13.9.10

Fent net per Cavallers...

Després de les vacances venia de gust tornar al Pirineu abans que el fred no ho faci més difícil. Amb la Raquel coincidiem que volíem disfrutar d'escalar sense expansions o les mínimes, així que per assegurar el tret varem triar dos vies faciletes i que a més les ressenyes coincidien en què de facil protecció, a canvi això sí d'una bona aproximació i una bona baixada.

Alfonso- Barriere a la Punta Ferrusola

L'aproximació sembla una mica confosa sobre el paper però tot pujant pel camí de Comalestorres i quan ja es veu clarament l'agulla i la via també apareix una fita que marca que ens hem de desviar. Després, com diu la guia, seguir el terreny tot pujant i amb tendencia a l'esquerra, per quan acaba, pujar per una zona molt herbosa i poc definida fins a trobar la vira que ens conduirà, continuant cap a l'esquerra, al peu de via. Per no tenir problemes amb l'accès és important situar l'agulla i la via des del camí, després la intuició fa una mica la resta.
Vista de l'agulla ferrusola, la via es situa a l'esquerra de la marcada esquerda.

Malgrat no trobar la fletxa a peu de via que anomena la ressenya les indicacions són clares, al costat esquerra d'una gran esquerda que divideix la paret

L1 IV  55m. Unes plaques fàcils amb reposos on creixen arbres que et permeten anar assegurant, quan la placa es posa més dreta i no assegurable apareix un spit, que de pas et permet cosntatar amb alegria que estas en el camí correcte, una petita fissura per arribar a la feixa on hi ha l'arbre on abans es devia fer la reunió, ara l'arbre és mort i tens un parell de spits a la paret del davant

L2 IV+ 55m.Una mica més vertical i més fisurat permeten anar abançant majoritariament per placa, també hi probarem un spit, fins a la següent feixa.

L3 III 50m. sortir per un prat on si esta una mica humit s'imposa la matojo tracción... fins trobar un conjunt de pedres que pujarem al gust.

L4 IV+ 30m Escalada majoritariament en placa a buscar el parell d'arbres que dominen l'esperó de la part final de l'agulla on muntarem la reunió. També podriem aprofitar una instal.lació del rapel de baixada que trobarem un tres o quatre metres més a la dreta i una mic amés amunt, ja dins de la canal que hi ha entre l'Agulla Ferrusola i la Jordi Pujol

L5 V 50m.Aquí l'ambient canvia radicalment, la paret es torna ben dreta i aprofitarem una sèrie de fissures i graons de la cara Nord (diria) per un cop s'acaben tornar a la Est, aquí trobem el tercer i últim spit en els llargs de la via i els primers dubtes, per la dreta on marca la ressenya es veu molta molsa, per l'esquerra es veu millor. Seguint per aquí, trobem una zona de placa dreta però protegible i un bonic diedre que ens condueix al relleix que defineix la punta de l'agulla. Aquí la reunió s'ha de muntar, però un bon pont de roca i unes bones fissures faciliten la feina.


L6 IV+ 15m Una tetrica i espectacular ximeneia és l'ultim obstacle fins el cim. Molt més fàcil de que sembla pels seus esmolats cantos és un perfecte final per la via.
La tetrica xemeneia del L6

Baixada: desgrimpada fins el collet on veurem una instal.lacio de Rapel, a uns 50 metres en trobem un altre ( a l'alçada de la R4) que ens deixa en una gran feixa, que seguirem fins el final, on trobarem una instal·lació de rapel que enn permetra baixar a la Canal de les llises.
D'aquí ja trobarem un camí més marcat que ens dura al camí de Comalestorres.

Esperó dels Cremasants a la Punta Jordi Pujol
En el centre l'agulla Jordi Pujol, a la dreta l'esperó.

Després de llegir el blog dels kutres ja haviem descartat fer el primer llarg original, així que varem optar per esquivar-lo per la repisa que porta a la r1 des de la canal de les Llises. Ara que la grimpada per la canal lleugerament humida que ens va fer suar de valent ens va fer dubtar del que hauria estat més complicat.

Per arribar a la canal varem agafar el camí de baixada del dia anterior, o sigui pujar pel camí de Comalestorres fins a tenir a la vista el peu de les agulles i llavores a l'alçada d'una gran fita anar flanquejant a la dreta, a estones s'endevina un corriol, a estones es perd però si aixeques el cap buscant la canal de les Llises ...l'acabes trobant.

L2. IV+ 50m La repisa on se situa la primera reunió és comode i amb bons arbres per muntar-la. Ell llarg va a l'esquerra per terreny fàcil fins un primer arbre gran per després ja enfilar-se ben dret i seguint amb tendència a l'esquerra per esquivar un grans sostres. Trobem la reunió amb un comode repla a la dreta un poc el grans sostres permeten el pas.

L3. V 60 m. Llarg que comença molt dret, aquí trobem l'unic clau de la via, després segueix amb tendencia altre cop l'esquerra esquivant una altra tanda de blocs que configuren uns sostres, per quan torna a ser possible anar cap a la dreta per trobar el fil de l'esperó i unes plaques més tombades. Vigilar amb el rossec de la corda.

L4
L4. IV+ 50m El llarg comença per unes plaques tombades de bon assegurar per seguir més dret en un conjunt de blocs que també ens porten cap a l'esquerra mentre que un cop superats haurem de tornar a la dreta on trobarem la reunió.

L5. IV 30 m. El llarg segueix per un blocs, potser antigament formaven part del llarg anterior si seguim la ressenya de la guia, per després sortir a unes plaques fàcils de III fins arribar a un relleix molt pla i un gran bloc que marca el cim de l'agulla.

Baixada: des de la reunió farem un rapel de pocs metres cap a l'esquerra fins a trobar un terreny més comode. Desgrimpada fins el coll de la canal on baixant una mica aviat trobarem una instal.lacio de rapel que ens permetrà fer els primer 25 metres ben drets. Després seguim desgrimpant per un terreny amb pedra molt solta, mai expo però si delicat i ens anirem apropant a un altre tram dret (el que haviem grimpat amb anterioritat) però abans hem de localitzar un caminet ben marcat que ens treu de la canal cap a l'esquerra i que amb uns pocs metres de baixada per un tram herbòs ens portarà al peu de les agulles de Comalestorres.

L'experiència va ser tant bona que hem decidit que seguirem....clean...

6.9.10

Fruites i verdures


Sí, suposo que hauria d'estar piant, que tinc molts deures atrassats, però avui ha arribat a casa la meva cistella ecològica setmanal.

Una bona amiga me la va presentar ;)

Per una urbanita de generacions com jo és el més semblant a tenir un hortet del que ha estat mai.
És d'aquelles petites coses que realment ha canviat la meva vida: l'alegria de l'arribada de les primeres fruites, de les escarxofes que es retrassen, dels meravellosos pesols que només es van poder menjar unes poques setmanes... de disfrutar ara fins no se quan dels pebrots per fer les escalivades que tant m'agraden....

Tot un munt de sensacions que em perdia... i que fan aquella felicitat de les coses simples, del dia a dia i que fa molta il.lusió compartir!

2.8.10

Pupurri estival


S'acosten les vacances i se m'acumula la feina, volia fer un post per les activitats de tarda i altres per les de cap de setmana, però al final m'he decidit per un pupurri general...
sinó no podre marxar amb els deures fets!!
Com que segueixen sent majoritariament vies molt conegudes no tindre massa remordiments ;)
i en altres he adjuntat la millor ressenya que he trobat.

Montserrat. Opera Prima al Gorro Frigi

Una de les vies imprescindibles de Gorros que tothom m'havia recomanat. No defrauda gens, roca excelent i passos a treballar. La pluja i la boira li donen més caràcter, nomes hi faltava la neu per acompanyar a dos esquiadors escalant.
Dalt del Gorro Frigi tot un panorama diferent per una tarda de juliol.

Montserrat. Montpart a la Miranda de les Bohigues.
Una gran clàssica Montserratina, amb una línia perfecte a la que tenia cert respecte, del tot justificat!
Sobretot pel que fa al seu llarg final. Tot un plaer compartir-la amb un homus montserratinus, la pena que no sortissin les seves fotos a la fissura... de lliço magistral!

Montserrat. Del Carles al Gorro Frigi

La via que molts dels meus amics havien fet com a primera via llarga, semblava ideal perque la Neus s'inicies. Un festival de trons i llamps, boira i pluja la van fer més interessant, perquè la Neus mostres tota la seva classe. Una autèntica disfrutada de via per gaudir de Montserrat en versió Alpina.


Sant Llorenç de Munt. Espero de l'aire al Morral del Llop

Una incurssió a Sant Llorenç per poder tastar un ambient 100% santllorentí: un primer llarg de roca delicada (digue-m'ho així) amb un darrer tram de grau duríssim on s'impossa l'a0 i un segon llarg on les dificultat s'humanitzen i la roca millora.
Això sí sort que l'equipament era bo...potser només era una via 80% Sant llorenç...???
i la reunió... comodíssima sobre tot per alguns, perquè les algunes van entendre perquè de l'esperó de l'aire. La ressenya com no ..aquí

Pedraforca. Camí del Tro a la Sud
La Camí del Tro és una de les vies més assequibles de la magnífica cara sud del Pedraforca i potser per això de les més populars. També és una via que ja havia fet per això fa que em sentís expecialment relaxada com la ocasió ho requeria, bona companyia, molta broma i molts riures.
La relaxació va ser tanta que amb un lleuger despiste vaig decidir fer el tercer llarg de la llamp del tro, coses que passen quan veus una excel.lent placa aprop.


Montserrat. Gomez Xalmet a la Prenyada.

Una altra gran clàssica montserratina que faltava a la meva llista. En trobareu la piulada com Deu mana al blog de'n Gatsaule. A destacar que aquestes clàssiques montserratines tenen molt més intringulis del que m'esperava. Sens dubte era una part del aprenentatge com escaladora que havia descuidat!

Montserrat. Kraken al Serrat de la Pastereta
Una via de caire esportiu, que va a buscar dues magnífiques plaques en un pany de paret brutal. Equipada per no patir però on s'ha d'escalar. La ressenya que m'ha costat una mica de trobar la podeu trobar aquí. Només alguna apreciació el segon llarg té uns meravellosos 38 metres, millor empalmar el L3 i el L4 i la via es pot rapelar força bé.

Benavent. Chiricaua Rock
Lloc on refugiar-se en un matí de calor, després d'una nit de festa...
La via ens va semblar més dura del que esperavem, tant per les que la van fer en lliure com per la que va trampejar una mica més, i fins i tot pels que no havien anat de festa el dia abans. Això si l'equipament excel.lent fa que no s'hagi de patir que la roca no sigui del tot fiable, encara que més del que sembla.

De totes les variants i dispars ressenyes que hi ha, la que tots nosaltres pensem més ajustada al que es troba ara a la via la trobareu
aquí. Potser si haguessim vist aquesta abans d'anar-hi...

Això sí és una lína molt ben trobada i espectacular que s'enfila ben dreta a unes parets que tots algun cop hem mirat.


Sobretot voldria agrarir a tots els companys de cordada que...
Carai!! tindre molta feina aquestes vacances per igualar aquest juliol!
M'ho he passat en gran!! Moltes gràcies!!!

18.7.10

Tardes per Montserrat


Algunes d'aquestes tardes de juliol he pogut aprofitar per escalar un a mica, però clar entre treballar , escalar ... no em dona massa temps a piular!

Per això entre que són vies molt conegudes o ja molt piulades en els blogs ara i sempre fare un petit resum, tot tenint en compte unes caracteristíques comunes....
que estan triades sempre buscant a l'ombra, que són escalades d'aproximació curta i que les fotos són molt dolentes...o ja sencillament no hi són!

Deu ser la calor que afecta les meves capacitats!

El camí de l'Alsina



Clàssica molt coneguda que encara tenia pendent. Així que amb l'excusa de que sortia d'una lesio vaig poder enganyar al Xavi per fer-la. Varem triar l'entrada de IV per anar tranquils i poder disfrutar dels llargs de dalt. Una autèntica meravella del V grau generosament equipada, per gaudir en gran del plaer de l'escalada. Nomes li vaig trobar un però... no haver-la fet abans.


Amistades d'estiu

Després de la 98 octanos i la Ignasi Jorba tocava l'Amistats d'estiu ( si es que finalement ho és, de fet si que es veuen uns burils a l'esquerra, però en alguns llocs estan ben a tocar). Una altra via del que ara es diu made in gorros ... roca excelent, equipament per no patir gens i ambient no se... agradable? amable? A destacar el llarg de 6a que és molt bonic!

Ideal per fer amb 2 amics, d'estiu i hivern amb sempre interessant conversa i poder difrutar d'escalar.


Chachi Piruli
Una via per poder fer a mida. En el blog d'en Gatsaule trobareu la descripció de la via i la variant que varem fer, que em va agradar molt .... no perquè la tries jo ;)

Destacaria el divertit flanqueig del segon llarg, millor de primer que de segon (me'n vaig a donar tard...) i que em va agrada més el tercer llarg que el cinquè malgrat que aquest sigui considerat l'estrella de la via.

Una via en la que s'ha de treballar una mica més que les altres, però que segueix sent amable.


Ven Suri Ven a la Bandereta

Bé aquesta no la vaig fer un tarda sinó un matí amb una ombra magnífica i una temperatura sorprenentment fresca! també una gran clàssica entre les clàssiques que tenia pendent.

Em va sorprendre el contrast amb les altres vies, aquí ja no té cap sentit la paraula amable, el grau pot ser inferior, però l'ambient.... l'ambient et corpren.

El caràcter clàssic de la via, els claus rovellats et retrauen als aperturistes, a l'aventura, a l'oportunitat de buscar els punts febles, fissures, xemeneies, diedres d'una compacte paret per pujar al cim.

Estem a Montserrat però ja es una cara nord, per mi tot un altre món...

continuarà...




7.7.10

Gorrejant...

Ara ja fa uns dies quan encara l'estiu no semblava voler arribar varem coincidir amb l'Antxi per fer un dia d'escalada. El temps era insegur i això ens vafer decantar per la comoditat, aprofitariem el dia per fer algunes de les vies bloggers més darrerament piulades de Gorros.

Ignasi Jorba la Magdalena superior.

Es tracta d'una via molt semblant a la seva veina 98 octanos però amb una dificultat menor, unes rampes et condueixen a un pany de paret ben dretot però que al contrari de la 98 es caracteritza pels bons peus però preses una mica romes que et fan despertar una mica de la comoditat, això si l'assegurament generòs et permeten que sigui un despertar ben plàcid! Després un altre llarg ben dret però amb millor presa et condueix al cim en un moment.
Sultains of Swing a la Gorra Marinera
Com que el temps aguantava ens varem decidir per aquesta via de la Gorra Marinera, que ni l'Antxi ni jo havíem pujat mai.

El caràcter de la via ja és diferent a l'anterior, i només el començar ja ho demostra. He de confessar que no m'havia llegit les piulades i obviament vaig anar a buscar el parabolt de l'esquerra per la roca delicada, quan segur que la solució més facil era tirar recte amunt per anar a buscar el seguent parabolt que encara que llunyà, presenta un millor terreny i més facil.
El seguent llarg també té un passet de decissió obligat tot just sortir de la R, mentre que el 6a+ del següent llarg és molt poc obligat, però arribar-hi té la seva gracia Encara que és molt més gràcios el següent llarg que encara que fàcil, anar a buscar la primera assegurança amb el flanqueig que has fet per arribar-hi... millor mirar amunt i enllestir-ho ràpid.
Després nomes queda una grimpadeta cap el cim que s'ha de desfer per anar a buscar el rapel de baixada que ja varem fer sota l'amenaça d'una cortina d'aigua que s'apropava.

Les ressenyes i piulades les trobareu a tots els blogs de la bloggesfera!
i ara aprofito...hi havia molt poca gent a Gorros, basicament un parell de cordades de francesos que també varem aprofitar el dia com nosaltres per anar pujant i baixant. La primera via que feien a la Gorra Marinera, molt situada a l'esquerra quan comença el camí es veia recent equipada i dretota. Nomes és tracta de les vies de dos llargs que hi ha ressenyades? Es que feia bona pinta...