Cocher Cochon. Clocher de Planpraz. Aiguilles Rouges. Chamonix

Després de l'aventura de la Dibona enfilem cap a Chamonix....

Allà tenim un parell d'objectius, però primer cal situar-se i comprovar l'estat de forma, per això enfilem cap a les Aiguilles Rouges.

Per mi les Aiguilles Rouges són el que la zona de Gorros a Montserrat: zona amb vies normalment ben equipades, aproximació suau, escalada agraïda, normalment molt freqüentada i amb les millors vistes.... sobre el que seria la Nord.. les magnifiques Aiguilles de Chamonix i també el Montblanc.

La via escollida és la Cocher Cochon de Planpratz (ressenya de la bíblia de l'escalada Plaisir).

Una escalada sostinguda en el V, que busca, lligant diferents plaques, pujar a una de les agulles més vistoses de la zona, per sortir de la tònica.. un llarg rostollaco dels que m'agraden per a mi... i un llarg de 6a per la Clara.

Per aproximar-se telecabina de Planpraz que van al Brevent fins a mig camí, allà dirigir-se als llac Cornu i ja veus l'agulla. Quan estàs a l'alçada, cap amunt, directa pel prat vertical i ja es va trobant un caminet. Per variar la varem liar una mica i varem pujar una mica massa...una mica més i accedim directa al segon llarg!

Nosaltres anem tard, estàvem una mica derrotades.... i tenim un munt de cordades però lluny...

L1 .4a. un esperonet ..buscant el més difícil.. per entrar en matèria.

L2.5b+. una placa amb un parell de passos una mica desplomats més finets.

L3. 5b. Una placa ben dreta però amb uns cantos espectaculars, escalada molt disfrutona. En algunes ressenyes marca el mateix que l'anterior però sembla més fàcil.

L4 5c+ una placa fàcil, per atacar una mena de diedre estrany que s'acaba pujant per l'espero, després un desplom: el plus.. algunes ressenyes li donaven 6a.

L5. 5b pujar un esperonet fins que l'agulla s'acaba i has de passar a la següent. Allà la sorpresa és que tot just al atacar el veritable pas de 5 la xapa no hi és.. un improvitzat minimerlet fa les funcions...

Un ràpel desplomat i aeri d'uns 20 metres, més una caminada et porta al següent llarg.

L6..3c un llarg de III de placa ben be 60 metres fàcil però només un sol parabolt... la ressenya diu que dos... però no el varem trobar

L7. 5b te una variant de 6a+ que no varem provar, un llarg de placa ben dreta amb canto però a col.locarse bé, l'entrada el més dificil.

L8. 5b. Segueix la tònica de la placa i després un flanqueig a la dreta per situar-nos directament sota l'agulla.

L9 6a. El llarg estrella de la via, per mi aquí seria 6a+ i malgrat la ressenya digui 5c obligat per mi el 6a obligat, encara que esta ben protegit no més que les plaques de V o sigui que s'ha d'escalar... Comença per un esperó molt aeri que has de negociar dreta, esquerra força tècnic per acabar deixant-lo amb un flanqueig a la dreta que té tela.. tant pel primer com pel segon que es juga un bon talegasso ja que la següent protecció es troba bons metres més a la dreta. ( que aprop el vaig veure ;). Quan hi arribes se superen uns blocs una mica més fàcil i penses: ja esta, doncs no...un segon espero aquest cop fi, de presa petita, vertical i continuu, sense treva fins a la r. Potser no hi ha cap pas com de 6a+ (aquest grau no és la meva especialitat...però és un llarg que exceptuant el pas dels blocs és supercontinuo...per exemple jo el vaig trobar més dur que el primer llarg de la mantecas de Roca alta)

Un ràpel aeri i vertical et deixa a una gran zona de blocs on buscant la zona més fàcil trobes el camí que flanqueja fins a Planpratz altre cop.

La via és molt xula, espectacular i assequible malgrat la duresa del darrer llarg.. però varem acabar derrotades i la conclusió va ser que ens faltava el punch per creuar la vall... un altre any...
Així que el dia següent.... i donades diferents circumstancies que ens van fer conscienciar del nostre estat... varem repetir la via!

La Vall

Tenia moltes ganes de tornar a veure aquesta imatge i saber com em sentiria, vaig obrir la porta del cotxe ràpid, vaig mirar amunt i allà estaven... les agulles de Chamonix: Midi, Plan, Blaitiere, Charmoz, M, tant radiants com sempre i el meu cor es va il·luminar pensant en les seves parets. La màgia no havia desaparegut.

Però avui no estava aquí per escalar, veníem amb els esquis, cansats del viatge i el Grand Paradiso, però la baixada per la Vallée Blanche era una temptació massa gran per no intentar aprofitar-ho. Les previsions, per variar eren nefastes... però el Gran Paradiso ens havia ensenyat a no perdre l'esperança.

Ens llevem de bon matí i el cel està sorprenentment blau, algunes boirines...però un fort vent remou tota la vall. Esmorzem i decidim apropar-nos al telefèric. Baixem a preguntar per seguir amb la nostre tossuderia... però no deixa de sorprendre’ns quan ens diuen que a dalt no fa vent i esta a -2.

Ràpidament ens preparem incrèduls.... i em comencen a entrar totes les pors, la meva temuda aresta de baixada de l'aiguille, les esquerdes, trobar el camí correcte... el temps , es mantindrà? En Blai, Jordi, Riki i jo estem a la porta que dóna accés a la aresta encara totalment incrèduls de ser allà.

El temps és bo, fa massa calor potser i les boirines juguen amb els cims. Les fotos que havia vist de gentades baixant per l'aresta no es corresponen: 3 esquiadors baixen lentament, mentre uns altres han decidit escurçar camí i salten de l'aresta amb els esquis, 2 més semblen voler fer l'aresta Midi Plan..

La sol.litud de la gran vall és immensa.

Els dos passamans de l'aresta em tranquil·litzen, però ha caigut una bona nevada aquesta nit, potser uns 20,25 centímetres i la neu acabada de caure llisca sobre la neu dura, però mica en mica anem avançant cada cop més tranquil·lament. Sens dubte la millor manera de iniciar-se en aquesta aresta on tants cops m'havia somiat.
Ens calcem els esquis, mirem altre cop la vall....
la Dent du geant, les Grandes Jorasses, el Montblanc de Tacul, el glaciars...em sento molt i molt petita..

i preguntem als tres esquiadors amb els que ens hem ajuntat...
???
Ens indiquen més o menys el camí i ens llancem per una pala de neu pols on nomes es dibuixen unes poques traces...

La sensació de baixar per la neu pols amb la immensitat que ens rodeja és d'aquelles que queda per sempre en la memòria.

Les pales s'acaben i arribem a l fons d'una vall amb gegantines i amenaçadores esquerdes, les traces les esquiven... nosaltres també.

És difícil saber el camí correcte, seguim les traces, ens mirem, mirem als companys desconeguts seguim, cada cop a l'esquerra, més pales, més dubtes, més esquerdes, més a l'esquerra... fins que tenim ben a prop unes magnífiques parets de granit....
ja devem ser prop d'Envers!!
la pendent s'accentua i les parets tanquen unes canals...i si, ben avall veiem el Refugi de Requin.

Recordem unes indicacions que li havien fet al Blai,..
si vas a l'esquerra trobaràs unes canals de 45 graus...
doncs sí devem ser tot just aquí... no esperava això de la Vallée Blanche....
La neu una mica estovada ens permet però baixar còmodament, encara que apareix un altre factor per no relaxar-nos nombrosos allaus de fusió apareixen arreu... ufff....
El sol ja s'ha apagat i les boires cobreixen completament els cims més alts...

Ens espavilem i ben aviat arribem a l'alçada del refugi...
Miro embadalida aquestes agulles que no havia vist mai, la dent du Requin, Lepiney, la fina aiguille de la republique, ...
però el tema no està per distreure's massa...

una altra canal i ja veiem la gran mer de glaç més a prop, aquí la neu ja és més escassa...un flanqueig per sobre un gran allau, unes quantes pedres i per fi arribar aquest cop a una còmode canal que ens porta al Glaciar!
Respirooo!


La Mer de Glaç és això una autèntic mar de glaç.. i a aquestes alçades de la temporada quasi sense neu... neu que nomes cobreix algunes estranyes fondalades....
Ara toca remar a mesura que el dia es va cobrint més i més.... una bona estona d'esquiar per la barreja de glaç, pedres, neu i també aigua...fins arribar a Montevers quan tot just comencen a caure algunes gotes, pugem amb el telefèric... ja estem farts de mullar-nos.

tot just arribem pugem al tren i per fi sentats al vago camí de Chamonix podem relaxar-nos i somriure! conscients d'haver compartit un dia inolvidable!

Nota 1. Com sempre les millors fotos són dels companys;)

Chamonix per nens

Com que últimament estic dedicada, com tothom, a mirar el cel, el radar del meteocat...
bé, potser en el meu cas es pitjor perquè no em serveix de res i sempre aconsegueixo anar on plou més..


he decidit fer un post .... de les meves activitats de l'estiu passat.....!!!
A vegades es difícil trobar excursions apropiades per nens..
i com que la meva família sempre m'enreda... a que els porti d'excursió
( bé, de fet no se qui enreda a qui... )
però em sembla que potser útil fer un recull de algunes de les excursions que varem fer per Chamonix i que van ser un èxit total.


Primer faré un llistadet, per tenir de guia en cas que la meteo em permeti anar a escalar i no pugi acomplir explicar-ne cap.

1. Refugi Albert I . 7,5 Km, 520 m de desnivell. Vistes al Glaciar de Tour i a l'agulla de Chardonnet


2. Aguille du Midi- Plan de l'Aguille du Midi -Montevers. 6 km 200 m. Mont Blanc.. Mont Blanc i totes les agulles de Chamonix!!!


3. Tren del Mont Blanc - refugi del Niu de l'Aliga... oohh l'agulla de Bionnassay!!


4. Flegere-Llac Blanc, 8 km 530m.... magnífiques vistes sobre el massís del Montblanc si no plou ;-)


5. Le Mont- Chatelet au Glaciar des bossons. 3 km aprox 159 m


6. Gare de Plan Praz- Chalet de la Flegere- Chamonix. 4 km 100 m positius i 800 de baixada aprox...Magnifiques vistes del Massís aquest cop nevat i espectacular!!


7. Excursió sense rumb per la Val ferret i visita a Courmayeur



Dos llibres molts utils: Au Pays du Montblanc i sentiers du Montblanc.
Totes aquestes activitats les varem fer amb nens de 4 a 9 anys

Retorn..

Si, ja he acabat les vacances....
Mentre em situo, em poso al dia...
(sobretot a mirar tots els posts de la comunitat blogger...;-)
us deixo unes fotos de les vacances...