Aquest cap de setmana tenia altres plans però al final tot dóna moltes voltes i el que és cert que tenia moltes ganes de començar la temporada de fer via llarga de veritat. Així que quan el Wolfgang em va proposar anar a Terradets va ser com ...yuggiiii!!
Feia molt que no hi escalava , deu ser una de les primeres piulades del blog... i és una paret que sempre tens molt present!
La via escollida era la de l'Alba i si tot anava bé sortir per la Reina Puig.
L'aproximació és curta fins a arribar per sobre del segon tunel, situada entre el Jardí dels Deus i una via assenyalada com la de l'Alba però que no és. Es veuen clarament els dos parabolts que marquen l'entrada.
L1 V 30 m. L'inici de la via és un passet de v que ja demostra de que anira la via, adherència i finor i que no són massa regalats, després ja és més facilet. La via al principi és una mica perdedora, segons les ressenyes marca que creua el Jardí però tot just abans trobes una reunió ben bona que varem fer.
L2 IV 20 m. Sortida seguint amb tendència a l'esquerra després de la reunió. Es veu clarament un parabolt que marca el camí i aquí si que creues el Jardí ( en cap moment es veu una altre R) i en pocs metres i tal com diuen les ressenyes arribes a la feixa i tot a l'esquerra, sota una fina placa hi ha la reunió. Aquest dos llargs es poden empalmar tranquilament ja que com a molt fan 50 m.
L3 6a 30 m. Una magnífica placa ben llisa. Al primer parabolts s'arriba bastant bé, però el segon.... un pas d'adherència molt fi i tots els possibles peus amb no sols aspecte sinó tacte sabonòs, fan que fem la primera tramfulleria. Un cop xapat el segon parabolt i ja més lluny de la repisa, la cosa segueix sent fina però amb un altre aire. Placa de ratlles on no veus els peus que has d'anar situant als forats que has utilitzat per les mans. Ben assegurada però per mi res de V obligat que surt a alguna ressenya...
L4 6a+ 40 m. Llarg que comença fàcil fins a una petita feixa per després trobar una de les plaques terradianes típiques que dreta i fina es va complicant progressivament...o simplificant podríem dir. La roca tampoc inspira molta confiança però les assegurances són aprop.
L5 V. 40 m, Un llarg bónic, dret, fi i xapes allunyades.. això sí de tant en quan algun repòs i canto gran et permeten reposar... no en va és V, però també algun pas finet i poc obvi amb la xapa lluny fa que no baixi la concentració.
L6 V+. 30 m.. Llarg ben dret i sostingut fins arribar al pas de v+ que desploma una mica i torna a estar una mica patinós. Per mi un dels llargs més obligats que el Wolfgang soluciona en un plis no seguint el camí més obvi que marquen les assegurances.
L7 6a+ 40m. Sortida de 6a+ lleugerament desplomada, que tornar a estar patinosa i que costa poc decantarse per preses de més confiança, fins a situar-se a la placa de V+ on passa una mica que a l'anterior, els peus són poc intuitius...sempre buscant els foradets que has utilitzat per les mans i que a la que superes queden amagats.
En algun moment d'aquest llarg l'ungla del meu dit gros va decidir intentar abandonar el dit. la veritat no me'n vaig adonar fins que vaig arribar a la R que el mal de peus que sentia al peu dret no era massa normal.
La via escollida era la de l'Alba i si tot anava bé sortir per la Reina Puig.
L'aproximació és curta fins a arribar per sobre del segon tunel, situada entre el Jardí dels Deus i una via assenyalada com la de l'Alba però que no és. Es veuen clarament els dos parabolts que marquen l'entrada.
L1 V 30 m. L'inici de la via és un passet de v que ja demostra de que anira la via, adherència i finor i que no són massa regalats, després ja és més facilet. La via al principi és una mica perdedora, segons les ressenyes marca que creua el Jardí però tot just abans trobes una reunió ben bona que varem fer.
L2 IV 20 m. Sortida seguint amb tendència a l'esquerra després de la reunió. Es veu clarament un parabolt que marca el camí i aquí si que creues el Jardí ( en cap moment es veu una altre R) i en pocs metres i tal com diuen les ressenyes arribes a la feixa i tot a l'esquerra, sota una fina placa hi ha la reunió. Aquest dos llargs es poden empalmar tranquilament ja que com a molt fan 50 m.
L3 6a 30 m. Una magnífica placa ben llisa. Al primer parabolts s'arriba bastant bé, però el segon.... un pas d'adherència molt fi i tots els possibles peus amb no sols aspecte sinó tacte sabonòs, fan que fem la primera tramfulleria. Un cop xapat el segon parabolt i ja més lluny de la repisa, la cosa segueix sent fina però amb un altre aire. Placa de ratlles on no veus els peus que has d'anar situant als forats que has utilitzat per les mans. Ben assegurada però per mi res de V obligat que surt a alguna ressenya...
L4 6a+ 40 m. Llarg que comença fàcil fins a una petita feixa per després trobar una de les plaques terradianes típiques que dreta i fina es va complicant progressivament...o simplificant podríem dir. La roca tampoc inspira molta confiança però les assegurances són aprop.
L5 V. 40 m, Un llarg bónic, dret, fi i xapes allunyades.. això sí de tant en quan algun repòs i canto gran et permeten reposar... no en va és V, però també algun pas finet i poc obvi amb la xapa lluny fa que no baixi la concentració.
L6 V+. 30 m.. Llarg ben dret i sostingut fins arribar al pas de v+ que desploma una mica i torna a estar una mica patinós. Per mi un dels llargs més obligats que el Wolfgang soluciona en un plis no seguint el camí més obvi que marquen les assegurances.
L7 6a+ 40m. Sortida de 6a+ lleugerament desplomada, que tornar a estar patinosa i que costa poc decantarse per preses de més confiança, fins a situar-se a la placa de V+ on passa una mica que a l'anterior, els peus són poc intuitius...sempre buscant els foradets que has utilitzat per les mans i que a la que superes queden amagats.
En algun moment d'aquest llarg l'ungla del meu dit gros va decidir intentar abandonar el dit. la veritat no me'n vaig adonar fins que vaig arribar a la R que el mal de peus que sentia al peu dret no era massa normal.
L8 V 20 m. Pujar a la feixa i anar a buscar el diedre de sortida de la Reina Puig, ben atlètic per començar ...i patinòs i després ja és fa més agrait. Aquí cal posar alguna coseta de reforç ja que els unics parabolts del llarg són a l'inici de tot.
Encara que no anem massa bé de temps decidim tirar com a mínim fins la feixa, però en el següent llarg m'adono que realment el mal del dit hi és i no desapareix i que no el puc recolzar a la mínima que la paret és posa fina. Us estalvio els detalls fastigosos...
Així que em vaig arrossegant de segona ....lentament fins a la feixa.
Realment l'escalada a Terradets és especial: molta verticalitat, finor, es nota l'edat de la paret i la frequentació sobretot als pasos claus, fantàstiques fotos de les cordades veines, bon ambient de paret absolutament vertical. Per mi no és un lloc per anar-hi sovint, he d'oblidar la sobamenta que no m'agrada gens, però la via de l'Alba s'ha de dir que tampoc és com els troços que recordava de la Cade per exemple.
En resum un excel.lent dia d'escalada per anar tornant a agafar el ritme de la via llarga.. que feia masa dies que no en feia!
.JPG)
Així que em vaig arrossegant de segona ....lentament fins a la feixa.
Realment l'escalada a Terradets és especial: molta verticalitat, finor, es nota l'edat de la paret i la frequentació sobretot als pasos claus, fantàstiques fotos de les cordades veines, bon ambient de paret absolutament vertical. Per mi no és un lloc per anar-hi sovint, he d'oblidar la sobamenta que no m'agrada gens, però la via de l'Alba s'ha de dir que tampoc és com els troços que recordava de la Cade per exemple.En resum un excel.lent dia d'escalada per anar tornant a agafar el ritme de la via llarga.. que feia masa dies que no en feia!
.JPG)
