8.6.09

això esta una mica podrit, no? Sioux Connection al Roc de Rumbau

Els plans estaven com el temps....poc clars...
que podríem fer diumenge... i només les nuvolades apareixien sobre el nostre cap
Compartint cerveses amb dos il·lustres escaladors solsonencs ....
sentim les seves explicacions sobre l'escalada a la comarca, Escalada, assegurances, compromís.....sobre la mítica Canalda.

Sí. tinc un deure pendent amb la Canalda... perquè em vaig baixar d'una via i no perquè feia mal temps, ni em trobava malament, ni va passar un gat negre per la carretera....
sinó perquè no... senzillament no m'hi veia allà i això encara que no sigui una escaladora puntillosa... queda. Una no té ganes de tornar-hi fins que no senti que és per disfrutar-ho.
Però la meva reentre a la roca ... encara no està per aquestes parets i coincidíem amb els companys en que si anàvem a la Canalda tenia que ser una de les clàssiques de la zona.
O sigui que Diumenge amb l'Antxi i el Llorenç varem encaminar les nostres passes cap a l'Alt Urgell.
Potser per treure'ns els remordiments varem escollir una nova via, ben equipada però de roca dubtosa i precària: Sioux Connection al Roc del Rumbau.

La paret del Rumbau és una paret excepcional que hi ha sobre Oliana. Excepcional perquè la trobo molt bella i excepcional perquè sembla mentida que sent tan perfecte la roca sigui tan dolenta. Aquí ja hi ha havíem escalat l'Aresta Rumbau o sigui que ja teníem molt clar quin tipus de roca hi trobaríem. També sabia que malgrat això hi havia disfrutat.
Portàvem la fantàstica ressenya del Blog de l'Alt Urgell i la veritat que tots hem coincidit en dues coses... que no estàvem massa d'acord amb els graus i que graduar aquesta roca és molt difícil perquè el factor psicològic és molt alt, malgrat les bones assegurances.
Per això direm també la nostra Xavi ;)
De totes maneres ja no vull ni parlar del que deu ser anant obrint la via!!
Per fer més interessant el tema només donaré l'opinió sobre el grau dels meus llargs ... o sigui que per tenir les opinions senceres de la via...el desenllaç... a la piulada del kutreblog.

Ens repartim els llargs de manera que a cadascu li toqui un llarg difícil i un de fàcil...

L1. Comença el Llorenç, per enfilar-se per un pedestal al punt on comença la via de veritat. Primer contacte amb la roca...on podem començar a veure que trobarem: s'ha fet una bona neteja, però la roca és la que és: llastretes delicades, bolos fràgils, sorreta, líquens, llastres més grans, roca podrida.. ...i que les assegurances estan allà quan comença a flaquejar el cor...

L2. Ara li toca l'Antxi i comença entrant en matèria, en aquest llarg força dur, de roca amb pinta de precària i molt vertical. De tota manera soc la única que l'arrencada d'un canto li proporciona una bona volada... i he de repetir un bon tros... començant la meva pregunta retòrica de la jornada...això esta una mica podrit no?


L3.2 5m IV+ ja em toca a mi i em toca començar en el llarg fàcil: es puja per una placa bastant llisa diria que la ressenya marca un V , fins i tot el rebaixaria una mica. La precaritat bé més per la molsa i la terreta que no pels bolos inestables. Després de la placa fineta però tombada, un flanqueig una mica en la mateixa tònica, per arribar a una reunió en una coveta. Com és normal en aquest terreny més fàcil els seguros allunyen una mica més però no fan patir gens.


L4. Ara li toca el llarg dur al Llorenç, sortir amb un flanqueig fàcil, per després com l'anterior força dret, potser la roca una mica millor per arribar a una altra coveta.


L5 35 m. IV+/V, ae ,V+ ara toca el llarg dur per a mi. Mirant la ressenya penso que serà quasi tot ae i l'encaro més tranquil·la que un pinxo.
Sortideta en flanqueig de IV+, per arribar al parabolt on comença l'ae... em sembla una mica més que IV+ per arribar al bolt, potser té alguna cosa a veure que se'm desintegrin dues vegades la presa de peu que havia escollit, i de la' obvia no me n'enfio... però finalment xapo i començo l'ae....
Ae per cert força allunyat: pujar a l'ultim esglaó, equilibrar-te. Això sí, sempre hi ha algun peu, ma.. que ajuda a la feina...
Més aviat del que em pensava em trobo ja sortint en lliure: molt dret, molt vertical.,.. els cantos no es veuen però hi són, descobreixo que una mica com passava al llarg anterior, mica en mica va donant confiança...
Segons la ressenya el 6a està a l'últim tram de la via, m'ho miro i sembla força fi i molsós... però si t'ho mires bé amb una visió amplia ;) Aquella que apareix quan estàs proper al teu grau màxim... diria que no passa de V+...
Com l'altre dia arrossegar les cordes amb el flanqueig i l'artificial ha estat una agonia...

L6. El llarg fàcil de l'Antxi.. una bona excursió per rampes, repises i petits esglaons més dretets.

L7. 35 m III+ perdo les elecions... i la majoria decideix que el darrer llarg és per mi... rampa inclinada que quan es posa més dreta té uns gran bolos...potser en comparació amb la via que vaig fer l'altre dia la deixaria a III+...

En resum, hem disfrutat de la via. Els llargs verticals, tot i la roca precària, són molt bonics, els fàcils ajuden a distendir.. i la paret i el lloc el segueixo trobant preciós. Realment una gran feinada del aperturista en un lloc on la roca no es agraïda, però pots gaudir d'un excel.lent dia d'escalada amb els companys!




Nota 1. Les fotos són del Llorenç, que em vaig deixar la camara!!! Gràcies ;)

11 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Renoi, quina via per tornar-hi no?
escalada secretiva com diem per Sant Llorenç del Munt! felicitats per la via.

edunz ha dit...

molt bé molt bé, que passa de les neus a la vertical no sempre és bufar i fer ampolles...
quan vulgueu fem una trepada per aquí dalt, ja veuràs

Eduard ha dit...

Bona activitat!!! Tens raó amb que la Roca del Moro té una bellesa que només veure-la dona ganes d'enfilar-s'hi... La via fa molt bona pinta, de totes maneres esperaré fins l'hivern vinent que es netegi una mica més :P

Mingo ha dit...

Felicitats Lu, Antxi i Llorenç. Lu, no sé si quedar-me amb el que dius al resum final, realment a mi sempre és una pedra que m'ha cridat molt l'atenció, tb m'han dit que la pedra és fatal (cuando el rio suena es... que no estas sordo)i amb el teu relat no deu de ser per tirar coets.
En fi, molt bona la rentree a la pedra

Pekas ha dit...

Ara entenc per que he vist ultimament alguns escaladors que porten un raspall i una escombra...
:-)))))

Bones víes per la rentreé... :-)))

Escalada.. aventura.. soledat... bona combinació per gaudir d'alló que més ens agrada.. nooo..???

Llorenç ha dit...

ja ja ja!!! quin vuelo més guapo que vas fer...ni et vas queixar...ara la teva cara pagava quan arribant a reunió vas veure que et tocava sortir de primera!

Vaig patir més als rapels que durant tota la via!!!

Merci per la grappa!!!

lux ha dit...

Ei Edu!! és que a més soc una mica lenta ...
però tot va fent el seu camí....
fins i tot algun dia arribarà la Canalda ;))

Jaume, per un amant de Sant Llorenç aquesta roca una meravella.!! et trobaries com a casa...;)

Eduard! és un bon pany si ..a mi sempre m'ha cridat molt l'atenció...i a l'hivern ben assolejada,unes cuantes cordades mes hi faran feina! bona pensada ;)

Mingo gracies. No en tinguis cap dubte la roca no és bona... però esta molt ben assegurada com per poder escalar tranquil. Però en resum una mica la pregunta es: la recomanaries?... i per mi la resposta és si...clar que jo en l'escalada disfruto molt del paisatge, dels companys, de l'aventura... de tot això que diu el Pekas més avall...

Pekas... doncs si ja veus ,... que si que es una via en aquest sentit...
però em vaig deixar les eines!
;)

Llorenç ! si ostres un bon xiclet que va fer la corda....i sí em va tocar una mica la moral...però vaig pensar que era un bon toc d'atenció per posar-hi tots el sentits!

i la grappa ...mmm.. que bona que esta!

Raquel ha dit...

Guapíssima!!! Així aquesta vegada et vas deixar la càmara...? Jijiji... Bé, almenys no fa tanta falta com els gats, anem millorant!! jijii...!
I vas volar??? I no et vas ni queixar? Què ho farà que mai et queixes quan voles??? Serà que tens més coco del que et penses?

I... la via... crec que no és de les meves, oi? Jiji... molseta, roca que es trenca, sorreta... mmm...Podrit??? No, crec que no l'apuntaré pas a la llista.

Però el que sí que tinc pendent a la lista des de fa molt temps és... fer cordada amb tuuuuuu!!!! I això és prioritari! Encara que hagi d'escalar sobre roca una mica podrida... jijii!!

Petonàs!

lux ha dit...

Eii Raquel!!!
que no havia dit res..jijij!!
aqui ;))

guapisssima!!
donc si sera que m'estic acostumant...;)....
la veritat que un parell de vuelos que he fet de primera ...petits ,,,ehhh?
m'han tret l'encarcarament aquell que avegades tens
i el coco... no se..però em sembla que una mica millor, vaja m'ho sembla ;))

I de fer cordada i taaaaaaaaaaaaaannnt!!!! espero que ben aviat!!

una abraçada!!!

Xavi ha dit...

Vaja, li heu decotat una mica més la via a l'Indi. Jo ja li vaig baixar una mica els graus a la meva topo i ara sembla que segueixen les rebaixes...déu ser cosa de la crisi...que tot baixa.
Mica en mica es va netejant la via de pedres "mòbils", al final quedarà amb roca excel·lent.
Una abraçada!

lux ha dit...

eii Xavi!
Doncs si que crec que quedara una bona via! les tirades dretes són molt xules i la paret en si es preciosa!!
i quan el grau....jajaja tot el que vaig rebaixar aqui ho hagues pujat a la xelo..jajaja!

Per mi que és una via que té el seu que foradets poc obvis,nova sense magnesi...
i per tant em dóna la sensació que es com que és molt fàcil nomes trobar el canto adequat al teu nivell....
si amb 6b pases pots facilment no trobar el pas més sencill...no se si m'explico gaire bé però segur que m'entens ;))

Una abraçada!