21.7.09

Sent tossuda: Diedre Primavera. Dent d'en Rosell

Sí... altre cop m'ha vençut un diedre....
i sí.. perquè m'hi poso?... doncs la veritat fins i tot jo m'ho he preguntat....
i....
doncs perquè en el fons m'agraden!
...ho faig fatal i em tenen la moral absolutament derrotada,
però també soc una mica tossuda... i sobretot una optimista i penso que algun dia no sé ben bé perquè i menys com, ho aconseguiré.
Per aproximar a la via aquest cop ho varem fer per Fontalba. En la foto en vermell teniu el camí d'accés que vàrem seguir des del cotxe aparcat a la última corba, fins trobar el prat, després carenajar fins a dos o tres collets marcats amb fites i on s'ha de desgrimpar, també trobem una corda, fins arribar a la gran feixa que creua tota la paret. Amb quadres vermells l'inici i final aproximat de la via Primavera i en groc el del Somni d'en Rossell amb l' accés i baixada que varem escollir. He senyalat en verd l'opció que, si no he entes malament, diu en Tranki en el post anterior i que també sembla ben bona ara que ja coneixem el camí!
Perdó perque es una mica cutre que no tinc cap bon programa... però crec quepot ser util i a partir d'aquí ja es pot escollir!
Les ressenyes de les vies les podeu trobar, com sempre, a onaclimb.


L1. IV 40m. Un llarg de placa força finet per ser IV . Puja recte amunt per un tros més fàcil, passar una vira i la placa es redreça fins a trobar l'unic parabolt del llarg...el camí més fàcil va cap un micro pi en tendència a l'esquerra que llacem i ja per un terreny més trencat i fàcil arriba a la R.

L2. V 35 m. Un flanqueig ascendent a la dreta per un blocs per atanyer una fissura diagonal que es deixa anar equipant fins sortir a una placa tombada però molsosa. Aqui la R ja no esta reequipada i són dos burils amb xapa recuperable i un espit...ronyós.

L3. V+ 40m. Un diedre perfecte tapat per un sostret més perfecte encara..

Pas super atlètic per arribar a assegurar el pas amb un dels parabolts del llarg. Si el pas ja sembla difícil, quan estàs t'adonés que esta protegint la sortida.... el sostre esta ple de terra i no hi cap mà on agafar-se.
La ressenya marca per l'esquerra jo no ho vaig veure ni per la dreta ni per l'esquerra i si no fos per la crak de la Raquel per mi hagués significat el sa exercici de baixar-se d'una via. La meva camara es va solidaritzar i va deixar de funcionar...

Després el diedre segueix fàcil una mica més per agafar una vira ascendent a l'esquerra que amb molt canto però pocs peus ajuda a sortir del diedre. Un conjunt de blocs amb algun pas a mirar.. i per fi la R.

L4 V+ 40m. Llarg espectacular i preciós, però que se'ns va fer dur! una placa fineta, protegida per un parabolt, per arribar a una fisura a l'esquerra on pots protegir molt bé i que t'acosta a un segona fissura, a l'altre costat on hi ha pocs peus però un canto generós, molt atlètic. Es pot protegir bé sinó fos perquè costa mantenir la posició correcta per aguantar-te i escollir friend, posar cinta i passar la corda. Bé, en el meu cas el que costava era treure'ls!

L5V. 35 m Llarg de placa amb un pas tècnic seguida de més placa i un pas a mirar i remirar per sortir de la via. Jo aquest passet li afegiria el plus...o senzillament que ja estava col·lapsada!

Potser varem acusar el cansanci del dia anterior o que anàvem confiades o les dues coses, però ens va costar, això si vàrem arribar amb la sensació de bona feina: jo ens havia posat en el "fregao" i la Raquel ens havia tret! jajaja...un dia intens!

13 comentaris:

Mingo ha dit...

A mi tampoc m'agraden massa però reconec que només és questió d'aprendre la tècnica. A vegades penses com carai ha passat per aquí, però quan ho fas com et diuen la cosa no és tan fotuda.
Però no et queixis, que més vols el dia abans 15 llargs i l'endemà a tornar-hi. Enhorabona

lux ha dit...

Mingo! gracies!
es que tinc l'espineta clavada ..i fa mal..!! ..;)
També he de reconeixer que el segon dia d'escalada sempre em costa una mica més trobar el punt aquell extra que a vegades fa falta.

Tens tota la raó,la veritat que protesto... i que no em puc queixar...gens!!
Dos dies a la paret bon temps i amb bons amics! és un exit!!

Potser perque aquest any quatre bons amics han hagut de passar per quirofan, llargues recuperacions....
soc especialment conscient de la meva sort i potser més conservadora en els riscos a assumir....
Si a vegades les coses no surten exactament com vols...crec que també s'ha de compartir ...
l'escalada no es sempre aconseguir els objectius (sobretot per una optimista com jo!)... i no passa res!!

bé....protestar i refunfunyar una mica... ;)

Anònim ha dit...

ei, el pas que comentes del diedre, si que es fa per la dreta, potser un pel més atlètic, així t'avites de la sortida d'herbes amb sorra, ja bo un cop els peus dalt, un llarg preciós també!!
salut, bernat

lux ha dit...

Ei Bernat Gràcies!
jo vaig trobar que hi havia molta sorra a tota arreu ;) això no treu la veritat que sigui xula, és un ambient més agrest...no se com dir-ho. I en aquest llarg el diedre és realment espectacular sembla tallat amb regle!

Eduard ha dit...

Quin cap de setmana més ben aprofitat... Quina enveja!!
Està bé la tossuderia, perquè com em deia un bon mestre que vaig tenir 'la repetició és la base de l'aprenentatge'... I sense tossuderia no hi ha repetició, no?

lux ha dit...

eii Eduard!
la veritat que és un luxe poder sortir divendres i passar tot el cap de setmana fora, cundeix molt sembla que hi passis molt més d'un cap de setmana! tornes amb energies renovades!

i totalment d'acord! les coses s'han d'intentar...i ser tossut...
...el que costa és assumir que no sempre surten! però això també és part del aprenentatge, no?

TRanki ha dit...

Hola Lux..

Res que el descens en VERMELL és el que us comentava, el verd no!

UN cop DAMUNT de la via del Somni, el retor a la corba on s'apafga es fa pujant en diagonal a la esquerra, fins arribar al bosquet i recte amunt fins el darerr tram ( on comença el descens)...perdó si em vaig explicar ,malament!!!

Què us va semblar aquesta opció enlloc de pujar des de Queralbs?

Saluteeee!

TRanki ha dit...

Per ecrt Lux

Igualment, des de la feixa central MIRANT AVALL, a la dreta hi ha un decens, amb una altra corda que arriba a una tartera i després amb fites fins a baix de tot...d'allà s'accedeix al Somni d'en Rossell.

L'unic problema d'aquesta estrategia ( més còmode sens dubte) és ue t'obliga a escalar fins al cim...si hi ha tempesta o no et veus la via la pujada pel descens suposoq ue ha de ser una agonia!! ;P

deeew

lux ha dit...

Tranki!

Es que ja deia que els accessos em costen ;)

Així el verd queda com a investigar? doncs no em sembla mala opció....aquesta invenció que hem fet entre els dos ;)


Per fer el Diedre ens va anar de fàbula l'acces vermell i va ser una supermotivacio per acabar la via ;))

Pel que fa al vermell per anar fins el somni? que m'has llegit el pensament? jijiji
A nosaltres el que ens va fer dubtar... és que uns colegues ens van comentar que es van encigalar una mica per trobar el peu de via i van haver de començar a la feixa...

vaja que no devien trobar aquest pas que comentes...

i des de Queralbs com que haviem sentit que era tant dur..potser genera allò que despres de tot el que has sentit ... doncs ho trobes comode!

Gràcies pels aclariments ;)

Raquel ha dit...

Guapíssima!!
I quina via... eh!! Jejeje... la il·lusió que vam tenir quan vam fer cim!!! Nenaaaaa, que ho vam aconseguir!!!
Llàstima que ara ja no em puc connectar tant i encara no he tingut la possibilitat de baixar-me les meves fotos, per què hagués pogut fer una piada d'aquelles macro llargues amb totes les emocions... que no van ser poques, eh?
M'encanta fer cordada amb tu!!

lux ha dit...

Jejee!
guapi! sí va ser una via emocionant!! i arribar al cim va ser més sensació de viote que en moltes altres!
Jo tambe, malgrat el diedre ;) vaig disfrutar un munt!! i es que on hi ha bona companyia!! una abraçada guapissima!

Unknown ha dit...

sou unes cracks!!!!!!!! tossudesa i autosuperació, sou genials!

lux ha dit...

eii Clara!!

una crak i una catacrak jijiji... pero i lu bé que ens ho passem!!
i això tambe conta ;)

un abraçada ben gran!!!