Sí, suposo que hauria d'estar piant, que tinc molts deures atrassats, però avui ha arribat a casa la meva cistella ecològica setmanal.
Una bona amiga me la va presentar ;)
Per una urbanita de generacions com jo és el més semblant a tenir un hortet del que ha estat mai.
És d'aquelles petites coses que realment ha canviat la meva vida: l'alegria de l'arribada de les primeres fruites, de les escarxofes que es retrassen, dels meravellosos pesols que només es van poder menjar unes poques setmanes... de disfrutar ara fins no se quan dels pebrots per fer les escalivades que tant m'agraden....
Tot un munt de sensacions que em perdia... i que fan aquella felicitat de les coses simples, del dia a dia i que fa molta il.lusió compartir!
14 comentaris:
Bona aquesta a casa també la tenim de Can Perol.
Eii Joan! com la meva ;)
ei per cert ahir em vaig despertar sentint-te per la Radio! em va fer gràcia!
quin goig que fa observar les coses simples...,
gràcies per oferir-nos aquest regal.
Ep!!! i nosaltres...serà casualitat...je je je!!
realment fa molta il.lusió poder disfrutar de verdura com aquesta!
tot i que aquests dies tinc la nevera plena de l'hort del meu pare...aquesta si que no te comparació!!
Això de no saber quan és el temps de les figues o magranes, us passa a les urbanites que sou jovenetes. Però veig que t'ho muntes molt bé, a falta d'hortet. Per cert fan molt de goig
ei Jesús,
es que sempre perseguin grans cims, a vegades va be baixar els peus a terra!
Ei llorenç,
quina sort canperol i el pare....Jo com a molt puc visitar el seu congelador...heheheh
Mingo, gracies per lo de joveneta.. hehehehe però sembla mentida com els urbanites ens hem anant allunyant de la terra.
Moltes gràcies a tots per la visita!
Que sí Lurdes, que no tot és escalar!
A disfrutar la cistella!
Juerrrrrrr... quina piada més sabrosa.. aquesta si que me l'apunto i espero "encadenarla" dintre de poc... ;-)))
Un lujo de sabores y de colores...
disfrutala... ;-)))
Una abraçada desde terres llunyanes... ( per variar.. )
Per cert.. per lo que he llegit.. em sembla que el efecte bloguer va més enllà de la cuestió escalatoria... :-))) jajajaja
Bon profit a tothom... ;-))
Pekas Carai!
aviat les terres llunyanes seran les teves...!
Si aquesta via s'ha d'encadenar ja :)
bé de fet alguns ja la tenim al sac ..
hehehe ;)
i tant que si!! amés per escalar,
bé que hem de menjar bé, no???
Jaume! que se m'havia
traspelauu el comentari i ara nomes n'ha sortit mig!
vaja disaster que porto... deu ser el temps!! això de la pluja en cap de setmana no em barrufa!!
Mmmmmmmm...Lu, ets una passada! No tothom és capaç de valorar i gaudir de certes coses d'aquesta manera. Quina sort tenir-te a prop :-)
Gràcies guapi! igualment!!
bé ho intento... que ja saps que em costa posar els peus a terra!
una abraçada molt forta!
Publica un comentari a l'entrada