Tardor a Malanyeu

Quan l'Adrien va proposar anar a Malanyeu de seguida vaig pensar que era la tardor i que m'encantaria veure Malanyeu amb aquests colors.


Hi havia estat l' hivern passat, a l'estiu i sempre havia pensat.. que a la tardor...


A més em feia ilusio escalar amb l'Adrien perquè som compis d'un curs d'alpinisme de fa ja un temps i sempre havíem escalat amb gent de més experiència ... però mai fent cordada els dos.






Com que teníem on triar, intentaria no repetir cap via... i ens varem decantar per començar per la Montse Curto, la ressenya la podeu trobar aquí. La via és disfrutona, molt equipada, llàstima que no sigui més continua i la roca de Malanyeu realment permet una escalada molt de juga bonito....



Mentre fèiem la via teníem com a veïns al Jaume i al Wolfgang.... ves per on tornàvem a coincidir amb en Jaumegrimp!!




Després de la Curto...volíem una via una mica més... impengativa... que diuen els italians....
dubtàvem la via dels senzills... la badalona...

Al final gracies als consells del team vallesà i que no acabàvem de veure massa clar l'entrada de la primera ens varem decantar per la Badalona...


Una via molt similar a l'anterior però això bastant més durilla...
clar que la proximitat dels seguros fa que puguis arriscar sense cap problema...



En resum un dia d'escalada tranquil, que permet disfrutar del paisatge... i de l'escalada.





Després tot fent la cerveseta...comentàvem una mica que a Malanyeu no tens la sensació de fer via llarga...
sensació que ve definida per dues grans frases de compis de cordada...

" Per ser una via llarga una via ha de tenir més de 6 llargs"
" una via llarga nomes és aquella que no et permet fer cap altre en el mateix dia"

les dues, que m'encanten volen expressar aquesta sutil diferencia ;-) entre fer una via a Malanyeu i una a la paret de les bagasses...

No se... encara no he trobat la meva definició de la diferencia ....

Només se que llarga o semillarga encara em queden unes quantes vies per fer a Malanyeu...

Escalant pel Berguedà: Civís Genís, Epirimountains

Aquest cap de setmana tocava una mica de preparació per l'estiu ...

i que millor que compartir cap de setmana amb algu que te objectius comuns, per poder compartir plans, idees, ressenyes i perque no també una mica d'escalada.

El lloc escollit no podia ser altre que el Pedraforca...

.... perquè ... a les fotos .... where is where? .. si mireu el detall és fàcil. però així a primera vista...

La via escollida per dissabte era la Civís Genís, que permetia reservar unes quantes forces per diumenge..

..perquè al dia seguent més que via, el pupurri escollit era entrar per la Pany, flanquejar cap el Gran Diedre, Gran diedre amunt i sortir per amunt per on poguessim ... intentat arribar la cim del Calderer.. i així fer una integral a la pared Nord del Pedraforca.

De la descripció de la via i l'ambientassu que hi havia en trobareu un excelent resum a Kutrescaladors i fotos més xules que les meves al blog del Pere....

no hi ha res com anar tard per trobar-se la feina mig feta ;-)

Com sempre el temps hi va dir la seva .. i diumenge aqui estem amb un sol relluent, això si amb els paravents posats.... S'ha de dir però que si el sol no va durar molt, la pluja tampoc, però quan al segon llarg comença a ploure i a tapar-se de valent...més unes nefastes previsions... no varem tenir gaires dubtes..

De fet era sorprenent que despres de la gentada que havia fet l'Homedes dissabte, diumenge no hi havia ningu....

Total que davant el temps insegur una bona opció per no intentar perdre el dia...
(encara que per mi l'aproximació a la cara nord.. més dos llargs de la Pany...bé... ben bé per la Pany ..no ..més aviat obrint via per un llarg arboricola... i un flanqueig arossegant la corda, més desgrimpar buscant uns rapels... tampoc era estar-se sentada a casa... )
varem decidir anar a Malanyeu... i fer alguna coseta....;-))

Total que varem repartir-nos per la paret del Devesso....
( si, la foto és de l' hivern... però es que em vaig deixar la camara al cotxe)

Malanyeu com sempre estava preciós.. i per mi era díficil triar...
La Vicky i l'Albert tenien clar la Montse Curtó i la resta dubtavem entre la badalona, l'epirimountains i la Francesc Sunyol..

Finalment ens varem decantar per l'epirimountains...potser perquè ja no tenia més ganes de caminar....

És una via de tres llargs, que recorrer la paret en un primer llarg de IV-V típic de Malanyeu amb forces forats on triar, que has de agafar-li una mica el truqui ja que les mans són molt evidents i els peus queden amagats... Cap al final el llarg esta una mica més trencat i fa patir una mica que no vagi res avall.

El segon llarg ressegueix una fisura cap a la dreta molt maca (V) , els forats desapareixen i és un llarg quasi bé de placa.

El darrer i últim és un llarg molt variat, comença amb una grimpadeta de III , es troba una petita fisura (V) que es fa molt bé en bavaresa, per després passar un sostret interessant que per l'esquerra no necessites a0r ;-) i et deixa en una magnifica placa... de petits forats que per mi deu estar a l'entorn del 6a... (com a total inutil per graduar res) .. i que la ressenya marca VI+

Una via molt equipada, recomana portar algun friend.... un altre tema molt relatiu... ;-)

Moltes gràcies al compis del cap de setmana, perque realment ens ho varem passar molt i molt bé i malgrat la bona escalada... estar al vostre costat va ser el millor !!