Cherokee express, Canalda, Solsonès.

Ja fa un temps, potser un parell d'anys o potser tres... vaig anar un dia a la Canalda... i la seva peculiar escalada i el seu equipament em van derrotar. De llavores que la tinc allà, com un deure pendent que ens anem recordant els membres de la cordada.

Quan vaig saber que l'Indi hi havia obert una via .. i sentir tota la polèmica(que complexe que és tot plegat) sí que vaig saber que tenia ganes d'anar a fer-la, no per saldar el meu deute pendent, sinó per recordar aquella escalada que m'havia sorprès tant.

La ressenya la trobareu aquí o al blog dels Kutreescaladors.

L1. 6a+ (V+/a0)45 m. Comença el Wolfgang per un tram molt vertical amb cantos abundants però que donen una mica d'inseguritat per després d'un flanqueig a la dreta anar a buscar la primera panxa i un cop superada anar per la segona que marca la dificultat del llarg. Després altre cop a l'esquerra, per anar a buscar una altra panxa i després ja més fàcil fins la reunió. S'ha de vigilar amb el fregament de les cordes perquè es un llarg llarg i molt revirat!

L2. 6a (V+/a0)20m. Una panxa dona una sortida potent de la r, molt ben protegida per després per un diedret fàcil anara buscar el pas de V/V+ que en aquest cas no es tracta d'un panxa sinó una sortida d'aquelles planes tant divertides.. Aquí trobem una corda fixe per remuntar un tros herbós i molt relliscós!! sort de la corda que et porta a la reunió

L3. 6a+ (V+/a0) sortida fàcil en flanqueig a la dreta per trobar la panxa de torn, un altre zona més fàcil a l'esquerra per enfrontar una zona més complexe, un bon mur ben dret, potser lleugerament extraplomat... que un cop superat anar altre cop a la dreta per trobar un altre curiosa panxa... i ja sortir a una zona de bosc fins arribar a la reunió.

L4. 6b (V+/ao) El llarg comença per un mur ben dret però curt de 6b que si es fa en artifo té una sortida fàcil de IV, IV+.. sempre que no et falli un dels recolzaments, voli la pedreta i una servidora rera..... o sigui que toca remuntar i tornar a mirar-ho: segueix sent una sortida de IV sense cap problema. Seguint la tònica de la via un terreny més fàcil per enfrontar la següent panxa i un cop superada repetir la historia per sortir per un terreny de IV trencadot fins a la reunió.

Nosaltres varem fer la baixada rapelant, tres ràpels i ja érem al terra... i malgrat la inseguretat del dia sense mullar-nos!

I....
doncs defugint la polèmica, la via m'ha agradat.... i sí que és una escalada peculiar, les dificultats estan concentrades en la superació de panxes que totes tenen la seva especial gràcia ( bé, ara que he decidit mirar-me els desploms amb més bons ulls) Són com petits problemes que la via et va posant... i has de trobar el seu punt dèbil ...no és una escalada continua... com a mínim aquesta via, però si que molt estimulant.
Queda pendent...

La Cresta del SOL

Les vistes de la cresta de la setmana passada em van recordar que la tenia pendent des de ja feia massa temps.....i avui semblava un dia com qualsevol altre: la Vicky tenia il.lusió en repetir-la, i jo li havia promès al Màrius fer una cosa una mica diferent.

La Cresta del Sol, a més d'oberta per bons amics, es troba en un paratge idíl·lic, llàstima de la carretera i les motos.. que si no seria perfecte!

La ressenya la trobareu aqui.
Quan hem arribat estava força núvol i queien petites gotes... de tota manera hem decidit apropar-nos amb l'esperança que aguantés i preguntant-me perquè dimonis li havien posat del sol si sempre hi plou.
El camí d'aproximació esta força més fresat que dos anys enrera, encara ben fitat i unes plaques de II/III per arribar al coll on comença la via ...avui al anar amb el Màrius m'han semblat força més expos. De tota manera, sembla ser que només és el meu patiment perquè ell molt tranquil i concentrat! s'ho ha tret sense dubtar.

Un cop arribar a peu de via.. ens hem encordat... bàsicament perquè una servidora no patis massa i hem anat pujant tanquil.lament fent dos o tres llargs, diria que un parell de 60 i un d'una mica més curt.

Amb això hem arribat on la paret es posa més dreta i ens hem posat els peus.

L1: 20 metres IV /III+ que es fa sense cap problema. roca boníssima i bons cantos.

L2. 45 metres IV /III+ un llarg preciós, per un esperonet amb unes preses genials superbunyegudes per arribar a un gran pi que fa de reunió.

L3. L4 60 m IV+ Tot just al primer parabolt hi ha l'unic passet de Iv+ de la cresta però amb molt de canto i ben protegit.. després ja facilet fins a acabar la part més dreta de la via...Nosaltres hem empalmat el dos llargs. Són 60 metres justos!!

Aquí ja havia sortit el sol , els núvols i ruixadets que ens havien anat refrescant havien desaparegut totalment i ... la cresta del sol.... a passat a ser del SOL.

Com que el Màrius anava més "suelto" i el meu patir també... ja hem anat sense cordes fins el cim, només en una placa un mica expo que hi ha assegurada amb un parabolt i per fer el darrer ressalt de la cresta...l'hem tornat a treure.

L5. 30 m IV . una petita placa d'aquest conglomerat tan curiós on els còdols de tall molt més viu que el de Montserrat fan unes preses fantàstiques. 20 metres de placa i després 10 metres de caminar fins una alzina que fa de reunió.

Després ja bé la baixada, tota un altra aventura! sort que ja majoritariament a l'ombra , perquè malgrat que hem començat plovent i ben aviat a mig matí el sol .... que dir.. aquest diumenge, ens ha rostit!

La baixada esta ben descrita a la ressenya, però per anar amb nens és una mica treballosa, sort de l'entreno montserratí !! baixada per una canal bastant relliscosa, alguns resalts de desgrimpada fins arribar al rapel, que si hem protegit l'entrada!
Un ràpel de 30 metres, i després ja una baixada més tranquil.la fins que trobem el camí arranjat: els troncs amb els cables, les escales, les rampes i després els esglaons plàstics.. un autèntic muestrari.. que si bé a l'entrada esta una mica desprotegit... després ja es confort total.
I per fi ja a la pista!! 15 minuts i ja som al cotxe..... i corrents cap el bar més proper a beure ..beure i beure....absolutament deshidratats!