14.6.09

La Cresta del SOL


Les vistes de la cresta de la setmana passada em van recordar que la tenia pendent des de ja feia massa temps.....i avui semblava un dia com qualsevol altre: la Vicky tenia il.lusió en repetir-la, i jo li havia promès al Màrius fer una cosa una mica diferent.

La Cresta del Sol, a més d'oberta per bons amics, es troba en un paratge idíl·lic, llàstima de la carretera i les motos.. que si no seria perfecte!

La ressenya la trobareu aqui.
Quan hem arribat estava força núvol i queien petites gotes... de tota manera hem decidit apropar-nos amb l'esperança que aguantés i preguntant-me perquè dimonis li havien posat del sol si sempre hi plou.
El camí d'aproximació esta força més fresat que dos anys enrera, encara ben fitat i unes plaques de II/III per arribar al coll on comença la via ...avui al anar amb el Màrius m'han semblat força més expos. De tota manera, sembla ser que només és el meu patiment perquè ell molt tranquil i concentrat! s'ho ha tret sense dubtar.

Un cop arribar a peu de via.. ens hem encordat... bàsicament perquè una servidora no patis massa i hem anat pujant tanquil.lament fent dos o tres llargs, diria que un parell de 60 i un d'una mica més curt.

Amb això hem arribat on la paret es posa més dreta i ens hem posat els peus.

L1: 20 metres IV /III+ que es fa sense cap problema. roca boníssima i bons cantos.

L2. 45 metres IV /III+ un llarg preciós, per un esperonet amb unes preses genials superbunyegudes per arribar a un gran pi que fa de reunió.

L3. L4 60 m IV+ Tot just al primer parabolt hi ha l'unic passet de Iv+ de la cresta però amb molt de canto i ben protegit.. després ja facilet fins a acabar la part més dreta de la via...Nosaltres hem empalmat el dos llargs. Són 60 metres justos!!

Aquí ja havia sortit el sol , els núvols i ruixadets que ens havien anat refrescant havien desaparegut totalment i ... la cresta del sol.... a passat a ser del SOL.

Com que el Màrius anava més "suelto" i el meu patir també... ja hem anat sense cordes fins el cim, només en una placa un mica expo que hi ha assegurada amb un parabolt i per fer el darrer ressalt de la cresta...l'hem tornat a treure.

L5. 30 m IV . una petita placa d'aquest conglomerat tan curiós on els còdols de tall molt més viu que el de Montserrat fan unes preses fantàstiques. 20 metres de placa i després 10 metres de caminar fins una alzina que fa de reunió.

Després ja bé la baixada, tota un altra aventura! sort que ja majoritariament a l'ombra , perquè malgrat que hem començat plovent i ben aviat a mig matí el sol .... que dir.. aquest diumenge, ens ha rostit!

La baixada esta ben descrita a la ressenya, però per anar amb nens és una mica treballosa, sort de l'entreno montserratí !! baixada per una canal bastant relliscosa, alguns resalts de desgrimpada fins arribar al rapel, que si hem protegit l'entrada!
Un ràpel de 30 metres, i després ja una baixada més tranquil.la fins que trobem el camí arranjat: els troncs amb els cables, les escales, les rampes i després els esglaons plàstics.. un autèntic muestrari.. que si bé a l'entrada esta una mica desprotegit... després ja es confort total.
I per fi ja a la pista!! 15 minuts i ja som al cotxe..... i corrents cap el bar més proper a beure ..beure i beure....absolutament deshidratats!

14 comentaris:

Anònim ha dit...

quin honor!!m'alegro que us agradés!!!
felicitats!!
un petonet als tres! antxi

Raquel ha dit...

M'ha encantat la piada!!
Així... creus que pot ser una cresta on jo puc començar a treballar l'altura amb en Fèlix?? Llàstima que hi ha el tema del ràpel... però també puc posar en pràctica el ràpel carregant a algú... jejeje!!Bé, si de cas que sigui en Mèrius qui convenci al Fèlix, que li fa més cas a ell que a mi!

Un petonàs guapíssima!!

Jordi O ha dit...

Lux, ves buscant un dia, després de vacances, a la teva agenda: tens dos clients esperant, el Roure i per el que diu la Raquel, el Félix.

Raquel, poder no es el lloc per aprendre a fer ràpel, però sempre hi ha l'opció de fer un rapel assegurat amb una segona corda!

Mingo ha dit...

Enhorabona. Millor que no us hagués fet el temps de dissabte, pq segurament trobarieu que el nom li fa justicia. Salut
Eiii Marius molt bé, ja veig que vas més ràpid que la Vicky, aviat les portaras tú, a escalar. Vinga campió fins la propera.

Anònim ha dit...

a mi no m'agraden les cresteeees!

Encara que la mama em digui que ho vaig fer bastant bé, en aquella cresta em vaig quedar com una patata fregida. I ara us preguntareu perque no t'agraden les crestes?
resposta: perque no m'agrada treurem'm els gats, posar-me les botes. Vull dir que si en ordre, com quan vas a escalar però tot barrejat.. i varies vegades...no.

algo postitiu:
Estic content d'haver fet la meva primera cresta!

Màrius

ahh adeuuuu i graaacies

lux ha dit...

antxi!!
a mi em va agradar molt esta super ben trobada!! disfrutes un munt de l'excursió escalada!

Bé el Marius es va agobiar amb les sabates...jijij ... pero es que no s'esperava... això de les crestes ;)))

Raquel!!
ostres aniria bé perque es com esgalonada.i al principi amb molts arbres que segur no fa tant d'efecte, però és llarga i algun tros si que te un bon patí...
Però crec que la ide de buscar alguna cosa així,mas matojera...estaria pero que molt bé! Bucarem ;) i el Marius fa de profe!

Jordi!
ja saps que quan vulgueu...
anirem pensant idees ;)

Mingo... tot el dia de sol no se si haguessim aguantat!! realment varem tenir molta sort perque era molt agradable la plujeta..
i això, espero que aviat em portin!

Màrius!
si ja sé..no t'agraden les crestes jajaja...però com que et conec una mica se que ets un mica quejica...i que no se n'ha de fer massa cas.....perquè malgrat el solaaano anaves la mar de feliç.

Jaumegrimp ha dit...

Ei! quin luxe poder acompanyar el Màrius a la cresta, a veure si li agrada i s'hi aficiona que n'hi ha moltes pel Pirineu. Fa patir quan els tens deslligats oi? però això és com tot, la primera vegada que la meva filla va marxar a la disco, no vàrem dormir fins que va tornar, ara quan m'aixeco per anar a escalar miro si ha arribat!

Eduard ha dit...

La zona dels Bastets és preciosa, i la cresta de sol és una molt bona manera d'introduir a tots aquells que no hi estan gaire avesats a això de la corda... Hi tens de tot: una bona caminada, una mica de roca, vistes delicioses i un bon descens... Llàstima que es sentin tantes motos!! Felicitats per l'aventura, sobretot al Màrius :P

Mingo ha dit...

Ei Marius estic amb tu, això d'anar-se treien els gats, de vegades rapelar, és molt molest. A mi tampoc m'entusiasmen les crestes, però n'hi ha algunes que malgrat ser crestes són molt maques: la del Beciberri, la de Salenques per pujar a l'Aneto, la dels 15 gendarmes,...
Salut campió

Anònim ha dit...

Xikiiii... marinetiiii... ;-))
tenim més moral que "el alcoyano" je je je.....
no oblidaré mai el moment "alsina" ji ji ji
Vinga a seguir gaudint ;-))...

Una abraçada!
Vicky

Llorenç ha dit...

mira que ho parlavem fa uns dies!!! espero que us quedés un bon sabor de boca!!! jejeej!

Ep!! Marius! que totes les crestes no son com aquesta! Aquí es per valorar altres coses a part de l'escalada! el paissatge, l'ambient...coses que aniras valorant amb el pas dels anys! je jeje!

Ep! anims i a seguir així!!! a la teva mare ja li vam indicar alguna altra via per la zona que també us pot agradar! tant per l'escalada com pel paratge!!

lux ha dit...

Jaume!
De compartir al Doraimon a la Cresta del Sol ..si un luxe!!
i ostres si que fa patir, els primers dies no podia quasi ni escalar de nervis.. ara mica en mica tot es més natural...ell va fent i jo també!...
Ara ja veurem com portare això de sortir ;)

Eduard, si es un passada de lloc amb una frondositat de boscos i he fet tant poca cosa per allà dalt!!
I les motos.. una passada potser com no havien pogut anar a montmelo feien la carrera per alla dalt..?? ;)

Mingo,
si les crestes tenen aquest amplitud, de recorrer diferents paisatges que són especials, com les que dius....
avui dorm.. pero ja li fare llegir ;))


Vickyyy!!

home fer dues aproximacions i no fer la via perque plou...no podia ser!!

ostres si el moment alsina va ser total... jajjaj
no se si es molt alpinistic fer una becaina a mitja via ..jajajaj..
però ja se sap anant amb criatures.. ;)))

Llorenc,
si que les vistes de l'altre dia em van fer veure que no havia d'esperar mes!!

i bon gust... unes maduixetes que hi havia a l'aproximacio i al descens .. la mar de bones!! ;))

moltes gràcies per la via!!!

Clara ha dit...

ostres quin trio! sou uns cracks!

Jo estic amb el Màrius, això de treure i posar gats i botes és una pallissa...però al final sempre acaba compensant!

Eo, les fotos son molt xules ;-)

petonàs!

lux ha dit...

Gracies Clara!!
si les crestes són diferents...
s'ha d'anar coneixent..

a veure quan et recuperes i em podem fer alguna!!
en tinc moltes ganes!!

Ben aviatttt!!! una abraçada!!!!