això esta una mica podrit, no? Sioux Connection al Roc de Rumbau

Els plans estaven com el temps....poc clars...

que podríem fer diumenge... i només les nuvolades apareixien sobre el nostre cap

Compartint cerveses amb dos il·lustres escaladors solsonencs ....

sentim les seves explicacions sobre l'escalada a la comarca, Escalada, assegurances, compromís.....sobre la mítica Canalda.

Sí. tinc un deure pendent amb la Canalda... perquè em vaig baixar d'una via i no perquè feia mal temps, ni em trobava malament, ni va passar un gat negre per la carretera....

sinó perquè no... senzillament no m'hi veia allà i això encara que no sigui una escaladora puntillosa... queda. Una no té ganes de tornar-hi fins que no senti que és per disfrutar-ho.

Però la meva reentre a la roca ... encara no està per aquestes parets i coincidíem amb els companys en que si anàvem a la Canalda tenia que ser una de les clàssiques de la zona.

O sigui que Diumenge amb l'Antxi i el Llorenç varem encaminar les nostres passes cap a l'Alt Urgell.

Potser per treure'ns els remordiments varem escollir una nova via, ben equipada però de roca dubtosa i precària: Sioux Connection al Roc del Rumbau.

La paret del Rumbau és una paret excepcional que hi ha sobre Oliana. Excepcional perquè la trobo molt bella i excepcional perquè sembla mentida que sent tan perfecte la roca sigui tan dolenta. Aquí ja hi ha havíem escalat l'Aresta Rumbau o sigui que ja teníem molt clar quin tipus de roca hi trobaríem. També sabia que malgrat això hi havia disfrutat.

Portàvem la fantàstica ressenya del Blog de l'Alt Urgell i la veritat que tots hem coincidit en dues coses... que no estàvem massa d'acord amb els graus i que graduar aquesta roca és molt difícil perquè el factor psicològic és molt alt, malgrat les bones assegurances.
Per això direm també la nostra Xavi ;)
De totes maneres ja no vull ni parlar del que deu ser anant obrint la via!!

Per fer més interessant el tema només donaré l'opinió sobre el grau dels meus llargs ... o sigui que per tenir les opinions senceres de la via...el desenllaç... a la piulada del kutreblog.

Ens repartim els llargs de manera que a cadascu li toqui un llarg difícil i un de fàcil...

L1. Comença el Llorenç, per enfilar-se per un pedestal al punt on comença la via de veritat. Primer contacte amb la roca...on podem començar a veure que trobarem: s'ha fet una bona neteja, però la roca és la que és: llastretes delicades, bolos fràgils, sorreta, líquens, llastres més grans, roca podrida.. ...i que les assegurances estan allà quan comença a flaquejar el cor...

L2. Ara li toca l'Antxi i comença entrant en matèria, en aquest llarg força dur, de roca amb pinta de precària i molt vertical. De tota manera soc la única que l'arrencada d'un canto li proporciona una bona volada... i he de repetir un bon tros... començant la meva pregunta retòrica de la jornada...això esta una mica podrit no?

L3.2 5m IV+ ja em toca a mi i em toca començar en el llarg fàcil: es puja per una placa bastant llisa diria que la ressenya marca un V , fins i tot el rebaixaria una mica. La precaritat bé més per la molsa i la terreta que no pels bolos inestables. Després de la placa fineta però tombada, un flanqueig una mica en la mateixa tònica, per arribar a una reunió en una coveta. Com és normal en aquest terreny més fàcil els seguros allunyen una mica més però no fan patir gens.

L4. Ara li toca el llarg dur al Llorenç, sortir amb un flanqueig fàcil, per després com l'anterior força dret, potser la roca una mica millor per arribar a una altra coveta.

L5 35 m. IV+/V, ae ,V+ ara toca el llarg dur per a mi. Mirant la ressenya penso que serà quasi tot ae i l'encaro més tranquil·la que un pinxo.

Sortideta en flanqueig de IV+, per arribar al parabolt on comença l'ae... em sembla una mica més que IV+ per arribar al bolt, potser té alguna cosa a veure que se'm desintegrin dues vegades la presa de peu que havia escollit, i de la' obvia no me n'enfio... però finalment xapo i començo l'ae....

Ae per cert força allunyat: pujar a l'ultim esglaó, equilibrar-te. Això sí, sempre hi ha algun peu, ma.. que ajuda a la feina...

Més aviat del que em pensava em trobo ja sortint en lliure: molt dret, molt vertical.,.. els cantos no es veuen però hi són, descobreixo que una mica com passava al llarg anterior, mica en mica va donant confiança...

Segons la ressenya el 6a està a l'últim tram de la via, m'ho miro i sembla força fi i molsós... però si t'ho mires bé amb una visió amplia ;) Aquella que apareix quan estàs proper al teu grau màxim... diria que no passa de V+...

Com l'altre dia arrossegar les cordes amb el flanqueig i l'artificial ha estat una agonia...

L6. El llarg fàcil de l'Antxi.. una bona excursió per rampes, repises i petits esglaons més dretets.

L7. 35 m III+ perdo les elecions... i la majoria decideix que el darrer llarg és per mi... rampa inclinada que quan es posa més dreta té uns gran bolos...potser en comparació amb la via que vaig fer l'altre dia la deixaria a III+...

En resum, hem disfrutat de la via. Els llargs verticals, tot i la roca precària, són molt bonics, els fàcils ajuden a distendir.. i la paret i el lloc el segueixo trobant preciós. Realment una gran feinada del aperturista en un lloc on la roca no es agraïda, però pots gaudir d'un excel.lent dia d'escalada amb els companys!

Nota 1. Les fotos són del Llorenç, que em vaig deixar la camara!!! Gràcies ;)