Quan vaig començar a escalar, mil vegades m'havia mirat la resssenya..
però no trobava el moment... no em sentia preparada...
Aquest hivern començava a sentir que el somni era possible i amb l'Adrien varem fer el pacte que hi aniriem junts, pels dos era un repte especial i una il.lusio.
Després de tres intents sense baixar del cotxe basicament frustrats per la pluja..
ara ja no teniem excusa i aquest dijous era el gran dia, potser no era el millor moment..
tot just quan començava a recuperar l'estat fisic , vaig fer un intent a la Gam que em va superar...
per baixar enrabiada i trobar-me als companys que venien de la filoxera...
Però sentia que no podia retrassar-ho més...que havia de travessar aquest llindar..
Sorprenentment per la seva fama, costa trobar una ressenya de la via... bé millor dit n'hi tantes.. que no saps quina és la bona...
L1. Es un llarg de tramit que puja una mena de socol, III, actualment hi trobem un parell de parabolts, 30 m.
L2. Comença l'ascensio a la rampa!! IV IV+ potser en algun pas... ben assegurada, 50 m.
L3. Una sortida una mica més dretota, algunes ressenyes li donen V-per despres ajeures una mica IV, IV+ 40 m
L4. Aquí ja s'anima una mica.. sortida més fineta i en una placa dreta s'arriba a una gran llastra que marca un diedre.... fins que ens trobem un sostre amb un bon canto per superar-lo, després una mica més trencadot fins la r. És un V afinat .. i en aquest tram va ser on vaig trobar els seguros més allunyats... potser és que la fama .. esperes trobarlos cada dos metres.. 40m
L5. Sortida dreta que es pot fer en a0, potser 6a, per despres més senzill però ben vertical i una mica trencadot arribes a la reunio V, 6a/ao, IV+ 30 m.
L6. Una sortida fineta d'aquesta que em sembla que és característica de la cara nord...
jo soc una surenya... una mica rentada, no hi han gaires bolos, semblen coberts per una pel.licula, les preses son més romes... per mi V, V+ fins que es posa ben dret i has de passar a l'artifical o be 6b ( crec)... Les xapes força a prop i en lliure per qui tingui el grau ha de ser una meravella , aquí ja no es rentat .. hi ha busties, bolos, això si amb un desplom considerable...35m
l'ambient... també impressionant
L7. Sortida.. si vols ja en artificial.. per continuar tot el llarg així... fins arribar a una petita sortida en lliure per entrar a la reunió... el pati segueix creixent...
L8. el flanqueig famòs... em tenia una mica aterroritzada... i li vaig cedir al company que per això estan...;-)) flanqueig en artificial o 6a diuen... ni provar-ho.. amb aquell megapati als peus.....
i despres una sortida que vaig trobar més fina del que esperava... per ser cotat de IV+ , despres s'ajeu, trobem una vella reunió... pero ja tirem fins el cim per un muret de Iv... que fa la seva impressió... i ja estem alla!! ja veiem la moreneta!!!
per fi haviem fet el cavall Bernat.. abraçades! fins hi tot l'Adrien ha portat cava! Moltes gràcies amic per compartir el somni i les ganes!!
Molta emoció, veure un sommi complert... i la felicitat de saber que els somnis per impossibles que semblin a vegades es compleixen.
El camí per arribar-hi....ha estat llarg...
però en el sender final es cert que una de les vies més repetides de Montserrat no decepciona, sempre amb un ambient magnífic!!!..
L'alegria d'escalar no ha tornat... ja ho farà...
els amics, nous reptes, el temps...
i perquè rera un somni sempre n'hi ha un altre i ara té forma d'esperó.
Poques coses com els sabors i les olors et transporten tan immediatament a un record, a un lloc..
