Poques coses com els sabors i les olors et transporten tan immediatament a un record, a un lloc..Fa uns dies anava per un carreró de Gràcia i sense saber perquè em vaig aturar davant un cartell d'un petit forn de pa (?) .... i com màgicament al cap de pocs minuts sortia amb dos bosses de raviolis i dos receptes amb que cuinar-los típiques de les terres més muntanyoses d'Italia.
Ravioli d'escartxofa a la bolognesa blanca
Un sofregit de ceba, pastanaga i les parts més tendres dels espàrrecs
afegir un mica de carn picada, un rajet de brandy...
i barrejar amb els raviolis d'escartxofes, previament bullits amb molta aigua durant 3 minuts i...
Raviolis de spek a la .... ( no ho recordo!)
A la paella amb mantega emulsionar la crema de llet i afegir els raviolis de Spek (bullits 3 minuts també)
i fi....
Senzillament .... ........ és que em vaig quedar sense paraules....!!!
10 comentaris:
Una bona ressenya, no m'ha quedat clar el passsatge del díedre!!!!. Fa molt bona pinta.
El dia que fem cordada plegats, porta uns tuppers d'aquests raviolis... ;)~
ups!!! aquesta via està megaxapada!
es d'iniciació? o per coleccionistes?
quina bona pinta que té! i si hi posem uns "peperoncinis"?
je je je!!
Encara recodo l'arrabiatta(o algo així) que ens vas fer a Cortina d'Ampezzo!!!
Quins records!
Joan,
jejejeje...
és que és una d'aquelles vies amb que sent un escalador de puja com puguis et sents de repent un crak. De disfrutar :))
Pere,
Si per fer cordada he de portar un tupper de raviolis…
n’hi havia uns de albergínia i no se quin altre formatge dolomitic…
que segur que encadenem tots els 6b que ens posin per davant!!
Llorenç,
com li deia el Joan és una via de disfrutar... ;))
i aixx!!! sí quins records... i que en varem fer amb aquell funghi gegant que varem comprar... un rissoto, oi??
Per Deu que potser és que hi he de tornar...
Veig que t'ha probat l'estada al Canadà, que fins i tot ara superes l'Argiñano amb una recepta que ha posat en perill la meva pantalla d'ordenador, una mica més i la llepo!
Vaja entre la Gemma i la seva cuina de casa i ara tú, ens engreixarem!!!
Jejeje!!
Jaume, es que a segons quines hores ....més val no mirar aquestes coses!
ja va bé una mica de greix.. que fa molt fred i cremem molt estan per aquestes parets ;)
Jajaja... però Lu, quina bona pinta!!! NOstres, mira que és d'hora i ja he esmorzat... però també m'han entrat unes ganes boges de llepar l'ordinador!!!
M'imagino la salivera d'en Màrius... jijiji... quin disfrute!!
Jejeje..
El Màrius estava encantat...però ell no es gens de fiar, que s'ho menja tot!!
jooooooooooo.... aixó si que es una bona "reseña"... ;-))))
i una bona piada. ;-))))
QUINA GANA.. !!!!! :-)))))))
mmmmmm
i hores d'ara ...
ja he provat els de carxofa, els de tomaquet i mozarella, els de....
mmmmm
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada