16.2.10

Canadà

Fa molt temps hi havia una petita fanàtica esquiadora que tot l'any només somniava amb esquis, neu, grans pendents i lliscar a tota velocitat.
Que estalviava eternament per comprar-se uns esquis millors
Que anava tota orgullosa al cole amb la carpeta plena de fotos de l'Ingemar Stenmark i la Bomba
Que per les pendents de Port del Comte se sentia en les grans pendents alpines

i somniava que algun dia podria esquiar a Canadà on la neu era sempre perfecte, sempre abundant, sempre esplendorosa.... com un autètic Paradís.

Per tot això quan em va arribar l'oportunitat d'anar al Canadà a esquiar no vaig poder dir que no.
Sentia com que tenia un deute que havia de complir...
Els meus somnis són diferents ara, pero sentia que per creure-hi de veritat hauria de complir els d'algú alhora molt proper i molt llunyà.

Per això en les bones hores de vol fins arribar allà no podia deixar de pensar com realment em sentiria. Si realment no em decebria tot plegat... Però aquella petita esquiadora cafre tenia molts defectes i els paradís té matisos...però deu n'hi do
quin paradís va escollir!!!


Un paradís on costa arribar-hi.... però d'on és molt més dificil marxar sense recansa...



Moltes gràcies als companys d'aquests dies, però especialment al Jordi per la idea, a l'Agustí per la seva paciència i al Norbert i al Josep Maria per les fotos, les millors són seves i per compartir els moments més purament cafres!


12 comentaris:

joan asin ha dit...

Enhorabona pel somni complert, però cal seguir somniant potser en aquella paret?, aquell cim?. Per fer-los realitat.

la-tribu ha dit...

ja no tant petita, encara que fanàtica de neu i d'alguna especialitat més.
enveja(sana), és el que ens dones. neu de 1ª, macro espaïs, tot brutal. :).

jesús

lux ha dit...

Joan,
Per somnis no será..
Més aviat penso que potser estic massa temps pujada a la parra..!!
Però això si, ara tenen mes aviat forma de grans parets, esmolades agulles…però si són una mica enfarinades… millor!

Jesús!
Gran o petita, neu o roca.. jejeje … he descobert que sempre fanàtica…
I vaaaa confesso: la baixada més cafre estava com aquí plena de rocs!!! i ....arrels , arbres, neu dura i els meus estimats moguls....

Mingo ha dit...

Bufffffff que guapo i quina neu pols. Em recordo dels anys viscuts a la Vall d'Aran, sortir de treballar i agafar els esquis i pujar a la Salana, o al Port de Vielha,...els espais no eren tan grandiosos com al Canada,però en tinc un gran record.Felicitats per haber pogut fer el viatge, i haver-nos fet una mica participes amb les fotos.
Per cert l' Stenmark, ja no devia competir quan tu el recordes, o en tot cas devies de ser molt petiteta, pq és de la meva quinta.

Jaumegrimp ha dit...

Un somni fet realitat! fantàstic, ja m'hi veig...per cert, el Jordi O. és un bon company de quan fèia esquí de muntanya.
Felicitats i sana enveja!!!

flx ha dit...

Que no parin aquests somnis Lu

Aquests espais inmensos ho tenen tot, i en cada epoca de l'any reserven màgics tresors a descobrir (i gaudir qui pugui)

una abraçada

Raquel ha dit...

Quina passada Lu!! Tot plegat... les fotos, l'espai, les teves paraules... i sobretot el teu somni fet realitat!!
M'encanta que somniïs... i encara més quan veig que els fas realitat!!
Una fortíssima abraçada,

lux ha dit...

Mingo,
I es que poder sortir de la feina i anar a esquiar és tot un privilegi!
Doncs vaig començar a esquiar de molt peque…jejeje… però que també tinc una edat ;))

Jaume,
i tant que si que t’hi veus… tots els muntanyers s’han de trobar fantàsticament bé en aquell paradís d’espais naturals!!


Flx,
No, no paren el somnis….jejeje…una somiadora no pot sortir de casa!
La primera sorpresa…
Les rocky mountains, es diuen així per alguna cosa, quins mars de roca!!! Calcari, granit i en aquell entorn tant intensament salvatge. Uauu!
Però el que més crida en aquesta época l’atenció, que són recorregudes per impressionants escultures de gel intensament blau! Mai havia vist aquell color! Allò s’ha pujar!!!

Raquel Gràcies guapi!!
Una mica arrel del teu post també..pensava que a vegades ens quedem dins de les nostres fronteres de confort, com al patí de casa conformats, feliços?, aliens que a l’altre costat de la reixa hi ha meravelles per descobrir, per viure a un altre nivell que potser nomes apareix en els nostres somnis.
Però que crec fermament que val la pena de arriscar-se, arreplegar el valor i el coratge per deixar el conegut i estimat patí....i creuar la porta ....
una abraçada!!

Star Fisherman ha dit...

Quina maravella...sense comentaris.
Enhorabona!
Haig de parlar amb tu... projecte als Alps... Dent du Gegant amb l'Adrien....

lux ha dit...

Ei Pere!!
gràcies
La dent esta a la llista of course, ja parlarem ;))

mchesa ha dit...

Hola Lu,
moltes felicitats pel viatge i per l'experiència!!! enhorabona!

lux ha dit...

Moltes gràcies Maria Jose!
a seguir somiant!!

una abraçada!