Tànger. Collegats. Per fi!!

Aquest cap de setmana per fi he pogut fer la Tànger!

Era la quarta vegada que quedava per escalar-la i ja començava a estar preocupada per si era un estrany averany això de que cada cop que decidia fer-la passava alguna cosa. Sort que el Wolfgang no recordava la historia i va acceptar encantat...

La primera sincerament ja no recordo que va passar, en el seu moment no vaig donar-li massa importància...
La segona hi havia un embús i varem canviar de via o sigui que em va saber greu, però vaig disfrutar de l'altre i tant contenta...
La tercera vaig haver de renunciar per fer costat a una d'aquelles persones per les quals abandones el que faci falta...
i ara ja tocava la quarta...

vaig vigilar no deixar-me res, mirar tres vegades els mails d'on i quan havíem quedat...quasi que apago el mòbil....

Però cap allà quarts de 10 ja estàvem al pàrquing sota la paret de la Tànger!. Per cert que l'han arreglat i ara es una mica més gran!!

És una via molt piulada i llarga o sigui que aniré per feina ;)

L1. Iv+ V. Llarg molt vertical.. de grans bolos que puja aprofitant una gran fissura. Em sorprèn el tipus d'escalada però va sortint buscant la posició més còmode..


L2. IV+ V. Segueix la tònica anterior, però per mi una mica més fàcil, i una mica més revirat... algun parabolt amagat fan patir una mica per després a disfrutar!

L3. 6a. Sortint de la reunió un pas desplomat més complicat i després ben dret encara però una mica més fàcil fins la reunió.

L4. IV+V Com en els llargs anteriors ben dret.. bons cantos!
Només comentar una cosa que no m'havia passat mai!! per sort!! i que val la pena explicar per tenir present!
Quan estava entre la segona i la tercera chapa em va sortir la corda del mosquetó... sort que el Wolfgang no em va dir res fins que vaig chapar la tercera...!!! perquè qualsevol cosa i anava ja amb una bona alçada directa a la repiseta de la reunió...
El mosquetó ... una mica vell... s'havia quedat obert!! vaja que ja m'estic remirant tot el meu material!


L5 6a/ 6b? . Un pel trencat i força finet.. ja no tant dret però no per això decau la dificultat per després trobar el pas de 6a (en Soldevila que potser trobo que en aquest via s' ajusta més al que vaig trobar li dóna 6b) que molt elegantment el Wolfgang se'l va treure en lliure i jo molt elegantment amb un a0 ;)

L6. Iv+ V Les dificultats sembla que decreixen una mica però tot i així has de continuar concentrat perquè si no trobes el canto adequat.. el grau sembla una mica més dur.




L7. IV+ V. Malgrat que les dos ressenyes del Luichy i Soldevila li donen IV+ i IV respectivament i ja diuen que guarrillo ...ara esta mega guarro! i el pitjor no surt a la foto! ...sembla que s'hagi deteriorat molt pel pas de les cordades i sens dubte el grau és més V que no IV.. Ara com tota la via l'equipament no et fa patir ... però és un llarg que no li fa justícia.


L8. Iv+. Després del bosquet , en aquest llarg el primer seguro expansion esta lluny i com diuen els kutres potser sembla el més complicat , però hi ha encara el clau que marca la ressenya del Luichy ben amagadet sota unes herbes que facilita i marca el camí més fàcil per seguir després una fissura molt xula ... serà que estic canviant?

L9. 6a. Comença per una sortida ben dreta i atlètica per resseguir una altra fissura de V+ per mi ....i m'he quedat molt descansada que també a les 100 millors! perquè ara que estava tant contenta amb les fissures i com que vaig haver de concentrar-me per no fer un ao en un IV+ ...
Resseguint-la et porta cap el darrer pas dur de la via: un petit desplom no molt marcat però de poca presa.. un parell d' a0 i ja estàs de la part més difícil de la via.

L10. IV. Llarg super disfruton en un diedret posant cintes a sabines... i a més vas trobant alguna expansió..

Era la meva cinquena via a Collegats i la primera que hi volia fer... però tot arriba!! tot té el seu moment!

Cherokee express, Canalda, Solsonès.

Ja fa un temps, potser un parell d'anys o potser tres... vaig anar un dia a la Canalda... i la seva peculiar escalada i el seu equipament em van derrotar. De llavores que la tinc allà, com un deure pendent que ens anem recordant els membres de la cordada.

Quan vaig saber que l'Indi hi havia obert una via .. i sentir tota la polèmica(que complexe que és tot plegat) sí que vaig saber que tenia ganes d'anar a fer-la, no per saldar el meu deute pendent, sinó per recordar aquella escalada que m'havia sorprès tant.

La ressenya la trobareu aquí o al blog dels Kutreescaladors.

L1. 6a+ (V+/a0)45 m. Comença el Wolfgang per un tram molt vertical amb cantos abundants però que donen una mica d'inseguritat per després d'un flanqueig a la dreta anar a buscar la primera panxa i un cop superada anar per la segona que marca la dificultat del llarg. Després altre cop a l'esquerra, per anar a buscar una altra panxa i després ja més fàcil fins la reunió. S'ha de vigilar amb el fregament de les cordes perquè es un llarg llarg i molt revirat!

L2. 6a (V+/a0)20m. Una panxa dona una sortida potent de la r, molt ben protegida per després per un diedret fàcil anara buscar el pas de V/V+ que en aquest cas no es tracta d'un panxa sinó una sortida d'aquelles planes tant divertides.. Aquí trobem una corda fixe per remuntar un tros herbós i molt relliscós!! sort de la corda que et porta a la reunió

L3. 6a+ (V+/a0) sortida fàcil en flanqueig a la dreta per trobar la panxa de torn, un altre zona més fàcil a l'esquerra per enfrontar una zona més complexe, un bon mur ben dret, potser lleugerament extraplomat... que un cop superat anar altre cop a la dreta per trobar un altre curiosa panxa... i ja sortir a una zona de bosc fins arribar a la reunió.

L4. 6b (V+/ao) El llarg comença per un mur ben dret però curt de 6b que si es fa en artifo té una sortida fàcil de IV, IV+.. sempre que no et falli un dels recolzaments, voli la pedreta i una servidora rera..... o sigui que toca remuntar i tornar a mirar-ho: segueix sent una sortida de IV sense cap problema. Seguint la tònica de la via un terreny més fàcil per enfrontar la següent panxa i un cop superada repetir la historia per sortir per un terreny de IV trencadot fins a la reunió.

Nosaltres varem fer la baixada rapelant, tres ràpels i ja érem al terra... i malgrat la inseguretat del dia sense mullar-nos!

I....
doncs defugint la polèmica, la via m'ha agradat.... i sí que és una escalada peculiar, les dificultats estan concentrades en la superació de panxes que totes tenen la seva especial gràcia ( bé, ara que he decidit mirar-me els desploms amb més bons ulls) Són com petits problemes que la via et va posant... i has de trobar el seu punt dèbil ...no és una escalada continua... com a mínim aquesta via, però si que molt estimulant.
Queda pendent...

Cocher Cochon. Clocher de Planpraz. Aiguilles Rouges. Chamonix

Després de l'aventura de la Dibona enfilem cap a Chamonix....

Allà tenim un parell d'objectius, però primer cal situar-se i comprovar l'estat de forma, per això enfilem cap a les Aiguilles Rouges.

Per mi les Aiguilles Rouges són el que la zona de Gorros a Montserrat: zona amb vies normalment ben equipades, aproximació suau, escalada agraïda, normalment molt freqüentada i amb les millors vistes.... sobre el que seria la Nord.. les magnifiques Aiguilles de Chamonix i també el Montblanc.

La via escollida és la Cocher Cochon de Planpratz (ressenya de la bíblia de l'escalada Plaisir).

Una escalada sostinguda en el V, que busca, lligant diferents plaques, pujar a una de les agulles més vistoses de la zona, per sortir de la tònica.. un llarg rostollaco dels que m'agraden per a mi... i un llarg de 6a per la Clara.

Per aproximar-se telecabina de Planpraz que van al Brevent fins a mig camí, allà dirigir-se als llac Cornu i ja veus l'agulla. Quan estàs a l'alçada, cap amunt, directa pel prat vertical i ja es va trobant un caminet. Per variar la varem liar una mica i varem pujar una mica massa...una mica més i accedim directa al segon llarg!

Nosaltres anem tard, estàvem una mica derrotades.... i tenim un munt de cordades però lluny...

L1 .4a. un esperonet ..buscant el més difícil.. per entrar en matèria.

L2.5b+. una placa amb un parell de passos una mica desplomats més finets.

L3. 5b. Una placa ben dreta però amb uns cantos espectaculars, escalada molt disfrutona. En algunes ressenyes marca el mateix que l'anterior però sembla més fàcil.

L4 5c+ una placa fàcil, per atacar una mena de diedre estrany que s'acaba pujant per l'espero, després un desplom: el plus.. algunes ressenyes li donaven 6a.

L5. 5b pujar un esperonet fins que l'agulla s'acaba i has de passar a la següent. Allà la sorpresa és que tot just al atacar el veritable pas de 5 la xapa no hi és.. un improvitzat minimerlet fa les funcions...

Un ràpel desplomat i aeri d'uns 20 metres, més una caminada et porta al següent llarg.

L6..3c un llarg de III de placa ben be 60 metres fàcil però només un sol parabolt... la ressenya diu que dos... però no el varem trobar

L7. 5b te una variant de 6a+ que no varem provar, un llarg de placa ben dreta amb canto però a col.locarse bé, l'entrada el més dificil.

L8. 5b. Segueix la tònica de la placa i després un flanqueig a la dreta per situar-nos directament sota l'agulla.

L9 6a. El llarg estrella de la via, per mi aquí seria 6a+ i malgrat la ressenya digui 5c obligat per mi el 6a obligat, encara que esta ben protegit no més que les plaques de V o sigui que s'ha d'escalar... Comença per un esperó molt aeri que has de negociar dreta, esquerra força tècnic per acabar deixant-lo amb un flanqueig a la dreta que té tela.. tant pel primer com pel segon que es juga un bon talegasso ja que la següent protecció es troba bons metres més a la dreta. ( que aprop el vaig veure ;). Quan hi arribes se superen uns blocs una mica més fàcil i penses: ja esta, doncs no...un segon espero aquest cop fi, de presa petita, vertical i continuu, sense treva fins a la r. Potser no hi ha cap pas com de 6a+ (aquest grau no és la meva especialitat...però és un llarg que exceptuant el pas dels blocs és supercontinuo...per exemple jo el vaig trobar més dur que el primer llarg de la mantecas de Roca alta)

Un ràpel aeri i vertical et deixa a una gran zona de blocs on buscant la zona més fàcil trobes el camí que flanqueja fins a Planpratz altre cop.

La via és molt xula, espectacular i assequible malgrat la duresa del darrer llarg.. però varem acabar derrotades i la conclusió va ser que ens faltava el punch per creuar la vall... un altre any...
Així que el dia següent.... i donades diferents circumstancies que ens van fer conscienciar del nostre estat... varem repetir la via!

Face Sud Classique. Agulla Dibona. La Berarde

La meteo, el nostre guru (meteofrance amb la previsió local està comprovat que és megafiable!!) diu que temps dubtos, però al dia seguent sol radiant!

Esta decidit... amb la calma, la Clara sortint d'una lesió i jo d'un gripasso enfilem cap el refugi Soreiller, la Dibona ens espera.

Des que vaig veure ara farà uns quatre anys la imatge de l'agulla Dibona en unVertex que em vaig enamorar. L'estiu del 2006 vaig apropar-m'hi però una inesperada nevada va frustrar totes les esperances.. després d'un anys tornem a enfilar la costeruda aproximació cap el refugi.

Ens llevem de bon matí, a les 8.00 estem a peu de via preparades. Portem 4 ressenyes! entre elles la dels mal anomenats Kutrescaladors com no i la de l'Espurner.... a més de la de l'Escalada Plaisir i la de les millors escalades d'Europa. Les quatre ens han estat molt útils o sigui que no les repetirè exhaustivament però si que es pot afegir algun detall util de la comparació.

L1. III 60 m . Un flanqueig a l'esquerra, un parabolt i a la dreta a buscar la reuió sempre pel camí més fàcil.

L2 V. El tunnel, és sencill però impressiona després una placa més fineta, algun clau i es deixa protegir una mica milor...

L3. Iv. Una placa fàcil amb un clau per anar a creuar ja a la dreta i desviar-nos de la Madier. Aquí les ressenyes dels kutres i l'Espurner divergien...Nosaltres varem fer com el LLorenç i l'Antxi: muntar reunió en els dos espits ben visibles, però crec que deu ser millor atacar la fisura i muntar la R quan tot just s'acaba.

L4. V Des de la R anar a buscar la fissura és si més no entrentingut, per això que potser el més net és atacar-la directament des del llarg de sota. La fissura que es protegueix molt bé amb el camalot del 3 ( i en portavem 2:) és força fineta però no passa de V. Després el llarg es fa fàcil fins muntar la R sobre d'un diedre que des de baix fa impressió.. però que deu ser de III.

L5 III 60 m... i algun metre més... aquí també vàrem fer cas dels nostres kulegues i varem entrar per l'apartat fàcil i esparavem que ràpid i així va ser! .no va ser un sol llarg si no dos però en un plis ja l'haviem fet i aribat a aquesta meravella de balcó.

L6 V 50m. Un passet de placa finet protegit per una expansió i després una placa a protegir, ben dreta.... però amb bons agarres.

L7 III. La famosa vira Boell amb un petit destrepe delicat. Aprofitem per comentar la jugada amb der kleterer que pujen per la Madier o més o menys ;)

L8. V. Aquí les ressenyes també variaven molt, nosaltres segur que varem agafar el diedre obert, fisura de V que comenten, perè segons l'escalada plaisir hi ha una altra opció que des de dalt vaig veure fer a la cordada que ens seguia i que és més facil: seguir pel colouir boell fins arribar a l'alçada de la R previa a les acanaladures. Aquesta R no te perdua perquè en aquest punt l'agulla es va fent estreta i totes les vies passen per allà! i segur que algu hi ha!. Un cop a l'alçada de la R un altre llarg de flanqueig fàcil et condueix a un pas una mica més complexe (IV) comú amb el nostre llarg. Com que aquest llarg li tocava a la Clara va tirar pel dret com una campiona!!

L9. V+ Les famoses acanaladures, sense perdua, recta amunt algun clau i un desplom. a l'entrar entre les dues pedres. Nosaltres varem trobar... que tenia lo seu... potser perque jo vaig entrar en estat de pajara total i la Clara més sencera estava a punt d'entrar-hi.

L10. IV II uns passets ben protegits, per escapar-te a l'esquerra per un tram ben fàcil fins a la R.

L11. IV+ un tram molt fàcil i un 5m de IV+ força drets per arribar a la vira que et condueix al cim.

L12.II la vira fins al cim, bé fins el cim no... perque hi havia un embus!!

i vàrem haver de fer un parada intermitja abans la Clara no anes a pendre posicions! Sort que jo em vaig recuperar en l'espera i la Clara va tenir temps d'entrar i sortir-ne, total que a l'hora i pico llarg per baixar les dues ja estavem recuperades !

La baixada: un destrepe aeri fins al rapel i després 2 rapels i un flanqueig ...millor fer encordats.. però no té res més que ser molt espectacular.
Després ja una baixada caminant fins al refu d'una horeta i la baixada llarga altre cop fins al cotxe!!

Comentaris...
off the record...

1. L' agulla Dibona¿¿???
és una agulla especial .. . la veus i desitjes ser al seu cim...
sembla correspondre a la cita de Rebuffat.. quan diu...
...Portar el seu cos allí on un dia els seus ulls han mirat, escalar fins a tocar el cel...
i quan la veus no pots mirar res més...
Això si el cel estava una mica ple :-)

2. La via??
és una via de buscar, d'anar sempre pel més fàcil i obvi, amb totes les ressenyes estudiades no varem dubtar gens! jaja sobre tot jo... en anar pel més fàcil! Varem disfrutar molt i sentir força comodes, la Clara va escalar com una Champion i personalment crec que la il.lusió, els nervis em van trair una mica... a vegades sento que no m'ajuden sino al contrari, potser és el dia que vaig escalar pitjor! També sent sincera ..no escalo igual equipat que desequipat . Aquí encara tinc un munt a aprendre ..i millorar! ...jajja Bé i a tot arreu!
Clara ja diràs la teva...;)))

3. fotos...
La meva càmara estava més nerviosa que jo i devia plorar d'emoció tota la via .. perquè no ha sortit una foto que no estigui tacada! les que són de lluny encara queda discret....per això les fotos de la Clara són el que són... sorry!

4. si no ho dic exploto...
si teniu pensió al refu sobretot no oblideu menjar extra!!
vaig passar molta gana!!
el sopar va ser justissim... una sopa clara de verdures i un quart de plat d'espaguetis a la bolonyesa (sense exagerar) un minitrocet de formatge i un pequepastis . Quan varem demanar repetir... ens van dir que encara esperaven gent... i que no podia ser.
Per esmorzar una llesca de pa sec, 1 mantega i mitja i una mica de mermelada.
Totalment insuficient per passar un dia a la muntanya.
Tot això pel modic preu 21.8 euros + 16 pel dormir..
qui va poder clar...perquè jo entre els nervis i la calor que feia tanta gent en aquella habitació no vaig clucar ull ;)

5. el refugi...
Tot baixant de la Dibona varem trobar l'autèntic refugi: L'hotel "La cordée" a Saint -Cristophe-en-Oisans, tenen mansarda per dormir a bon preu i un menu d' arroç salvatge amb anec confitat, abundant i mmmmm, sopa de verdura espessa repetint!, pa deliciòs, cervesa bonissíma, vi, aigua.. més esmorzar amb torrades i molta mantega i mermelada.. Tot per 16 euros.

6. Per últim ....
la cara d'espant que feiem a les 8.00

Dix-huit tentatives pour devenir un Saint-Ogradiste. Dalles de L'Encoula. La Berarde.

Després de trobar tota la caravana possible entre Barcelona i Grenoble arribem a la Berarde ja ben entrada la nit i amb previsió de mal temps...
No són massa bons auspicis per començar una setmaneta pels Alps ....
però muntem la tenda i ben aviat descobrim.. quina sorpresa... que no som les uniques catalanes a la zona....
només coincidim a l'estada de joves alpinistes!! i amb alguns bons coneguts entre ells!!

Com que la meteo és força insegura busquem en el llibre de l'Escalada Plaisir una bona via rapelable...
L'escollida és Dix-huit tentatives pour devenir un Saint-Ogradiste a las Dalles de l'Encoula: 10 llargs repartits entre una part dreta i atlètica per deixar pas a plaques variades i de granit immillorable.

El dia s'ha aixecat radiant, l'aproximació és senzilla però una mica llarga: sortir de la Berarde, també es pot sortir directament del Càmping en direcció al Glaciar de Chardon, tot seguint un camí ben fresat, quan portes uns 30 minuts ja veus unes gran plaques creuades per una bonica cascada, abans que la cascada creuí el camí, trobes una fita que et porta per un camí ben dret fins el peu de la paret. Nosaltres una mica despistades i mirant més cap als cims que al camí .. no ens adonem del trencall i anem fent animadament, fins que veiem que la nostra paret s'allunya i ens toca refer part del camí i agafar el trencall. En total una hora i mitja que deu poder reduir-se a una.

L1. 5c. llarg molt bonic, un mur recte que es va redreçant fins a desplomar lleguerament... molt bon canto i passos atlètics. Ben protegida allà on cal.

L2. 5c+. Superar petis desploms fins un passet d'adherència i fe (on tot just esta la Clara). Després un tros una mica humit i força finet...que sovint es deu trobar així perquè està generosament equipat.

L3. 5c Una bona placa fins un pas força atletic...dels que se'm donen força malament...que acabo solucionant amb un bon a0 per després haver-me de guanyar les garrofes per sortir de la mena de diedre desplomat que formava. Després ja més fàcil fins la reunió.
L4 . 5b. Aqui ja comença el festival de placa, primer més dreta i despres més fineta...

En arribar a la R el tema ja comença a estar justet: els núvols ha anat apareixen, augmentant i ennegrint-se... aviat sembla que comencen a caure les primeres gotes.. dubtem..
hem fet el tam més difícil i ens queda un disfrutada sobre plaques diuen que sempre excel.lents... el següent llarg es veu magnific...

però no volem agafar una bona remullada el primer dia d'escalada!!! La cordada que ens precedia decideix rapelar, uns que n'hi haviem vist pel costat també estan baixant..

Això ens fa decidir ..cap abaix! La pluja ens respecte i quan tot just estem fent la cervesa a la Berarde cau una bona tamborinada que s'allarga tota la nit.