13.9.10

Fent net per Cavallers...

Després de les vacances venia de gust tornar al Pirineu abans que el fred no ho faci més difícil. Amb la Raquel coincidiem que volíem disfrutar d'escalar sense expansions o les mínimes, així que per assegurar el tret varem triar dos vies faciletes i que a més les ressenyes coincidien en què de facil protecció, a canvi això sí d'una bona aproximació i una bona baixada.

Alfonso- Barriere a la Punta Ferrusola

L'aproximació sembla una mica confosa sobre el paper però tot pujant pel camí de Comalestorres i quan ja es veu clarament l'agulla i la via també apareix una fita que marca que ens hem de desviar. Després, com diu la guia, seguir el terreny tot pujant i amb tendencia a l'esquerra, per quan acaba, pujar per una zona molt herbosa i poc definida fins a trobar la vira que ens conduirà, continuant cap a l'esquerra, al peu de via. Per no tenir problemes amb l'accès és important situar l'agulla i la via des del camí, després la intuició fa una mica la resta.
Vista de l'agulla ferrusola, la via es situa a l'esquerra de la marcada esquerda.

Malgrat no trobar la fletxa a peu de via que anomena la ressenya les indicacions són clares, al costat esquerra d'una gran esquerda que divideix la paret

L1 IV  55m. Unes plaques fàcils amb reposos on creixen arbres que et permeten anar assegurant, quan la placa es posa més dreta i no assegurable apareix un spit, que de pas et permet cosntatar amb alegria que estas en el camí correcte, una petita fissura per arribar a la feixa on hi ha l'arbre on abans es devia fer la reunió, ara l'arbre és mort i tens un parell de spits a la paret del davant

L2 IV+ 55m.Una mica més vertical i més fisurat permeten anar abançant majoritariament per placa, també hi probarem un spit, fins a la següent feixa.

L3 III 50m. sortir per un prat on si esta una mica humit s'imposa la matojo tracción... fins trobar un conjunt de pedres que pujarem al gust.

L4 IV+ 30m Escalada majoritariament en placa a buscar el parell d'arbres que dominen l'esperó de la part final de l'agulla on muntarem la reunió. També podriem aprofitar una instal.lació del rapel de baixada que trobarem un tres o quatre metres més a la dreta i una mic amés amunt, ja dins de la canal que hi ha entre l'Agulla Ferrusola i la Jordi Pujol

L5 V 50m.Aquí l'ambient canvia radicalment, la paret es torna ben dreta i aprofitarem una sèrie de fissures i graons de la cara Nord (diria) per un cop s'acaben tornar a la Est, aquí trobem el tercer i últim spit en els llargs de la via i els primers dubtes, per la dreta on marca la ressenya es veu molta molsa, per l'esquerra es veu millor. Seguint per aquí, trobem una zona de placa dreta però protegible i un bonic diedre que ens condueix al relleix que defineix la punta de l'agulla. Aquí la reunió s'ha de muntar, però un bon pont de roca i unes bones fissures faciliten la feina.


L6 IV+ 15m Una tetrica i espectacular ximeneia és l'ultim obstacle fins el cim. Molt més fàcil de que sembla pels seus esmolats cantos és un perfecte final per la via.
La tetrica xemeneia del L6

Baixada: desgrimpada fins el collet on veurem una instal.lacio de Rapel, a uns 50 metres en trobem un altre ( a l'alçada de la R4) que ens deixa en una gran feixa, que seguirem fins el final, on trobarem una instal·lació de rapel que enn permetra baixar a la Canal de les llises.
D'aquí ja trobarem un camí més marcat que ens dura al camí de Comalestorres.

Esperó dels Cremasants a la Punta Jordi Pujol
En el centre l'agulla Jordi Pujol, a la dreta l'esperó.

Després de llegir el blog dels kutres ja haviem descartat fer el primer llarg original, així que varem optar per esquivar-lo per la repisa que porta a la r1 des de la canal de les Llises. Ara que la grimpada per la canal lleugerament humida que ens va fer suar de valent ens va fer dubtar del que hauria estat més complicat.

Per arribar a la canal varem agafar el camí de baixada del dia anterior, o sigui pujar pel camí de Comalestorres fins a tenir a la vista el peu de les agulles i llavores a l'alçada d'una gran fita anar flanquejant a la dreta, a estones s'endevina un corriol, a estones es perd però si aixeques el cap buscant la canal de les Llises ...l'acabes trobant.

L2. IV+ 50m La repisa on se situa la primera reunió és comode i amb bons arbres per muntar-la. Ell llarg va a l'esquerra per terreny fàcil fins un primer arbre gran per després ja enfilar-se ben dret i seguint amb tendència a l'esquerra per esquivar un grans sostres. Trobem la reunió amb un comode repla a la dreta un poc el grans sostres permeten el pas.

L3. V 60 m. Llarg que comença molt dret, aquí trobem l'unic clau de la via, després segueix amb tendencia altre cop l'esquerra esquivant una altra tanda de blocs que configuren uns sostres, per quan torna a ser possible anar cap a la dreta per trobar el fil de l'esperó i unes plaques més tombades. Vigilar amb el rossec de la corda.

L4
L4. IV+ 50m El llarg comença per unes plaques tombades de bon assegurar per seguir més dret en un conjunt de blocs que també ens porten cap a l'esquerra mentre que un cop superats haurem de tornar a la dreta on trobarem la reunió.

L5. IV 30 m. El llarg segueix per un blocs, potser antigament formaven part del llarg anterior si seguim la ressenya de la guia, per després sortir a unes plaques fàcils de III fins arribar a un relleix molt pla i un gran bloc que marca el cim de l'agulla.

Baixada: des de la reunió farem un rapel de pocs metres cap a l'esquerra fins a trobar un terreny més comode. Desgrimpada fins el coll de la canal on baixant una mica aviat trobarem una instal.lacio de rapel que ens permetrà fer els primer 25 metres ben drets. Després seguim desgrimpant per un terreny amb pedra molt solta, mai expo però si delicat i ens anirem apropant a un altre tram dret (el que haviem grimpat amb anterioritat) però abans hem de localitzar un caminet ben marcat que ens treu de la canal cap a l'esquerra i que amb uns pocs metres de baixada per un tram herbòs ens portarà al peu de les agulles de Comalestorres.

L'experiència va ser tant bona que hem decidit que seguirem....clean...

15 comentaris:

SergiC ha dit...

Excel·lent.
Quina enveja.
Això és escalar: net i amb cim!
Ja fa temps que vull escalar agulles pirinenques d'aquestes, però recoi! s'hi ha d'anar 'lleuger' escalant es aquest terreny, que per autoprotegir...

Mingo ha dit...

Je je je que be que hagués estat coincidir. Nosaltres vam fer R en el parabolt i no a peu de xemeneia, pq la corda s'escanyava en una fissura. Tens raó quan arribes allà dalt i et trobes sol amb la xemeneia, a mi que no m'agraden,penses que coi faig aquí; després quan t'hi poses surt millor del que et penses.
És una llàstima no haver fet la 1a tirada del cremasants, malgrat que no invita gens posar-s'hi, per la roca i la humitat, la tirada és molt maca.
Moltes felicitats a les dues

Blai ha dit...

T'has deixat de dir que a més a més ho veu en un temps rècord.
Sou unes machines!!!

Raquel ha dit...

Mmmmm...quina il·lusió llegir la teva piulada i recordar l'escalada... I tant que continuarem!!! I amb un somriure gegant!!
Gràcies per compartir-lo!

lux ha dit...

Ei Sergi!
Gràcies, la veritat que ens va fer molta il.lusió! i les agulles, si des d'abaix no semblen gran cosa, des de dalt fan força patxoca!
També és un terreny que sempre m'ha fet impressió, suposo que es posar-s'hi mica en mica.... espero... ;)

Ei Mingo! si la xemeneia fa impressió pero té cops amagats! i pel que fa a la Cremasants, doncs si que es veu força tetric el primer llarg, suposo que també es posar-s'hi però l'objectiu del cap de setmana era no patir...

Blai! hehehe
Es que buscavem la nostra zona de confort posant trastets i la varem trobar!
ja veurem a la que apretem una mica més...

Raquel!
gràcies a tu!
Escrivint la piulada, hehehe.... pensava mira que és curiòs, dues xerraires con nosaltres que escalant s'entenen sense parlar!
Tot un privilegi poder compartir cordada amb tu!

Llorenç ha dit...

Oh!!! que feu per estes parets amb tantes poques xapes! i quin racó més guapo! je je je ! jo en tinc molt bon record, i cal tornar-hi tot i que ara ja s'ha tirat el temps a sobre, però per setmana santa...je je je...una molt bona opció!

Felicitats a les dues!quan us motiveu no hi ha qui us pari!

joan asin ha dit...

Aquest racó el tinc pendent fa molt bona pinta a veure quan hi puc anar.

lux ha dit...

Llorenç!
és que si no n'hi ha ja no hem de patir per si estan aprop o lluny....
no hi són i prou ..hehehe

Gràcies!

Joan,
Cavallers sempre val un viatge i aquest racó es molt bonic i solitari, però ja comença a picar-me anar una mica més enllà

Pekas ha dit...

jejejej... no sé quina piada m'agrada més.. si aquesta per Cavallers.... o la anterior per l'hortet... ;.)))

Salut i muntanyes.. !!!

lux ha dit...

Gracies Pekas!
hehehe es que estava tot molt bo..hehehe
Una abraçada!

Clara ha dit...

Mmmmm, quines bones sensacions!!! Guapis, motles felicitats! I quines ganes de compartir-ho ;-)

lux ha dit...

Clara! moltes gràcies!
ja et queda molt poquet!..el problema es que no ens donarà temps d'atrapar-te!!

Xavi ha dit...

Hola Lu,
Un bon relat. La setmana passada també vaig tenir la sort de fer una escapada ràpida d'un dia a Comalestorres, un lloc genial.
Aviat, aquesta zona, l'haurem d'anar aparcant per l'any vinent. I quanta feina que em queda pendent per aquelles parets!!!

Pekas ha dit...

Encara estás "netejant"... ???
:-))))

Una abraçada desde les muntanyes.. ;-)))

lux ha dit...

Ei Pekes!

doncs a estones si... heheheh
anem fent!!
una abraçada !!! ben forta!