22.2.10

Inversió tèrmica a Ager

Ara ja fa uns dies, però com si fos la setmana passada: feia fred i només feia que ploure i nevar, ens varem acostar amb certes dosis de fe a les parets d'Ager. Tot just superar el coll que ja veus tot la vall i les parets ens va sorprendre que estaven ben blanques. Però tot i així varem decidir acostar-nos primer i després veient que el sol era intens i el dia radiant fer l'aproximació amb els trastos.

Les parets seguien lluint ben blanques mentre pujavem, quasi em recordaven Chamonix, però es que no em costa gaire...

Les referències de la via les trobareu abudantment per un munt de blogs, però jo la que tenia al cap obviament era la dels ex-kutrescaladors. Per tant no m'allargaré massa amb la descripció dels llargs que estan molt ressenyats.
Un primer llarg dur de 6a+, gèlid que li va tocar en un sorteig (ben amanyat) al Jesús i que vaig trobar ben dur tot i anar de segona...

El seguent llarg més de tràmit, per sort (havia deixat les mans congelades a una de les regletes del llarg anterior) no feia falta com aquell que diu ni colocar les mans: un lleuger flanqueig per deixar-nos sota el tercer llarg. Una fisura bavaresa molt xula de V+ amb flamants parabolts o uns burils cutres a la zona del 6b... fàcil escollir.

Durant aquest llarg el miracle Ager ja s'ha produit: el dia segueix sent molt fred, però la roca al sol despren calor, la neu de les repises sembla que comença a fondre, cauen tossets de gel, però durant el tercer i el quart llarg, d'un V+ bastant sostingut escalar ja es tot un plaer.
El següent llarg de tramit té un pas d'artifo o 6b amb una sortida una mica tonta deixa pas als llarg més complicat de la via...
Una placa molt fineta de 6b, ben protegida, per trobar-te una fisura bastant cega i incomode a fer i a equipar.
Un cop acabades les dificultats es pot disfrutar de la calma sobre Ager, ni un parapent, ni una cordada en tota la paret, el cel s'esta enterenyinant però el dia segueix esplendit....

Queda només un llarg però la lio una mica i quasi he de baixar a buscar els grampons. Per sort aviat som dalt i com no, ens espera una bona nevada i un paisatge com sempre magnifíc.

10 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Que valenta Lurdes!! amb gel i neu a les parets i apa, a "lidiar" amb 6b's i fisures cegues....
Enhorabona per tan ferma activitat

Eduard ha dit...

Quin gust que fa quan tot i el fred la roca s'escalfa... És quan es més xulu escalar!! I quina enveja!! A aquesta li tinc moltes ganes. I és que Àger té un no se què.

joan asin ha dit...

Ager és un lloc encantador, solitari, bones i dretes parets, amb la seva dosí d'aventura. Al hivern de fred aquí si fa sol dona gust escalar. Enhorabona per la via a mi em va agradar.

Lai ha dit...

uaaaaauuuuuu! amb neu a la paret i escaleu?! vaia cracks, sou uns motivats.
:)

la-tribu ha dit...

amanya que amanyaras....
tot un plaer compartir amb vos, neu, roca i sol.
jesús

Mingo ha dit...

Moltes felicitats, mira que és guapa aquesta via i gens fàcil.

Grimpacòdols ha dit...

Felicitats pel teu blog, Lux, fa un parell de dies que el remeno i he descobert propostes i escrits molt interessants. A partir d'ara, ja tens un altre lector a la llista.

lux ha dit...

Gràcies Jaume,
És que amb sol i una bona paret, la neu és un plus de bellesa
I a veure que el que era dur de veritat era fer els dos llargs clau de primer …!
Per “sort” no em van tocar ;)

Eduard,
totalment d’acord! És una pasada aquesta sensació que la roca desprèn caloreta…
(millor que els escalfadors ;)
a mi Ager em té el cor robat, potser m’agradaria que fos més aeri, però m’agrada com la sensació de confort que s’hi respira..
Com que et sents refugiat en ple hivern…
I encara m’hi queda molta feina..sí, és una bona sensació! :-)

Joan,
La veritat és que la via és xula, s’ha de treballar i no regala massa i la veritat sigui dita,
ara que ja he dit que la neu era tan bonica i tot això,
crec que sobretot en alguns dels llargs el fred afegia algun plus, però el dia i la via s’ho valien!

Lai!!
Guapi!
Es que si una vol ser una aprenent ;) d’alpinista….
la neu no m’ha d’espantar , no?? :-/

Jesús,
Jejeje…
....amb els llargs canviats t’haguessis avorrit…
Sens dubte un molt bon dia d’escalada!

Mingo,
Gràcies!... sí el que deia és xula i tens la sensació aquella de que t’hi has de posar..
I vaja que al primer llarg ja t’ensenya les dents…

Grimpacòdols,
Gràcies i Benvingut!!!
No coneixia el teu blog….ara faré una passejada ;)

Raquel ha dit...

Guapissíma quines ganes que m'entren d'anar cap a Àger llegint-te...
Una forta abraçada!

lux ha dit...

Guapi!
doncs això té molt fàcil arreglooooo ;)

petonàs!