1.3.10

Quasi Pic de la Cabaneta, Andorra

Aquest cap de setmana ha estat complicat amb la meteo, com sempre hem intentat apurar fins a últim moment però dissabte va fallar el plan a, b, c , d...i z.

Això sí, mogut va ser: bones aproximacions a parets, rocodroms i bars entre Barcelona i la Cerdanya sempre sota la pluja....

Així que ben aviat es va traslladar la pregunta ..i demà que?

La idea original descartada...tornem a replantejar, neu o roca? on? que?
segueix plovent, la temperatura és molt alta, mirem la meteo i donen bon temps però meteo france, meteo andorra i meteocat no s'aclareixen massa en quan pararà el vent...
La Cerdanya es veu molt pelada i les condicions de vent i pluja segur que no donen per una neu en bones condicions...

Assegurem el tret i anem a la roca?
Doncs no...

decidim anar a Andorra. Durant la nit, plou i fa vent molt fort. El dia s'aixeca sense pluja i sense vent però esta tapat per nuvols alts i unes boirines que van i venen.
Uns moments de dubte... però seguim ferms en la decissió. Trobem el que trobem...prohibit dir la paraula roca.

En enfilem per la vall d'Incles, per després girar a la dreta per anar cap el refugi de Siscaró, la neu esta dura, allisada per la forta pluja...
Com sempre la liem una mica i apareixem bastant per sobre del refugi, res que un bon flanqueig no pugui arreglar i ja som a la zona dels llacs.

El dia s'ha obert una mica i els cims apareixen magnífics, la Tossa de Juclar, l'Escobes, una mica emboirats que els hi dona una sensació altiva, de grans cims.

Grans cornises rematen totes les carenes, un parell d'allaus de plaques de grans dimensions a ambdos costats de la vall, ens recorden la nostra fragilitat, però el nostre camí va pel centre i la pendent que hem de pujar fins arribar el coll es veu prou segura.

Un cop aquí enfilem la carena sud que ens ha de fer arribar al pic de la Cabaneta, es veu molt pelat, però encara factible amb esquis. Ens posem les ganivetes, la neu ha estat molt ventada i anem buscant el camí més factible entre les pedres, quan arribem a l'avant cim veiem que ens queden un metres encara més pelats, evaluem l'hora i la qualitat de la neu de tot el que ens queda per baixar.. i decidim no fer cim i anar a enfrontar-nos a l'estat de la neu en baixada que ens fa patir una mica...

La baixada té tots els ingredients que esperavem: una bona neu dura al llom i una magnífica neu crosta.... a la resta.
Esqui del més suau possible sobre la fragil neu que a la miníma l'esqui es clavarà per anar a buscar la neu tova de sota ..i obviament després de l'esqui va l'esquiador.

La baixada, que en bones condicions deu ser magnífica, té una bonica pala, un estret tub no molt obligat, esqui entre els arbres, travessar els llacs i un entorn més agrest del que esperes després de l'amable vall i com sempre darrerament amb una sol.litud que corpren...

Després d'alguna que altra bona caiguda, rescats d'esquis, guants, pals arribem per fi a la carretera de la vall d'Incles, tres kilometres que es fan eterns de remar amb la neu molt pesada i que particularment remato amb un pinyu a pocs metres del cotxe, en terreny pla on a més del meu orgull perdo la camara.

De tota manera les sensacions són bones, hem fet 900 metres de desnivell amb una neu no gens fàcil ni de pujada, ni de baixada i on hem hagut d'estar alerta al temps, a l'entorn, obrint traça per un camí no marcat en un bon ambient de muntanya hivernal...
però també és cert que hem estat a Andorra i per molt que no vulguis fer-ho present: les antigues traces de motos una mica per tot arreu... i alguna borda a la vall que no acaba de guardar l'esperit que hauria de tenir posen una petita nota de tristor.

Ja soc a casa...i encara queda hivern.










7 comentaris:

la-tribu ha dit...

ai..., gran paratge vall d'incles i bon record d'una lliscada tot sol al cabaneta. del millor d'andorra.
veig que vareu tenir bona lluita, tant d'anar com per baixar. que no pari.
jesús

Jaumegrimp ha dit...

Aquest cap se detmana ha estat dur, però vosaltres diumenge encara vau poder sortir i fer una bona trescada!
la neu ja ho té això, difícil trobar-la en bones condicions...però potser per això ens agrada no?

lux ha dit...

Ei Jesús,
si fa molt bona pinta la baixada!! però aquest cop va ser de lluitar-la fins en el trossos més plans.
Això si també ens ho varem passar en gran!

Jaume, diumenge varem aprofitar, varem lluitar i varem acabar disfrutant del camí...ja tens raó per això ens agrada l'esqui de muntanya.
Però com va ser complicat de decidir-se! Despres d'un dia com dissabte en que totes les decissions que preniem semblaven errades....

joan asin ha dit...

Carai Lu, un cap de setmana de difícils decisions.Una llàstima el Pic de la cabaneta amb bona neu està força be.

lux ha dit...

Ei Joan!
si estavem derrotats de tant canviar d'opinió segons la meteo, la info que ens arribava dels amics fent o no coses...uff... necessitavem accio!

i la Cabaneta ..doncs... un altre dia.. esta pendent i sembla un pic agrait!

Raquel ha dit...

Qui la persegueix l'aconsegueix!!! Felicitats fanàtica!!!
M'ha fet molta gràcia la norma de... prohibit dir roca!! Hihihi...
Una forta abraçada!

lux ha dit...

Eii Raquel!!
doncs si es que sempre penses que t'has equivocat amb l'elecció...
Esta feta i a disfrutar!

un petonas!!