1.8.08

un somni..

Tenia moltes ganes de fer aquest post...
Des de sempre ha estat allà, esperant que algun dia pugés...
Les histories del meu pare cada vegada que passàvem aprop...
nomes alimentaven un somni que anava prenent forma...ni tan sols escalava.. però estava allà.
Quan vaig créixer vaig saber que el meu pare havia pujat per la normal, la única via en aquells temps...
però en el meu somni havia imagina't una altre línia que molt més tard vaig saber que corresponia a una altra via i encara més tard que era la archiconeguda Punsola Reniu.

Quan vaig començar a escalar, mil vegades m'havia mirat la resssenya..
però no trobava el moment... no em sentia preparada...

Aquest hivern començava a sentir que el somni era possible i amb l'Adrien varem fer el pacte que hi aniriem junts, pels dos era un repte especial i una il.lusio.

Després de tres intents sense baixar del cotxe basicament frustrats per la pluja..
ara ja no teniem excusa i aquest dijous era el gran dia, potser no era el millor moment..
tot just quan començava a recuperar l'estat fisic , vaig fer un intent a la Gam que em va superar...
per baixar enrabiada i trobar-me als companys que venien de la filoxera...

Però sentia que no podia retrassar-ho més...que havia de travessar aquest llindar..

Sorprenentment per la seva fama, costa trobar una ressenya de la via... bé millor dit n'hi tantes.. que no saps quina és la bona...

L1. Es un llarg de tramit que puja una mena de socol, III, actualment hi trobem un parell de parabolts, 30 m.

L2. Comença l'ascensio a la rampa!! IV IV+ potser en algun pas... ben assegurada, 50 m.


L3. Una sortida una mica més dretota, algunes ressenyes li donen V-per despres ajeures una mica IV, IV+ 40 m

L4. Aquí ja s'anima una mica.. sortida més fineta i en una placa dreta s'arriba a una gran llastra que marca un diedre.... fins que ens trobem un sostre amb un bon canto per superar-lo, després una mica més trencadot fins la r. És un V afinat .. i en aquest tram va ser on vaig trobar els seguros més allunyats... potser és que la fama .. esperes trobarlos cada dos metres.. 40m


L5. Sortida dreta que es pot fer en a0, potser 6a, per despres més senzill però ben vertical i una mica trencadot arribes a la reunio V, 6a/ao, IV+ 30 m.


L6. Una sortida fineta d'aquesta que em sembla que és característica de la cara nord...
jo soc una surenya... una mica rentada, no hi han gaires bolos, semblen coberts per una pel.licula, les preses son més romes... per mi V, V+ fins que es posa ben dret i has de passar a l'artifical o be 6b ( crec)... Les xapes força a prop i en lliure per qui tingui el grau ha de ser una meravella , aquí ja no es rentat .. hi ha busties, bolos, això si amb un desplom considerable...35m
l'ambient... també impressionant
L7. Sortida.. si vols ja en artificial.. per continuar tot el llarg així... fins arribar a una petita sortida en lliure per entrar a la reunió... el pati segueix creixent...

L8. el flanqueig famòs... em tenia una mica aterroritzada... i li vaig cedir al company que per això estan...;-)) flanqueig en artificial o 6a diuen... ni provar-ho.. amb aquell megapati als peus.....
i despres una sortida que vaig trobar més fina del que esperava... per ser cotat de IV+ , despres s'ajeu, trobem una vella reunió... pero ja tirem fins el cim per un muret de Iv... que fa la seva impressió... i ja estem alla!! ja veiem la moreneta!!!

per fi haviem fet el cavall Bernat.. abraçades! fins hi tot l'Adrien ha portat cava! Moltes gràcies amic per compartir el somni i les ganes!!
Molta emoció, veure un sommi complert... i la felicitat de saber que els somnis per impossibles que semblin a vegades es compleixen.
El camí per arribar-hi....ha estat llarg...
però en el sender final es cert que una de les vies més repetides de Montserrat no decepciona, sempre amb un ambient magnífic!!!..

L'alegria d'escalar no ha tornat... ja ho farà...
els amics, nous reptes, el temps...
i perquè rera un somni sempre n'hi ha un altre i ara té forma d'esperó.

14 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats Lux!!! després de tot els esdeveniments ha estat una manera valenta de complir un somni i molt maca.

Mingo ha dit...

Molt bé Lux, el cavall tot i ser no més una pedra és especial. Moltes felicitats i al monsieur que em sembla que el conec també

Raquel ha dit...

Felicitats guapíssima!!
Mmmm... quin plaer i quina il·lusió veure com es compleixen els somnis...
I el millor d ecomplir-los és que en sorgeixen de nous!!

Me n'alegro moltíssim!! I ara... a seguir somniant!!

Mohawk ha dit...

Felicitats Lu per l'objectiu aconseguit!

I quin és aquest que el substitueix i té nom d'esperó????

A veure si cau aviat, aprofita el subidón!!!!

A tibar-li!

JB ha dit...

holaaa

felicitas valenta!!!

v'sss

Gatsaule ha dit...

Ara ja saps la recepta per aconseguir somnis impossibles: voler-ho de debò, preparar-se a fons i intentar-ho amb ganes ! Tot amanit amb unes gotes de perseverància....

flx ha dit...

Moltisimes felicitats Lu!
No paris de sommiar...

una abraçada ben forta

gatta ha dit...

Hola Lu! moltes felicitats! m'ha agradat llegir-te!
una abraçada!

lux ha dit...

Gracies Jaume,

és dificil sentir-te preparada per complir-lo ... t'impressiona..
era més que una via..
Bones vacances!!

Si Mingo,
nomes es una pedra... pero si sempre que has passat per alla has alçat la vista.. ;-)
es convertexi en quelcom més...
i si,si l'adrien ja em va explicar les vostres aventures per l'aranya. A veure si algun dia coincidim!

Raquel! guapissima!! si a vegades els somnis es compleixen. i això és el que mes impressiona...
quan ni tan sols escalava, ni pensava fer-ho ;-) ...era totalment impossible!! petons!!

Mohawk!!
Jijiji... ui no...kina vergonya
;-))
el somnis per mi sempre estan un pas mes enllà...
fregant la línia del ara per ara impossible...
gracies!

Gracies Jb!!
pero de valenta poca cosa...
es anar fent com tots passet a passet
una abraçada!

Gatsaule,
si tens molta rao perseverancia i lluitar-ho amb ganes!!
però no se... per mi també es important el camí, gaudir-lo, compartir-lo i en això no perdre la il.lusió!

Flx,
si somnis, il.lusio...
petits, grans porjectes...
son els que fan diferent la vida de cada dia,...no...
no els hem de deixar..
moltes gracies!!

Gatta,
gracies!! potser no es la via més dificil que he fet.. pero per mi sempre sera una via especial.

PGB ha dit...

Enhorabona per assolir el somni.
Cava al cim?! Que surrealista! hehehe

De fet, entre tu i jo, la punsola tambe l'estic somniant ;P

Llorenç ha dit...

je je je!!!


a tu qui t'entengui que et compri!!!

"que no estic animada".."que la moral..." "que si no se que em fa mal..." i pel contrari t'estàs treient totes les vies que tenies creuades desde feia molt temps!!!

a mi no m'enganyes!! ens vols fer pena per`es tot el contrari!!! estàs molt forta!

Apa! que em de fer-ne alguna altra...cap a Orlu....je je je

FElicitats flor!!!!

lux ha dit...

Pgb,
cava i amb copa de vidre .. ehhh..;-))
que no ens estem de res..jijij
a recuperar-se ben aviat del colze i a por ella  ;-))

llorenç!!!
com us ha anat???
Ben tornats!!!Doncs ...no se ...glups
Com em diu algu que em coneix be.. es que jo això d'escalar encara no m'ho crec... sempre em sembla una mena de miracle, com una casualitat..poder fer aquestes vies!!

i he sentit Orlu???? encara no he anat aquest any!!
oohh kina enyorança del seu granit!
una forta abraçada!!

Pekas ha dit...

Una forta abraçada... felicitats...

Un somni. complert que obre la porta d'altres...

Un petó.. i continua disfrutant...

Alpinaut.com ha dit...

Sens dubte una de les parets més impressionants i belles del país.