Com que aquest cap de setmana he fet bastant el ronsu.....
bici, una mica d'entrenu i poquet escalar ... us deixo amb unes altres parets....
Hi ha parets màgiques al món i no es poden escalar....
La ceràmica d'Iznik fabricada al s. XVI dibuixa a les parets esplendorosos jardins blaus...
Iznik, la grega Nicea va començar la seva decadència amb la caiguda de Constantinopla, però un segle després les seves ceràmiques blaves cobreixen les parets dels millors edificis de la capital de l'Imperi Otomà.
Molts dels més famosos monuments d'Estambul, la gran mezquita blava, el palau de Topkapi.. estan decorats amb rajoles d'iznik.
La petita Mezquita de Rustem Pasha construïda a mitjans de segle XVI per l'arquitecte Sinan, el gran arquitecte de Suleiman el magnífic és una petita joya amagada entre petits carrerons d'Estambul...
lluny dels turistes, del soroll de la ciutat.... t'embolcalla amb la seva magia.
Per mi és en aquest petit espai més que en cap altre on és recull l'essència de tot una época: de la ceràmica d'iznik, del gran aquitecte Sinan, de l'esplendor de l'imperi otomà...
3 comentaris:
Istanbul és un dels deures pendents que tinc, es veu realment molt bonic.
Entre la ceràmica i la foto em sembla que ets més blava que vermella !
Istambul i la Capadocia, jo també en tinc ganes....
Si que ha de ser bonic!
Salut!!
Doncs si que és una ciutat a veure. La veritat que em va costar decidir-me perquè em deien tan que era imprescindible que tenia por que em decebés...
però no... s'ha de reconeixer.. que és una ciutat que et transmet la seva melancòlica historia... sobretot escapant, el que es pot, dels circuits més convencionals.
yeti
gràcies per la visita!! :-)
gatsaule!!
si... més blava ;-))
gule gule ;-))
Publica un comentari a l'entrada