Pedraforca: cara sud - cara nord

Aquest cap de setmana era el darrer d'entrenament abans de marxar de vacances....
i com que el component assenyat de la cordada tenia compromisos...
doncs que passa...
Els que quedàvem, varem coincidir en què el Pedra era un excel·lent lloc per tornar.. i que jo triava dissabte i el Pere diumenge...

total dissabte.... cara sud...
Des que vaig descobrir la cara sud del Pedraforca que em va enamorar, però pensava que totes les vies estaven fora del meu abast .. per això quan vaig descobrir el camí del tro al blog d’en gatsaule vaig pensar... potser no... o sigui que...

dissabte, cara sud, camí del tro.

El Pere va escollir una clàssica on les hagi... Una fita en la historia de l'escalada:
la primera via oberta a la cara nord

diumenge, cara nord, Estasen


Camí del tro

Primer de tot he de dir que allò que passa poques vegades...s'ha acomplert .. Ni la cara sud, ni la via m'han defraudat gens!!

Pel que fa a l'aproximació acostumada a la cara Nord... la sud em va agradar molt, varem fer l'accès per la via de les coves dels talibans: Molt espectacular, molt recomanable..

Pensant en el dia següent, la varem fer encordats muntant les reunions nosaltres i no se si va ser la distracció o que però se'm va fer supercurta i entretinguda.. i en un moment ja érem allà:
sota el magnífic i imponent pany de paret de la cara sud.

La via és una magnifica placa de calcari.

L1. V+ predomina l’adherència

L2. 6a bé l’adherència no es perd mai però aquí ja hi ha algun passet de tibar-li, molts macos els trams seguint una fissura.

L.3 6a per mi el més difícil de la via i especialment el pas d'arribada a la reunió. també combinant placa i passos de potencia.

L.4 V+ en aquest llarg torna a predominar l’adherència.

L.5 A ressenya marca Iv+ però te una sortideta a una placa fina fina.. i per això que ja vens força entrenat de baix... o sigui que ... jo m'abstinc...

La baixada rapelant per la mateixa via, continuar per sota de la paret fins desprès baixar i flanquejar una mica tot anant a buscar el camí que baixa del Prat de reo.

En conjunt, la via per mi és espectacular, no dona gaire descans: en els 4 primers llargs és força sostinguda... molt vertical. L'equipament per mi molt bó... tampoc el vaig trobar excessiu. De fet, en els llargs em van tocar fer de primera vaig posar alguna coseta ;-))), però era el meu primer llarg de 6a en via llarga !!!! ( si no ho dic revento :-)

Bé, la veritat, el vaig putinejar una mica... però supercontenta de llançar-m'hi perquè, com que tampoc faig molta esportiva, tampoc és que n'hagi fet gaires en general.





Estasen



Diumenge tocava doncs l'altra cara i una via amb una mentalitat molt diferent.

L'aproximació a la Cara nord, la tinc una mica entravessada jo crec que cada vegada perdem el camí i acabem pujant pel dret. Aquesta vegada unes noves fites ens van portar per un camí una mica més de ziga zaga, però la costum d'arribar a peu de via grogui no la vaig canviar.. potser perquè diumenge va ser un dia més calorós que dissabte tot i estar a la Cara Nord..

Bé, la descripció dels llargs i seria de la via la farà en Pere .. Kina sort!!! perquè, crec que a excepció d'un parell de reunions, la resta va ser sirvase usted mismo... i amb l'agravant que pensàvem que estaria una mica més equipada i anàvem una mica justills de material...

Sens dubte, és dificil parlar d'una via mítica com l'Estasen.

Si, és una via fàcil, però per mi molt exposada
s'ha de grimpar molt per terreny fàcil però molt descompost, de mal escalar, de pitjor protegir i amb una bona, bona timba. Si protegeixes és bastant precari i vas molt lent...
si vas a pel com la cordada amb que varem coincidir durant l'ascensió .. vas ràpid...
però a mi això de grimpar desencordada per terreny descompost i amb tot l'estimball.... ufff....ufff. crec que no serà mai la meva especialitat.

Son 700 metres de via, que en el seu moment devia ser molt perdedora, ara unes marques verdes van indicant més o menys el camí. Per ressenyes portàvem la d’oncalimb, que és la que varem utilitzar més però amb les fites no hi ha massa problema.

Sens dubte el millor de la via son les vistes sobre l'agrest cara nord: les agulles, les canals i el magnific i famòs llarg de flanqueig penjat en el buit.



Un cop al cim, on el Pere, megacompany de cordada aquest finde estava feliç, encara queda la baixada. Totes les ressenyes coincidien: per la normal del Calderer, però quan no has pujat mai al Calderer per la normal ... el tema no resulta tant obvi.. .

Total, que no se si varem baixar per la normal o no, però vàrem seguir la carena en direcció al Pollegó superior fins una fita molt gran on varem trobar unes cadenes.. com una servidora ja no estava per baixar 30 metres completament verticals per una cadena.. varem baixar rapelant. Una mica més de carena i altres 2 trams de cadenes, que amb un altre ràpel de 30 metres t’estalvies desgrimpar i cadenejar.... Aquí trobes una canal que es va deixant baixar fins a l’enforcadura.... i aquí ja.. terreny conegut... fins el refugi.

En resum... un cap de setmana encara per anar assimilant... ple de bones escalades i imatges magnifíques...