8.10.07

Pels Ports...



El cap de setmana passat vaig estar al Ports i a vegades es fan molts plans, s'escullen vies... s'estudien, es remiren i poses il.lusio ....
Després passa el que passa.... i el post del cap de setmana costa dues setmanes fer-lo....
perquè acudits dolents sobre les nostres desgracies en varem fer molts....
i riure també varem riure molt...
també varem aprendre ... i fins i tot superar alguna por....
però...
que carai.. que no sempre es triomfa!



El dissabte amb la Vikynga volíem fer la via suspiros almendrados a la gronsa central. La ressenya la trobareu a Onaclimb.


Però després d'equivocar nos en el costat de la gronsa que no era, finalment la varem trobar...

...però els 70 litres caiguts el dia abans havien baixat tots per la via.


Entre que havíem sortit el mateix dissabte, la recerca de la via... i que les de la zona ja les havíem fet... varem decidir anar a fer una mica d'esportiva als estrets.


Passaré per alt el nostre patètic esforç amb l'esportiva...



El dia següent, teniem reforços, l'albert s'havia afegit al team:

la fita era la Sol desitjat, ressenya a la feec.
però...ves...desprès del primer llarg no va venir el segon... sinó que varem acabar aquí....









quan ja donàvem per acabada la jornada...
i veient que les forces del team ressorgien...

mai sigui una mica...



varem decidir anar fer una via mes curteta i aprofitant que teníem a mà un mestre d'excepció ...

fer un curset del mètode més tradicional d'auto protecció: martell i pitons.


Aquestes serien avui les meves medicines per superar la meva greu malaltia....
que vaig arrossegant des que vaig començar a escalar... una parabolitis aguda... que fa que davant d'una paret sense equipar... em torni de color verd... després passi al color lila... i en un estat d'apnea profunda normalment acabi dient.. tira tu...

Aquest any és un dels meus objectius... no fer alguns llargs perquè això ja ho he fet... sinó disfrutar tant com quan veig els meus daurats parabolts!!!

La via escollida va ser la superman!!

una via de dos llargs IV+ sense equipar.. i conglomerat...


primer per començar les classes reforçar la r0....















Després convenientment equipada.. cap amunt... un pont de roca... un altre.... cap espai per catxarros tradicionals.. veig una savineta.... a por ella.... dues.... i reuniooooooooooooooo ...dos formosisims espits!!!
no he necessitat de les eines del curset .. però no estava mal portar-les... m'hi sentia bé
Molt contenta tranquil·la, l'he disfrutat, la dificultat era baixa , i la roca dolenta...
el següent llarg li toca al profe..;-)
modernitat i tradició...linkam i falques de fusta...
















eiii... des d'aqui no es veu tan malament... fa la seva impressió...
clar que no es la Mas Colomer de l'inici....
aquesta un altre dia... ;-))

12 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Ara ja només et falta aprendre a escalar amb motxilla per convertir-te en una clàssica total !!

Què xulos que són els Ports....

Anònim ha dit...

Xikiiiii!!!
ji ji ji... et tornes blava no verda ;-)))... ja saps que tot té cura ;-)))
Vaja finde intens d'aproximacions a peu de via ;-))) i d'algun que altre rebombori !!!

Vinga que els Ports ens esperen again... això si en millors condicions ji ji ji!!!

Anònim ha dit...

Hola!

Ets una alumna de LUXe que aprèn ràpida-ràpida. Els claus i les fissures ja tremolen!

No oblido la Superwoman...o Supermana...o directa Pànfila !!!!

Una gran abraçada!

Llorenç ha dit...

ups!!!!

jo també vull un curs de posar claus!! a la paret clar! quines classiques!!

i tot un Masó per aquelles terres!quin honor!

el cap de setmana del 27-28 anem a Horta, qui vulgui venir ja sap...podem anar a fer la KRT, je je je !! o la Sol desitjat...les due les tinc pendents!

a més i tenim casa així que ja sabeu!

Pekas ha dit...

Molt be LU... :-))) aixi m'agrada.. a martillazos con la vida... :-))))

Molt bé aprofitar els díes per apendre coses ... aixi m'agrada...
:-))))))))))))

Tinc un monazo d'anar a escalar...
:-(((((( em sembla que aquest dijous a trepar...!!!!!

Feu alguna cosa aquest finde..???
:-)))))))

Petons..castos.. pero intensos...
:-)))))))))

Anònim ha dit...

Oeeeeeee!!!!!!!!!!
Menuda fera , juer ya tas hecha una Supermegaescaladora je je je.
Petons wapa

Xavi ha dit...

A veure si encara t'hi afeccionaras a això dels claus i tascons i no et treure'm de Montrebei!!!
Salutacions

lux ha dit...

Gatsaule!
jo sempre he viscut en el mon classic....
fins hi tot abans d'escalar...;-)))

Sort que son xulos els ports perque nomes hi faig que acumular pendents...
un peto!

vickynga.. tu m'hi has vist o sigui que si es blava millor.... més conjun...;-)))))))
ara amb bona voluntat tot es cura... tenir reptes sempre va be..
merci!!!

Albert!!
nomes espero estar a l'alçada del mestre ... dificil!!
jajja.. serà una via xunga... ;-))


kutresss!!!
com ho hem de fer per coincidir???
ostres !!! jo el 27-28 ho tinc una mica xungo... tinc un Krt full time ;-))

eii ja fa ganes de veure'ns!!


Mister!!
doncs agafa't a mi que ...
darrerament tinc una ratio d'aproximació a la via/escalada nefast..;-)))
tinc un mono de fer grans parets...
unaabraçada i estem in touch ;-)))

directa a Montrebei.. Xavi...
ke mes voldria...
a la propera vida .. segur;-)))

Montse ! benvinguda!!!
a veure si coincidim!
una abraçada!!

Raquel ha dit...

Ostres, si ara ja saps posar claus... quina quantitat de vies possibles a realitzar!!
Felicitats guapíssima!!

Mohawk ha dit...

Si, si, tot el que volgueu, però no us deixeu enredar, que sempre és millor fer-lo que posar-lo... el clau, vull dir! Ja,ja,ja...

Free power :P

Salutacions i a tibar-li fieres!!

lux ha dit...

Raquel!!
.. sempre és un recurs més...i a segons quina via et posis.. vaja.... !!! molt util!!
Pero be.. d'això a posar-ho en practica comodament segons on.. keda un llarg camí...
anar fent i disfrutant!!!


MOhawk!
jiji.. has dona't .. en el clau
;-P

Avant!!!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola Lux, no et pensis que això que et passa et passi sols a tú, a mí també em sol passar, potser no canvio de color però m'arrugo molt...el meu problema no són els parabolts, el meu problema és quan no hi ha res...llavors el meu "grau" cau en picat i pot més el coco, no m'he baixat de víes jo!
la vacuna és motivació i anra-ho provant, també tenim díes...ja veuràs com et superes!