Alta fidelitat, per fi el Serrat dels Monjos!

Tenia moltes ganes d'escalar al Serrat, no ho havia fet mai i havia fet un parell d'intentones feia poc, per això quan vaig quedar amb en Gatsaule, vaig pensar que seria un bon lloc per anar amb un convalescent, no són vies massa llargues i tenen fama de no ser masses sostingudes ...


Em venia molt de gust que no fos una via gaire equipada, feia dies que em trobava bé escalant però en vies molt assegurades....
tenia ganes d'escalar alguna cosa més aventurera... però sense patir massa...
encara no m'acabo de trobar còmode en aquest tipus de via, però l'alta fidelitat tenia un grau que estava bé i al tractar-se d'una via dels germans Masó m'inspirava confiança



El primer llarg em toca a mi... i ja maleeixo als pobres Maso .. que dura es la vida dels equipadors!
perquè estic mig adormida i la xapa esta molt alta i no veig la següent... començo bé....
Però la bavaresa d'entrada és genial amb unes preses magnifiques i en un plis ja estic a dalt del primer espero i ja m'he despertat una mica. Segueix per una serie d'esperonets per després una petita placa que sembla tirar una mica enrere... protegida per tres claus.
Em sorprèn la roca.. i com esta disposada realment és molt diferent al Montserrat que conec!!


El segon llarg, que ataca en Gatsaule agafa un diedre senzill que s'ha de protegir per després anar a una placa molt fineta que fa patir de valent al peu del lesionat. Per mi és el pas clau de la via... sobre tot el sortir-ne es força distret...ben protegit per dos spits.





El tercer llarg és una placa magnifica plena de foradets i bones preses... amb algunes repises on reposar i planejar quin serà el següent arbust que caure -li una bona cinta... perquè potser es el llarg menys equipat de la via.
M'ha sorprès veure al post d'en Gatsaule, on trobareu la ressenya i una exlicació més detallada, la por que fa des de la guateque.. perquè sembla realment seria i és un placa que és fa genial! En algun punt d'aquest llarg, l'alta fidelitat creua una altre via i com es veu a la foto de dalt no vaig poder resistir la temptació de seguir el Camí de l'Spit Relluent, però crec que la via va directe fins a la reunió. De totes maneres la vaig acaba trobant... cosa que ja vaig considerar tot un èxit!


El darrer llarg li tornava a tocar a en Gatsaule, per sort no es tractava de més placa...
i tot i les molesties va anar a preu fet. En aquest llarg les dificultats es concentren en bonics passos atlètics de bona presa, superant petits sostrets molt ben protegits fins que les dificultats davallen molt, desapareixen els seguros i senzillament s'ha d'arribar al capdamunt.

No es pot dir que fos una bona jornada... perque una escalada ha de ser gratificant per tota la cordada, pero tampoc dolent.... és part del procès de curació provar i veure que.... encara no.... i com que en Gatsaule no es queixava... jo vaig disfrutar molt! ;-) gràcies!