8.2.08

F de Fred i Festa

Darrerament els meus caps de setmana són molt complerts i aquest no podia ser menys.
Dissabte una via que feia molt temps que li tenia ganes: la Francesc Casanovas als Plecs del Llibre i diumenge anava de Festa d'inaguració : la via sol de mitjanit a la roca de Canals.

Francesc Casanovas als Plecs del LLibre


Recordo un temps que no escalava o abandonava les vies perque feia fred, darrerament s'esta convertint en una mena de costum. Ja em vaig congelar a la bola de la Partió i aquest dissabte una altre via que li tenia moltes ganes... a tremolar de valent altre cop.

De totes maneres, quan varem deixar els cotxes res semblava indicar que faria tant fred... fins i tot em vaig deixar el meu estimat plomes al cotxe...potser recordant les calides parets d'Ager o pensant que la previsió deia que al mig dia milloraria.
Pujant pels camí dels francesos el dia es va anar tapant, bufava un ventet gelid... però entre la costum i el fet d'anar amb alpinistes... no vaig fer ni un comentari ;-)

El camí puja agradablement i el paisatge montserratí magnific... amb una boirina que recobria les parts mes altes del massis, arribar al coll on veus ja la cajoleta, els plecs i al fons les talaies impressiona. Una gran sensació de solitud. Em fa una mica de vergonya reconeixer que mai havia pujat pel cami dels francesos i és un camí que com tants altres del massis és una autentica meravella.

La via la trobareu ben descrita al blog d'en Gatsaule, poc mes puc afegir que potser amb calor la finura montserratina del segon i cinque llargs sens dubte es deuen disfrutar més, però la via és de les que tant m'agraden, verticals, ben equipades.....per tornar-hi!!
Ja tinc ganes de veure que tal el pas del cinque llarg notant els dits ;-))


Realment per fer amb bon temps el que el Felix em suggeria fa uns dies: pujar per la bego kush, Francesc Casanovas i arribar al cim del Montgros. Una gran excursio montserratina!!


Sol de mitjanit a la serra de Canals
Doncs si el dia de la seva inaguració el sol semblava de mitja nit... i escalfava poc ..
La foto enganya que és de l'any passat!

En aquest cas la via la trobareu ben descrita al blog dels Kutreescaladors, fotografiada en blog del Pere, ressenyada en el blog de'n Gatsaule, una mica patida al blog de la martulina i molt viscuda al blog de la Raquel!
La veritat que és especial escalar una via oberta per amics...
ja li comentava a l'Albert un dia....critiques als oberturistes amb més sentiment!! ;-)))

Aquest Diumenge ens varem ajuntar una bona colla per cel.lebrar les primeres ascensions corresponents ... riure una estona, escalar més... i passar-nos ho be!

Fare cinc centims del que em va semblar la via:
Els tres primer llargs de placa sorprenen perque alternen la finura del conglomerat.. amb pasos d'adherència... i curiosament de bona adherència!
Els propers repetidors ja diran però jo alguns passetes del primer i segon llarg els vaig trobar força finets.... ahh!! i els seguros no estan tampoc aprop, però potser el fet de que tens bons reposos, que la placa tampoc és molt continua no els trobes a faltar tant.
La roca... delicada.. però millor del que sembla... sobretot despres del pas de tres cordades escombra;-)

La quarta tirada comença amb l'ae i acaba en un flanqueig una mica poc evident, i tots varem dubtar si per sota o per sobre les mates....( pels que ho vulguin saber ..per sota) potser és la tirada que li falta més neteja, no tant per la roca sinó com per una certa polseta, vaja com al pais, que li conve que plogui una mica. El pas d'entrada a la reunió per mi força finet!

La cinquena una sortida comoda et porta a un muret d'espant... .. lleugerament desplomat, canto dolent.. peus incomodes...per sort pots sortir-ne a base a0. Passada aquest marevella, per mi ve el tros més obligat de la via... i on potser seran d'agrair portar algun friend extra...

Jo el vaig fer de segona i sempre ho trobo tot més dificil, però crec que es necessitava unes bones dossis de fe per fer algun passets, d'aquells de mans de col.locacio i poc més..

El sisè llarg, per mi el millor del tercer tram i potser de tota la via, canto a dojo, verticalitat i la millor roca et porten fins a la reunió, on amb una petita grimpada arribes al cim. Un bona sabina on hi ha el pot de registre permeten assegurar-te ja que aqui el terreny es força descompost.
Bones vistes a banda i banda.. podem veure totes les parets d'Oliana!
Agrair als oberturistes la feina, les ganes posades perque tots disfrutem, i especialment el fet de poder veure i viure-ho de prop . Tota una experiència!!!

Un cap de setmana Magnific, gràcies a l'escalada, pero sobre tot als companys de cordada!! i de via!!Moltes gràcies!

10 comentaris:

Pekas ha dit...

Aixi m'agrada... viure de forma intensa... la vida... i la muntanya...!!!!

Nosaltres la vam fer amb un solet la mar de bó... :-))) i es una vía força macota... :-))))

( a veure que tal ens va demà amb el Flx por esas piedras de Dios...
:-))))))))

Gatsaule ha dit...

Si, noia, un cap de setmana intens i complet. Hi tornarem, no ?

M'agrada molt la primera foto, encara que no sigui de la via !

Star Fisherman ha dit...

Sempre es un plaer està tots plegat.... tenim tantes aventures ja acumulades.... i les que vindran!
Un petó.

Willy ha dit...

Sou uns kraks!!
això d'escalar amb la boira i el fred que feia el cap de setmana si que te mèrit.
Felicitats per la via.
Salut i roca!!!

lux ha dit...

eii Pekas Benvingut altre cop!!
ja tinc ganes de llegir les vostres aventures!!
eii i algun dia m'apuntare amb vosaltres a donar-vos la tabarra!!

Gatsaule! espero que si..;-)

Starfisherman!
si .. si que en tenim ja d'historietes!! pero això s'ha de mirar sempre endavant!!

Gracies willy!!
pero em sembla que es questio senzillament d'anar-s'hi acostumbrant!

Raquel ha dit...

Ei guapíssima!!
Si és que a tu ni el fred et para!! A veure si un dia t'hauré de demanar, si us plau, que ens baixem d'una via juntes... per què jo estaré congelada!! Je, je... espero que no, espero que sempre ens faci sol i caloreta, que si no, no et podré seguir!!

lux ha dit...

eii Raquel!!

una fiera escaladora com tu ha de tenir alguna debilitat...
fins i tot superman tenia la kriptonita ;-)))

per mi cap problema sempre sol i caloreta, perfeeeeecteeee !!

una abraçada ben gran!!

Mingo ha dit...

Uf acostumar-se al fred!!, jo estic amb l'últim comentari que fas, sol i caloreta que és com millor funcionen els músculs. No més de pensar en els codulets petitets i freds de la segona tirada,ek ke li dono tota la raó a la Raquel.

jaumeppiqueras ha dit...

Vaja cap de setmana mes intens! jo també prefereixo un bon solet, com el Mingo o la Raquel, però a vegades cal afrontar el que el temps en dóna.

lux ha dit...

Jaume, Mingo...
si crec que teniu rao l'escalada és molt de sol i caloreta, com un llagardaix a la paret
però...
a mi també m'agrada molt la neu, les muntanyes altes, inhospites on el que regna es un altre ambient.
I a vegades en dies així, alcostat de casa...

Soc un alpinista sommiadora ;-))