16.9.08

Dolomites per nens (1era part: Brenta )

L'any passat va tocar Chamonix, aquest any.... tocava Dolomites....
O sigui que carretera i manta cap allà... amb tota la troupe!!

Abans d' explicar breument les excursions que varem fer amb l'esperança que a qui l'interessi pugui disfrutar tant com nosaltres....un parell de generalitats.

Per la edat dels peques i la ratio adult-petardo que portavem no espereu trobar ferrates, però hi ha moltes coses a veure i a fer sense necessitat de lligar-se a un cable!
Tampoc espereu indrets solitaris.... són llocs espectaculars d'accès fàcil a potser les muntanyes més boniques de la terra ;).... seria un miracle!!!. Això si, si us arribeu amb esperit obert podreu fer moltes practiques d'italià!

He pensat dividir les excursions en dos posts, ja que varem estar una mica menys d'una setmana a Madonna de Campiglio i el grup del Brenta i una mica més d'una altra a Canazei i a un munt de grups diferents.

bé un cop dit això....
aqui van les excursions:

Rifugio Brentei
682 m de desnivell 10 km, unes 4 hores sense parades.

Des del parking del Refugi Vallesinella l'excursió ens porta al refugi Brentei tot passant per Refugi Casinei. Un agradable i ample sender que puja entre el bosc ens portara a les zona mes alta al limit de vegetació per despres en un mes suau flanqueig arribar ja a l'espectacular terreny de la pedra i els nuvols!!

La baixada es fa pel mateix camí tot passant altre cop pel refugi Casinei.

Rifugio Tuckett
1000 de baixada 13 km , unes quatre hores.
El funivia del Groste et permet fer quasi tot el recorregut en baixada... en un llarg flanqueig caminant continuament entre gigants dolomitics...

un cop arribats al refugi on hi ha ...bé, si no hi ha nuvols unes magnifiques vistes de la boca del tuckett, en aquest cas foto del 2004 al capvespre.. el nuvols son capritxosos a les Dolomites i l'estona que varem estar aquest any no varem tenir sort;)

Despres el camí es dirigeix al refugi Casinei on es pot enllaçar amb l'excursio de dalt o be canviar l'itinerari allargant-lo una mica i passar per un magnific camí ple de ponts, rius, llaquets, cascades

pedres i vegetacio que encanta als peques! i que acaba portant igual al refugi Vallesinella.

S'ha de tenir present que no es un circuit circular... i que requereix esperar el Bus per tornar al funivia del Groste a recollir el cotxe.

Volta pels cinc llacs
323 m de desnivell postiu, 873 de baixada, 9 km, unes 4 hores sense comptar parades.

Aquesta volta circular per les muntanyes granítiques que estan enfront de les Dolomies de Brenta (no es que m'hagi tornat geologa ... sino que el contrast despres d'uns dies passejant per Brenta es brutal!!) tenen una magnifica vista sobre tot el Massis ...si fa bon dia....

com en el nostre cas no va ser així.... he tingut que recorrer a una foto d'uns anys abans per testimoniar-ho. De tota manera el recorregut pels diferents llacs en un ambient quasi pirenaic es prou animat com per valer la pena en si mateix.



Alternatives
En un dia de mala meteo baixar fins a Garda, per les curioses carreteres dolomítiques es tota una aventura i amb una mica de sort pots gaudir d'un dia de platja, relax i passejada per la sofisticada Garda que també s'agreeix ;)


per acabar...
són excursions fetes per nens de 5 a 10 anys acostumats a passejar per la muntanya
com a llibre de referència: Guida escursionista 965 Gruppo di Brenta de E. Hüsler i M Kostner de l'editorial Kompass

8 comentaris:

Xavi ha dit...

Uns racons meravellosos (com es pot veure a les fotos). Recordo una gelateria al costat del llac de Garda que era brutal, els millors cucuruxus que he menjat mai.
Records!

Raquel ha dit...

Buuaahhh!! Nena, quina passada!! Quina llàstima que finalment no pugués acompanyar-vos...
Una abraçada!

Gatsaule ha dit...

Que guapes que són les Dolomites, encara que sigui mirant-les des de casa !

i amb nenes també s'hi pot anar ? he, he, he,....

Mingo ha dit...

Que be tenir uns papas que et porten a llocs tan bonics i deu ni do el que camina la canalla.

lux ha dit...

Xavi!!
si..en els racons meravellosos s'ha d'incloure les gelateries!!!
no ens en lliuravem cada tarda tornant d'excursió ;) era un desl premis de la jornada!!!!

Raquel!!
haguessis disfrutat, perque els peques s'ho van passar la mar de be: les excursions eren molt variades i el paistage ...brutal....
clar que la vista de tant en quant et quedava una mica enganxada a les parets...;)
una abraçada!!!

Gatsaule,
t'estan esperant!

les nenes no ho se..
però les dolomites segur;))

Mingo,
per mi es important compartir el que m'agrada i veure com mica en mica al fer-se una mica mes grans cada vegada els hi costa menys i disfruten realment de la muntanya compensa l'esforç d'arribar-se fins allà, de mirar aquelles parets de reull... i dels dies passats que a vegades ha estat mes una questió d'arrossegament ;))

Mingo ha dit...

T'entenc perfectament, per què les sortides que vaig fer amb els meus fills en tinc un record bonissim. Tot i que ara són ja grandets i quan els proposo alguna sortida, a l'estiu em diuen que fa massa calor i quan fa més fresca que esperem a que faci més calor.
De totes maneres tot el que van viure alli està.

jaumeppiqueras ha dit...

Ei Lu! quants records m'ha fet venir el teu Post...a Madona, bé a un poblet una mica mes tranquil hi vàrem estar acampats durant 15 dies i férem gairebé les mateixes sortides que vosaltres, com que les meves files ja éren més grandetes fins i tot alguna ferrata. Ah i el contrast de les dues valls és impressionant, les Dolomites a la dreta i a l'esquerra els alps dolomítics amb el seu fantàstic granit...dos mons ben diferents, llacs i aigua contra roques i agulles i ni gota d'aigua...vàrem fer el cim de l'Adamello i el contrast després de fer la Cima Brenta i d'altres cims de la zona va ser important!

lux ha dit...

Mingo,

si suposo que la questió es disfrutar del moment...
i que el que hagi de ser ja serà.
Jo vaig tornar despres...;)

Jaume!!
Es que ho has recoregut tot!!!
Realment es una zona magnifica i de l'Adamello.. ja m'explicaras algun dia.. perque es veia xulissim i una mica ens va picar... ;)... ens varem quedar amb les ganes d'apropar-nos