Avui havia quedat amb en Felix i en Pekas per anar afer alguna coseta per agulles en plan ràpid ja que tots teníem compromisos, però volíem aprofitar el dia al màxim. Així hem quedat tan aviat a Can Massana que no m'ha donat ni temps d'esmorzar.En això que els dos ciclistes en han enfilat com uns ginjols tot parlant pel camí d'agulles, mentre una anava fent sense poder dir ni mu...
... sort que de tant en quan anaven vigilant de que no em quedes a la cuneta!
La via escollida era la Vicenç Soto a l'agulla de l'arbret, una altre de les vies blogger de darrera fornada. En un plis ens trobàvem a peu de via i hem fet allò que mai faig ;)
sortejar els llargs ( m'ha fet il.lusió!)
Total que m'ha tocat el primer i li he demanat al Pekas que em guardés l'entrepa i he tirat cap amunt
L1. 45 m, una entrada una mica més fineta que II ..potser III.. i després ja una caminada que porta un petit ressalt molt ben assegurat de V després altre cop fàcil fins a la reunió que es fa en una gran alzina.
Ara li toca el torn al Pekas que marxa amb el meu ...entrepaaaa....L2. 25 V+ a0.. Llarg molt dret i espectacular per arribar al primer parabolt és ben finet però es deixa fer i quan aquest esta xapat i ja en Pekas avança pel següent li salta el canto de la mà esquerra, un bon bolo! i fa un bon vol que ens torna l'adrenalina a tots.
Després segueix ben dret però amb presa. En Félix i en Pekas s'ho treuen la mar de bé en lliure fins al tros més dret i fi .. i jo que no deixo de buscar el canto de la Xelo bam... el trobo en forma de cinta...
Destacar que la roca d'abans de la reunió és força trencada i que salten petites pedretes...glups
La reunió és una mica penjada, estem congelats, bufa un airet ben fred i tota la via transcorre per l'ombra... l'entrepa ha d'esperar.. :-//
Ara és el torn d'en Félix..
L3. V+ 30 m. Primer el llarg comença fàcil resseguint una mena de deidrillu a l'esquerra per quan es tanca, flanquejar una mica més a l'esquerra i seguir amunt. Aquí la pared es posa més vertical i les grans preses de ma i peu desapareixen: per mi el passet de V+.. després un petit ressalt que per la dreta o per l'esquerra se supera crec que més fàcilment i a partir d'aquí ja més fàcil fins l'entrepa! .... perdó l'arbret...
Una bona via amb excel.lent companyia! i d'aquelles que m'apunto per repetir perquè el segon llarg mereix una altra visita a provar de primera una mica més montserratina! i l'agulla de l'arbret és sens dubte una de les millors vistes d' agulles!
12 comentaris:
T'has pogut acabar l'entrepà?
Jajaja!
com ho saps? Noooooo!!
tota la via patint per l'entrepà...
no espot ser una ganes!! jajaja
Sort que despres he tingut premi i mmm...hi havia pastis de carbassa amb ametlles!!!
Un abraçada!
Guapíssima, que si et fa il·usió sortejar els llargs, per mi cap problema!! Jejeje... a la propera fem sorteig!! Jijiji!!
Felicitats per la via!!
Es curios però nosaltres tb vam tenir una mica de fred.
Enhorabona la via està força bé.
El sorteig no ens has dit si et va anar bé o no?
Hi haurem d'anar a treure el nas, que la combinació Germans Masó + Agulla de l'Arbret fa molt bona pinta... I les vistes des del cim són molt especials.
Ai ai l'entrepà....que dolentots aquests companys que no et deixen jalar!!! :-)))
Raquel la Lu te solvencia contrastada per sortejar els llargs sense problemes. Sempre es un dels alicients afegits...no saber que et tocarà.
Per cert Lu, que escrius que entrant a la R anaven caient pedretes, però no dius res de la teva puntería ja ja ja.
Ha estat molt xulo, a veure quan cuadrem un altre día.
A mi el que m'extranya és que l'entrepà arribés sencer a la R1, pensava que el Pekas se l'hauria menjat! :P
jajajaja... ja tenia prou feina per pujar per allí... com per fer-li una mossegada al entrepà...
Eso sí... a la tornada al parking... pastís de carabassa per a tothom. ;-)))
Una bona matinal.. em va fer ilu compartir corda amb vosté...
Raquel,
mmmm...com a cordada....
... a mi m'agrada el nostre sistema...jijiji!
perque crec que intentem compensar ..
a mi m'agraden els llargs matojeros..jaja
i a tu els 6b's ;)..
en aquest cas no val la pena deixar les coses en mans de l'atzar..no et sembla?
Mingo,
si la via esta força be i la fresqueta amb la calor que fa avui
es recorda amb alegria!
i això del sorteig...doncs.. el resultat va ser la comoditat! però malgrat no em va anar gaire be el lliure del segon llarg.... em vaig quedar amb el cuquet de fer-lo de primera!... però això te facil solució ;)
Eduard,
i tant que si segur que t'agrada!
i més ja pots veure que es fresqueta ;)
Flx,
molt dolents!! ;)))
jajaja no estic a costumada a anar pel mon sense esmorzar!!
però bromes apart..
vaig disfrutar molt de la via però sobretot de la companyia!
això aveure quan repetim!
eii i ja em tornava a oblidar de la pedra..jijij... ni volent! va ser una diana total!!
Pgb.. jo també patia ;)
Pekas!
però si tot i el bon ensurt! vas pujar que et varem haver d'avisar que venia l'ae...!!
i tant que si ara feia molt de temps!! una abraçada!!
Jajaja... sí, tens tota la raó!! Sort en tinc de tu, que saps que em cago de por en els llargs matojeros i li tires tu sense miraments!!
Fet, res de sortejos!! Seguiràs repartint tu els largs, que sempre compensem com cal!!
Mmmm... per això deu funcionar tant bé la nostra cordada, no? Jijiji!!
Guapa, més que guapa!!
Jo també soc dels que patien pel bocata! i en mans del Pkas!!! "por diós"!!!!
felicitats als 3! es bonic pujar a les agulles per diferents camins! i sobretot amb bona companyia!
Eii Raquel !!
fet ;))..jiji
un petonàs!
Llorenç!
el patir el meu....tot la via en deju!! ...i ell... en mans d'un altre....;))
Realment Montserrat té això. És un lloc de gran gestes, però tambe d'agulles que compartir amb els amics, de gaudir de l'escalada i de la bellesa del lloc....
que tingueu unes bones vacances!!!
Publica un comentari a l'entrada