Ja fa dies que després de les vies que havia fet amb el Màrius, pensava que era hora que proves una mica això dels estreps. L' Acromion que puja a la Magdalena Superior semblava una bona via per iniciar-se i provar una cosa una mica diferent.
L1. III. 30 m. una placa ben fàcil i equipada que primer es puja recte i ja potser II fins arribar a la reunió en tendència a l'esquerra.
L2 IV+ ae 25m un flanqueig de grans cantos fins arribar a la part més dreta que se supera en artificial. Jo potser tenia un dia espès perquè començava a estar atacada per la galipandria que porto avui, però no em va semblar excessivament còmode, tot i que no difícil!
o senzillament que pensar en el que puja radera veig més els problemes que altre cosa!
La Vicky ha fet de bona mestra plena de paciència! i han aconseguit pujar i en un temps raonable!! ;)
L3 IV+ 30 m. una placa còmode amb algun passet puntual més difícil però poc sostinguda
L4.IV 25 m traspassar una petita canal i un muret més dret però amb molt bona presa amb tendència a l'esquerra ja fins al cim.
Ja només queda un ràpel entre les boires que ens han anat acompanyant a estones i ens ha alleugerit de la calor.
9 comentaris:
Felicitats Màrius! una bona via i amb ambient! La Vicki de mestra i la Lu a patir no?
Ostres Marius!!!! jo crec que aquest any ja has escalat mes vies que jo...això no pot ser! :-)))
Moltes felicitats per la via i per aquest salt ja als pedals i temes mes avançats. Aviat una sesió de clavat i falcat ¿eh Vicky? ;-)
Ja veig on està la bona escola...Lu, Vicky, em sembla que us portaré a les meves alumnes per qué jo com a profe no en tinc de futur
Per cert marius...¿quin nº de peu fas? ¿no portes uns gats molt grans?
a seguir així, una abraçada
Enhorabona campió, la via devia tenir ambient, ara que a tu et veig supertranquil en la foto. Suposo que l'asseguradora estava més nerviosa. Lu c'est la vie
Molt bé trio!
De ben segur que aquestes experiències per en Màrius són del tot inolvidables :) I també per vosaltres dues és clar!
Per agulles va fer força calor... Com pot ser?
Montserrat és una muntanya màgica... Petonets i fins la propera!
hola a tots!
gràcies pels vostres comentaris!
això de l'artifo em va agradar molt toti que m'he quedat cansat de recuperar fifi per una bona temporada..
ahhh! Felix... el numero que calço es el 41 i els peus m'anaven petitissims
see you later ;)
Màrius
Jajaja... Màrius, que estàs fet un campió!!!! Ja has escoltat bé a la Lu i a la Vicky per explicar-li al Fèlix un dia d'aquests? Crec que si li expliques tu li agradarà més!
Una forta abraçada a tots plegats!!
Ei Jaume!
doncs si...però hem passat un nivell, ell i jo...
em va fer gracia que no se que li deiem.. i ens mira a les dues i ens diu tot serio..
ep! .. que ja no soc un principiant!
i una mica tenia rao....
Felix, ja ho dic que un dia hem de fer una trobada .. que segur que l'un per l'altre s'animen més! i amb això el caliu fa molt!
i els peus!! ja comencen a ser un problema.. ara els meus ja li van una massa justos!
Mingo,
si ell estava molt tranquil i relaxat i jo com sempre una mica nerviosa, però el que li deia al Jaume , alguna cosa es va assentant. Clar que queda un llarg camí...
i després d'una cosa en ve una altre i el que dius ...c'est la vie
Montse!
doncs si entre boires i fresques, clar que quan t'hi posaves la xafagor feia suar!
Doncs per mi si que ho són... perque no es tant que en el futur el Màrius escali o no (farà el que voldra que vaja un...) sino disfrutar del moment i veure que s'ho passa bé, que protesta, renega però no ho fem tots sovint a la paret? i que quan acabem esta content del que hem fet i dels moments viscuts.
que millor que compartir el que més ens agrada!
una abraçada i ens veiem!
Màrius!
ja no ets un principant.. però queda un lllaaaaaaaaaaaaaarg cami!
Això si d'aqui un temps a la vicky i a mi ens portes arrossegant com a la Peli de la Destivele.... i com a minim aquella Agulla!! allez allez!!
Raquel!!
guapi!!
no se ... ehhh! ;))
perquè vaja cordada més terrible serà!! jjajaj es que no vull ni imaginar-m'ho...
Passat l'estiu hem de buscar algun dia per fer alguna trobada d'esportiva nomes peques.. que no sé si es bo;) però hem de posar fil a l'agulla
un abraçada ben forta!
.... i mica en mica superant pors.... progressant,aprenent i disfrutant..... així m'agrada compartir amb vosaltres ;-)))
.... ara la propera jo vull unes costelletes rebosades de la iaia ... ja ja ja!!!
Saludillos a tots,
vicky
pd: Flxxxxx... no donguis idees ;-))) que mira que podem fer d'ell una jove promessa de la clàssica ji ji!!!
Publica un comentari a l'entrada