Sent tossuda: Diedre Primavera. Dent d'en Rosell

Sí... altre cop m'ha vençut un diedre....

i sí.. perquè m'hi poso?... doncs la veritat fins i tot jo m'ho he preguntat....
i....
doncs perquè en el fons m'agraden!
...ho faig fatal i em tenen la moral absolutament derrotada,
però també soc una mica tossuda... i sobretot una optimista i penso que algun dia no sé ben bé perquè i menys com, ho aconseguiré.

Per aproximar a la via aquest cop ho varem fer per Fontalba. En la foto en vermell teniu el camí d'accés que vàrem seguir des del cotxe aparcat a la última corba, fins trobar el prat, després carenajar fins a dos o tres collets marcats amb fites i on s'ha de desgrimpar, també trobem una corda, fins arribar a la gran feixa que creua tota la paret. Amb quadres vermells l'inici i final aproximat de la via Primavera i en groc el del Somni d'en Rossell amb l' accés i baixada que varem escollir. He senyalat en verd l'opció que, si no he entes malament, diu en Tranki en el post anterior i que també sembla ben bona ara que ja coneixem el camí!
Perdó perque es una mica cutre que no tinc cap bon programa... però crec quepot ser util i a partir d'aquí ja es pot escollir!
Les ressenyes de les vies les podeu trobar, com sempre, a onaclimb.

L1. IV 40m. Un llarg de placa força finet per ser IV . Puja recte amunt per un tros més fàcil, passar una vira i la placa es redreça fins a trobar l'unic parabolt del llarg...el camí més fàcil va cap un micro pi en tendència a l'esquerra que llacem i ja per un terreny més trencat i fàcil arriba a la R.

L2. V 35 m. Un flanqueig ascendent a la dreta per un blocs per atanyer una fissura diagonal que es deixa anar equipant fins sortir a una placa tombada però molsosa. Aqui la R ja no esta reequipada i són dos burils amb xapa recuperable i un espit...ronyós.

L3. V+ 40m. Un diedre perfecte tapat per un sostret més perfecte encara..

Pas super atlètic per arribar a assegurar el pas amb un dels parabolts del llarg. Si el pas ja sembla difícil, quan estàs t'adonés que esta protegint la sortida.... el sostre esta ple de terra i no hi cap mà on agafar-se.
La ressenya marca per l'esquerra jo no ho vaig veure ni per la dreta ni per l'esquerra i si no fos per la crak de la Raquel per mi hagués significat el sa exercici de baixar-se d'una via. La meva camara es va solidaritzar i va deixar de funcionar...

Després el diedre segueix fàcil una mica més per agafar una vira ascendent a l'esquerra que amb molt canto però pocs peus ajuda a sortir del diedre. Un conjunt de blocs amb algun pas a mirar.. i per fi la R.

L4 V+ 40m. Llarg espectacular i preciós, però que se'ns va fer dur! una placa fineta, protegida per un parabolt, per arribar a una fisura a l'esquerra on pots protegir molt bé i que t'acosta a un segona fissura, a l'altre costat on hi ha pocs peus però un canto generós, molt atlètic. Es pot protegir bé sinó fos perquè costa mantenir la posició correcta per aguantar-te i escollir friend, posar cinta i passar la corda. Bé, en el meu cas el que costava era treure'ls!

L5V. 35 m Llarg de placa amb un pas tècnic seguida de més placa i un pas a mirar i remirar per sortir de la via. Jo aquest passet li afegiria el plus...o senzillament que ja estava col·lapsada!

Potser varem acusar el cansanci del dia anterior o que anàvem confiades o les dues coses, però ens va costar, això si vàrem arribar amb la sensació de bona feina: jo ens havia posat en el "fregao" i la Raquel ens havia tret! jajaja...un dia intens!