14.3.10

Pic "sense nom" a la zona de Marimanha


Si potser és la imatge més sorprenent del cap de setmana, Catalunya plena de neu i la motxilla preparada per carretejar els esquis.

Aquest cap de setmana es presentava, per variar, de díficils decisions: neu i/o roca, neu sol, on, risc d'allaus, meteo, fred....

Però a vegades, un cop valorat tot, la idea més estranya d'un divendres al migdia, és la que acaba triomfant...

i si repesquem aquella idea antiga d'anar al Pallàrs?

i si anem a dormir al refu lliure?

Dit i fet, decidim anar cap el refugi d'Airoto des d'Isil i fer algun pic de la zona, busquem a correcuita ressenyes, no en trobem, busquem plànol, no en trobem... més enllà del 1:50.000.

També a corre cuita preparar tots els bartols per sortir de bon, bon matí cap el Pallars.

Quan arribem a Isil la primera sorpresa és que no hi ha neu!
Per estalviar-nos de carretejar els esquis durant una bona estona, comencem fent un canvi de ruta: decidim pujar per unes pistes amb els cotxes per anar a buscar l'alta ruta pirenaica que surt d'Alos d'Isil. Per aquest camí arribarem al refugi per dalt, potser haurem de fer els mateixos metros, però confiem que amb els esquis als peus.

La nostra sort és parcial perquè la pista és bastant precaria i en una obaga trobem força gel. Aconseguim guanyar alçada però no ens apropem massa al nostre objectiu, ens toca fer una horeta amb els esquis i motxilla fins que gira una mica a l'oest i deixa de ser tant solana.


Seguim la pista ja amb bona neu durant una bona estona fins enllaçar amb el que seria l'alta ruta Pirenaica, però esta clar que això és un dir ...

perquè obviament no hi ha cap rastre de camí sinó una gran vall que hem d'anar seguint, tot buscant el camí més senzill , com ja és habitual en les darreres escursions obrint traça i en un paratge ben solitari on destaquen les abundants petjades.... de.. cervols?
Els veiem de lluny i a mi em sembla que tenen unes banyes molt estranyes per ser isards..
La neu és abundant però està molt ventada, ara pols, ara dura, ara crosta... anar amb quatre ulls a les plaques, sempre buscant el lloc més pla. Sort de les machines del grup que incansablement obren traça!

El desnivell és important, la motxilla i la costum d'anar amb 1:25 en lloc d 1.50 tampoc ens ajuda i quan arribem al primer coll...
on hem de girar a l'esquerra per anar a buscar el coll de Moredo quedem parats per la distancia que encara ens espera. La foto d'abaix és feta el dia següent per això la diferència de llum entre les dos fotos. No és aviat... i comencem a notar una mica aquella inquietud de buff...que tot vaig bé.

Alguns dubtes a mig camí, deliveracions, mirar el plànol, remirar-lo però l'hora ens esperona i molt abans del que pensavem ja som al coll i veiem el gran llac d'Airoto!

Més tranquils, treiem pells i ens espera una bona baixadeta, però mantenir l'equilibir amb la motxilla i la neu crosta...provoca alguns bons pinyacus: un bon exercici que fa que que tinguem una bona alegria d'arribar al refugi !!
El refugi està en perfectes condicions i la paraula refugi adquireix tot el seu sentit: flaçades, mantes, llum solar, una magnífica estufeta de llenya, llenya i aliments per utilitzar en cas d'emergència!

Comencem a situar-nos quan sorprentment sentim veus. Una colla de Sant cugat arriba des de la Vall d'Aran, per sort nomes són tres.. i el refugi queda ple però amb espai per tots.

L'endemà la idea és fer algun cim, però com que no hem trobat gaires ressenyes, de fet cap, ens costa decidir-nos..
però al final l'escollit és el Bonabé, que podem fer deixant els trastos al refu. Ens dividim en dos grups, les machines i jo i la resta que recuperant-se de les lesions prefereixen només acompanyar-nos una estona i reservar-se per la tornada.

Els nostres veins de refugi prenen part del nostre camí fins el coll d'Airoto. Surten una mica abans i seguim la seva traça! com canvia el tema! quina comoditat!
Per arribar al coll hi ha un flanqueig bastant exposat, veiem com paren a posar ganivetes, nosaltres ens les posem abans aprofitant la informació.
Realment el flanqueig amb la neu dura et puja l'adrenalina: una pala ben dreta que queda tallada per unes pedres i un petit precipi, però els esquis es claven bé. Impressiona més que no pas la dificultat de l'anar fent! Al tros final, on encara es redreça més, els nostres companys de refugi s'han tret els esquis i han tirat a peu, però clar, coses d'anar amb les machines, nosaltres amb esquis fins dalt... clar que jo aquest tros el faig en apnea!

Arribem al coll i tot emocionats tirem de dret cap el cim que tenim ben visible amb una bonica cresteta, en un plis... ja som dalt i hem de deixar els esquis per seguir per la cresteta, evitant les cornises i amb tot un ambientassu que s'aplana una mica a l'arribar al veritable cim! Per fi hem fet cim!! el primer cim de la temporada!!
Clar que tot mirant alrededor amb unes magnífiques vistes de tot el Pirineu... veiem que no estem al Bonabe!!!
i que importa... és un cim no?
Entre riures anem retornant a buscar el esquis, cap el coll i després cap al refugi.La neu una mica encrostada, es deixa fer, no és d'aquelles de somni però tampoc com l'altre dia a Andorra...i ben aviat som al refugi a juntar-nos amb la resta.


Mengem una mica i ara ens toca reemprendre el camí, pujant al ja conegut camí d'arribada. La pujada fins el coll de Moredo es fa llarga, però mirant el rellotge hem anat força ràpids. A veure com esta la neu per afrontar la llarga baixada. El fet que sigui més aviat fa que la trobem en millors condicions i en un moment som al primer coll on decidim seguir per la dreta, en lloc de continuar seguint les nostres traces de pujada, buscant la zona més dreta i la neu una mica més dura.
I si ho aconseguim: la neu esta més dura i la zona es força dreta amb uns interessants flanquejos sobre el barranc que ens portaran a la zona de bosc sobre la pista, on aqui si! neu pols protegida del vent, ben bé 50 centímetres de neu powder!
Una fantàstica baixadeta fins a la pista per acabar l'excursió! la pista amb esquis, la pista amb els esquis a coll però ara plenament satisfets per un cap de setmana de Pirineu en estat pur!!!




7 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Renoi Lú! us ha costat però heu trobat un dels pocs llocs on no hi ha nevat aquesta setmana!! bé, fora conya, felicitats per la trescada, que aquestes pencades amb tot a sobre
ténen mèrit!! Ja fa anys nosaltres ens va passar al revés sutírem d'Alos d'Isil ja amb els esquís i no vàrem arribar a Airoto per massa neu...

Jesús Alejandre ha dit...

estava comptant el desnivell i, déu ni d’o, quina pallisseta...
maco el pendent triat per la baixada, fa bona pinta.
heu descobert finalment quin cim va ser l'agraciat?

joan asin ha dit...

Enhorabona per la pallissa i les fotos.

Mingo ha dit...

Un bon desnivell per arribar al refugi, no us fa por res.
Tot i que les fotos són molt maques, la neu fa pinta de ventada, "pinyakus" assegurats.

lux ha dit...

Gràcies Jaume!

hehehe...no ens ho podiem creure, quan estavem arribant a Isil, ja sabiem que la nevada havia estat més occidental ...però tant...!!

Jesús,
el que feia més mal era la motxilla... i tot hi que jo soc minimalista! i portava la mes petita del grup!
Doncs ara que ho he pogut consultar millor, segueixo sense trobar el nom...però era un cimaccuuuuu ;))

Gràcies Joan,

la camara nova es nota...és molt lluminosa i amb els dies que feia no tenia cap merit.

Mingo,
bé... doncs una mica a mesura que s'anava fent tard, però som uns optimistes!

i...Pinyakus... de tots colors! i el que costava aixecar-se amb la neu tova i la motxilla!!!

Sergi ha dit...

Desconec totalment aquest massís, i no se que espero a descobrir-lo.
De ganes no en falten, però hi ha tants llocs ona anar...
De vegades donem massa importància al cim que fem o no fem, i massa poca al transcurs de l'excursió en si.

lux ha dit...

Ei Sergi, Benvingut!!

Doncs sí que és un lloc que val la pena, encara que el seus pics poc alts, suposo que el fan poc visitat ja saps coses que pasen....

i tens tota la raó, en casos com aquest te adones del que és realment important i no es afegir un nom a una llista!