11.9.07

La Castellassa. Sant Llorenç.


Com aquell que diu..no havia estat mai a Sant Llorenç. Una excursió a la Mola fa un temps era l'unic record que en tenia.... res d'escalada, ni clàssica, ni friky...




La veritat que em fa una mica de vergonya confessar-ho , després de tant de post de blogs que si la sardineta, la font soleia, la placa sibarit...i després de conèixer a l'Albert, que si les agulles, el cavall, la maquina de tren.. la castellassa.


En veritat .. que dir.. que la secció més friki com que..
no semblava haver hi gaire cosa per les que no tenim grau... alt... i ni tan sols arribem al baix... ;-)

i la secció clàssica quan sentia això de pocs seguros, roca descomposta, pitons..

pensava que com que no tinc martell.. ;-)




Però no s'ha de deixar perdre les oportunitats i quan l'Albert va proposar anar a la Castellassa, vaig acceptar immediatament. O sigui que dimarts passat, aprofitant la diada varem anar Vicky, Albert i una servidora cap allà....

Sempre he pensat que visitar un lloc amb algú que l'estima i coneix és un privilegi que poques vegades disfrutem .... sentir explicar les histories de les agulles, de les vies, dels seus aperturistes dóna una llum totalment diferent a qualsevol paisatge.... el transforma per sempre.







L'escalada per la Normal de la castellassa són quatre llargs. El primer es desenvolupa per un xemeneia que cal protegir... però es deixa!!... fins a una solida reunió amb químics.
El segon llarg molt arrampat té un buril i un clau fins a la següent reunió en dos, com dirien els italians chiodi cimentatos... el tercer llarg és un flanqueig que es pot fer desencordat perfectament i que rodeja la primera cima de la castellassa.


Després ve el llarg més espectacular, es puja una segona agulla, per després baixar-la , aquí un providencial abret ens farà la feina més fàcil i en un d'aquests passos tan interessants, amb un bon pati has de canviar d'agulla per continuar pujant fins al cim de la castellassa per una paret dreta però amb bona presa... trobarem un seguro passades les dificultats i abans d'arribar al cim.











Aquí un altre clau ens permetrà muntar la reunió i és des d'on farem un espectacular ràpel de baixada.






El cim de la Castellasa és molt curiós una magnifica placa de conglomerat amb unes esquerdes que l'atravessen. Una foto de família i cap avall.



Després per acabar el dia toca anar a fer la foto oficial... realment espectacular. Gràcies!

15 comentaris:

Guillem ha dit...

Uolesss!!! us torno a llegir i pel que veig força actives! quina enveja.. jo estic paradissim...
a veure si ens veiem aviat. Records a en Màrius! i a tu tb sclarr

PGB ha dit...

Jo no tinc perdó... no he escalat cap via de la Castellassa! :P

Si veniu a la trobada, portaré croquis de vies clàssiques de Sant Llorenç per si voleu deixar el friki de banda ;P

Mohawk ha dit...

No us perdeu la xemeneia de la Castellassa, en un sol llarg és una passada, no és fàcil, però és difícil caure! I si no la MenjaCodols, que teniu a mà a l'aperturista...

Per cert, Master Massó, per si passes per aquí: L'estiu passat vaig repetir la xemeneia de la Castellassa i havia desaparescut la reunió de dalt, la que estava just sota la mega escàrpia del cim (a la taula partida), saps alguna cosa del cas?

A tibar-li fieres!

Gatsaule ha dit...

Doncs és un cim bonic aquest de la Castellassa, amb un aspecte de rostoll que enamora !

Si et comencen a agradar aquesta mena de llocs, després ja no pots parar !

Mohawk ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Uich, nosaltres varem aprofitar la diada per anar també a Sant Llorenç, peró per l'altre costat, al Cavall, en familia també XDD.

Ens veiem

Llorenç ha dit...

Ep!!!
felicitats! Que xula aquesta agulla!
A veure quin dia l'anem a fer i ens estrenem a Sant Llorenç!!!
Nosaltres tampoc hi hem estat mai!!!!

..i acompanyades de l'Albert!!! quin luxe!!!
Lux, quan en pgb et passi els croquis m'en fas una copia per mi!!!!!!!!!!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Felicitats per l'ascensió, la Castellassa és una agulla que ens té enamorats a tots els Vallesans, quina sort anar-hi amb un estudiós i coneixedor com l'Albert Massó!
Com diu en Mohawk les xemeneies de la Castellassa s'han de probar, us recomano la "X" una via que la supera pel vessant sud i que acaba pel mateix últim llarg que la normal, també teniu la directa sense flanquejar el primer cim...

Anònim ha dit...

Molt bones!!!
Per fi vam gaudir d'aquella peazo d'Agulla amb tanta història (oi, Mayun? ;-)))).... amb una mica de yuyu al "pas Dibona" je je je... no porto gaire bé això dels saltets ;-)))ni dels canvis de paret je je je....
Xiki endavant amb força... que encara ens queden 1000 i 1 escalades a fer ;-)))

Saludillos a tots

Xavi ha dit...

Quins bons records!
Jo va ser la primera escalada que vaig fer quan tenia 14 anys, amb en Josep Maria Tarrida i en Pep Torné. Recordo que em van costar bastant els primers passos (amb vambes)...i el pas "Dibona" que diu la Vicky també el vaig trobar al·lucinant...coses del primer dia...

Anònim ha dit...

Una agulla amb història, certament! Estimem-la com a una gran companya d'aventures i respectem-la com a gran monument geològic que és.

Reportatge fantàstic, Lux!!!!

Una abraçada per tothom!

Pekas ha dit...

Para una mica d'escalar... !!!! i busca un móvil nou... !!!!!
jejejejeje..... :-)))))))

Petons ja desde Viladrau... :-)))

lux ha dit...

EEi Slant!!!
kina alegria veuret de nou per aki!!
i a veure si ens posem les piles...ehhh.. ke no pot ser...!! molts records també del teu fan numero 1;-)))

Pgb-... no pot ser... aquest finde deixa de fer el friki i a la castellassa ;-))
les ressenyes ja te les demanare...

Mohawk.. ostres que a mi a Sant llorenç se m'acumula la feina..
vaja zona !!!

Gatsaule!
ben curiosa es ... si ... ara que l'escalada sant llorentina.. requereix una dedicacio.. especial..;-)

quintin...
Be!! com que vaig molt tard contestant....
ja no puc dir quina pena no haver coincidit per que hem tingut la sort de fer-ho poc despres!! ho torno a dir.. vaig passar un dia excel.lent amb vosaltres!!

ktrs!!! vaig fent els deures...
i aixi ens veurem aviat ...
una abraçada molt forta que fa molts dies que no ens veiem!!!

Jaume ... ja veig un altre Santllorenti per aqui;-))).. per cert... ara afegiria algun comentari al teu post de la falconera...;-))) A veure quan tornes al mon dels bloggers postejadors...:-)))

Vickyyyyy!!! moltes parets ens queden!! i sempre sera un "honor" kompi de kordada escalar amb tu!!
AAAvaaaaant!!!

Xavi... si ja m'havia arribat que també tenies arrels per sant llorenç... ;-))) com ens marca el lloc on comencem a escalar...
El meu cor sempre sera montserrati... ;-)))

Shiny Pipol
Moltes gracies.. pero no es mereixen.. m'ha costat sabent tot el que hi ha rera...
Una abraçada molt forta i agrair-vos de tot cor la vostra feina!!!

Pekass!!!!
aqui una respondona tardona!! ke per sort ja t'ha vist, ja te movil i es va incorporant al mon.... pero encara normalitzant-se
un abraçada!!!

Moltes gràcies a tots per passar per aki!!!!

Cristina Redondo ha dit...

Sant Llorenç es maravilloso , te lo digo yo que vivo a cinco minutos y me escapo cada vez que puedo...es una suerte poder visitarlo tan a menudo...besos!

Anònim ha dit...

Ei, Lu, una pregunta tonta:

¿De cuanto es el rápel?

Bueno, la pregunta no es muy tonta, lo tonto es preguntar después de haber ido