30.3.08

avui toca...Postres!


Hi ha vies que se’t queden clavades com una espina.. i no sé ben be perquè.
Me n’he baixat d’unes quantes per mal temps, per por, per anar tard…
Però tenia un trio lalala que feien realment mal.... i dic tenia...

perquè ara ja nomes me’n queda un parell ….!!

Si aquest cap de setmana per fi m’he portat bé i he tingut Postres!!
Postres de Music a la roca Naireda.

Feia molts dies que parlàvem amb la Clara de remememorar les nostres andances per la bola de la Partió! i ... quan tens una via al cap la idea acaba sortint sempre com a primera opció... ;-)

Però a mesura que s’acosta el dia i torno a mirar en detall la ressenya del xavi i llegir els blogs, on abunden les piades d'aquesta via començo seriosament a pensar...
perquè dimonis se m’ha posat al cap si la vegada anterior com aquell que diu nomes vaig fer un llarg de primera ... i era el més fàcil, i on el llarg que té més expansions és un V+ amb 5 i 50 metres de tirada! I una petita nota que diu expo a la ressenya del Luichy.....yuyu màxim!!!

Però el dia s’acosta inexorablement... i ja tenim el cotxe davant la roca Naireda!

Allà ens trobem el Xavier i el Gatsaule que anaven a fer la café, copa i puro. Amb la Clara encara no hem decidit com ens repartirem els llargs, és una decisió difícil,... i no ho tenim clar: tant parells com imparells semblen equilibrats en quan a pors..... però el llarg 10 s'emporta la palma.

En Joan ens tranquil·litza dient que després de 9 llargs d’adherència, tampoc n'hi ha per tant i que si superem la placa del segon, la primera que trobes.. ja ho tindrem fet... més tranquil·les....si... però això no afegeix… gaire.. claredat ... a la decisió.

Arribem a peu de via.. i jo em venc la meva anima al diable...con tal de no començar:
si vols tira tu... em toquen el segon i el 10 ..ufff…

L1. V+ 45 m.
La Clara puja com una campiona el primer llarg i això que sempre costa enfrontar en fred un dels llargs més durs de la via! Un tros de placa senzilla per agafar una fissura, a protegir, però amb bona presa fins arribar a un tros estrany ben protegit per tres spits, per després per una zona de blocs s’entra a la r.

L2. V+ 55 m
Buff .... ara ja em toca a mi...un inici senzill fins una mena de llastra que desploma lleugerament, amunt .. buff .. arribo al tros deV+, un petit sostret ben protegit per tres claus, potser tan de seguro em dona confiança i en un moment soc a la placa... bufff.. que llis que és això i el següent spit esta a ... hi arribo en abnea profunda.. xapo i reposo una mica.. uff... segueixo...
Ahh.. sobretot aquest llarg si es posa alguna protecció abans d'arribar al sostret amb la cinta ben llarga!! és encantador fer la placa amb la corda que et tiba ;-)
L3. V/ V+ 55 m
Després d’una petita baixadeta... trobes la següent placa .. aquí ja comença el regne de la placa. A la Clara també li costa una mica entrar en matèria... però superats els primer dubtes.. amunt ràpid per una placa que a estones s’ajeu una mica i et permet respirar, però que s’ha de mirar bé per no complicar-te massa la vida.

L4. IV+, V- 45 m
eii!! un bell conegut.. aquest és el llarg que m’havia tocat de primera!! Recordo que havia patit... només té un parabolt a l’inici i un al final i una magnifica fissura que has d’anar seguint per poder protegir-te fins que no et queda mes remei que pujar-te a la placa ...

L5. V, 50 m
una bona passejada en placa fins el primer parabolt... després una mica més fàcil.. però s’ha de mirar, una bona placa amb foradets però no gaires i un flanqueig ara si ja tranquil fins a la R

L6 i L7, III 50 i 50 metres
dos llargs de tramit que et fan arribar esbufegant a la reunió...
On només penses que s’acosta el 10.


L8 IV, 45m
una altre bona excursió fins el primer parabolt sense poder posar res , després ja net però més fàcilment protegible...

L9.III 50 m
un altre llarg de tramit i el 10 esta aquí...

L10 V+ 55m
... bufff... concentració màxima, flanqueig amb placa fins el primer parabolt, el següent seguim flanquejant... el tercer queda amuuunt. Hi ha una petita llastra però esta plena de líquens polsegosos, pujo per la llastreta perquè no em veig flanquejant per la molseta... chapo un abret mort i de gràcil moviment... i flanquejo ja no se com cap el parabolt..... chapo...uff..

El següent encara queda més lluny, però el terreny sembla que s’ajeu i no hi ha molseta!! Arribo sense problemes i em miro el tros de V+... la xapa per variar molt amuuunt...

Aquí hem de fer algun invent, pujo, em miro l’escaqueig .. cap allà directa!!

Trobo un lloc per un friend que queda "a cañon" i torno a la placa... es veu que no n’he tingut prou, pujo una mica i he de tornar a flanquejar per arribar a la chapa, torno a chapar un matoll ara viu i poc després ja fàcil fins la reunió!!

Si ho sento.. és un rollasso, però com diu el meu amic Adrien cada parabolt una victòria!! Jiji sort que nomes n’hi ha via 5 ;-)
Això si, tot el llarg com que li feia falta emoció va estar amenitzat per unes cabres que decidides a venir a veure que feia tenien autenticament bombardejada la Reunió.



L11. V 45 m
vaja passet de sortida de la r, quin patir fins que la Clara no ha arribat a l’abret, finet, finet i per variar en flanqueig..... després ja mes fàcil, potser que després d’aquell passet tot ho sembla...
L12 V, 55m
l’ultim llarg, ja podria ser més fàcil, 55 m un parabolt i un pitó... ..
no, la veritat que es protegeix molt bé i el primer tram és deixa fer bé fins que arribes al pas de V ... si pogués fer un a0 a aquestes alçades...
Una bona pared compacta... m’ho miro i decideixo el pas... una mica de susto quan em rellisca un peu, brut de la reunió anterior... però en un moment soc al tram de tercer que porta al cim..

En un plis arriba la Clara i ja som dalt! S’ha lluitat...s’ha patit...però les dues estem molt i molt contentes... ha estat un bon repte per nosaltres!! Hem fet un bon equip! Moltes gràcies per la jornada! i per la fruita ;-)

Allà dalt, cansada i contenta.... m'enrecordat molt dels dos companys de cordada amb que darrerament he compartit més aventures, en Joan i la Raquel, perquè els seus consells i ànims m’han ajudat un munt avui!!

Després ja nomes ens queda la baixada, anem fent fins que perdem el camí, no aconseguim trobar la zona de desgrimpada, acabem muntant un rapel i seguim baixant recta pel llocs que ens sembla més fàcil, fins que ja a l’alçada de l’inici de la via localitzem altre cop el camí.. el tornem a perdre, el tornem a localitzar.. però sense fer gaires voltes, ben aviat som al cotxe que ens dura ràpidament al Bar Tahussà a fer la cerveseta i un litre d'aigua per cap, estàvem absolutament deshidratades!!

23 comentaris:

Anònim ha dit...

ep!!
felicitats!!!
quin repte!!!! m'alegro de que tinguis el coco tan bé!!!! me n'hauràs d'ensenyar!!!!! mare de deu!!!!
petons i fins ben aviat, no!?!?
antxi

jose ha dit...

Felicitats pel Blog i per la via! Jo crec que es una via bona per agafar rodatje en el mundillo de la autoprotecció pq es deixa protegir mooolt be.
Quin ensurt les cabres! nosaltres ens vam trovar cervols a la baixada.

La vaig fer fa un mes i vaig gaudir com un poseso. el L10, no se jo potser anava espitos i amb ganes de sarao i li vaig ficar directe i recte (potser queda en 6a), es un dels millors llargs que he trepat en els ultims mesos! (potser em pirra la placa!).

Vagi be i bones trepades!

Jose

Gatsaule ha dit...

Em sembla que ens enganyes, que nosaltres us anàvem seguint des de dalt i vam veure com fèieu la via la mar de bé !!!

Celebro que recordessis algun dels nostres consells i abandonessis la parabolitis per un dia, que això és molt més gratificant que anar seguint les xapes !

Lai ha dit...

:-))) eis, felicitats per la via!! et veig en plena forma!! que bé!! m'agrada molt llegir-te, però sobretot saber q estàs amb les piles carregades!!aviam si ara amb la directe et treus les altres dues espinetes que comentes! jo en tinc unes quantes... però per ara no em veig amb cor de posar-me "peus a l'obra"! :-S
felicitats de nou!!

flx ha dit...

ieepaaa moltes felicitats!
Encara que ho tinc magre, tinc moltes ganes d'anar a fer aquesta via...algun dira serà.
M'en alegro molt de que et treguis les espines d'aquesta manera, lluitant, però gaudint.
Com diu la Lai...aprofita l'embrenzida i ves a per les altres ;-)

flx

jaumeppiqueras ha dit...

Moltes felicitats Lu! he disfrutant llegint la teva descripció, molt viscuda, i m'ha fet recordar la meva ascensió amb el Pere (Groinket) a aquesta via.
Per cert el divendres passar vaig coincidir amb la Vicky! era amb l'Albert al sopar del centenari de la UES.

gatta ha dit...

felicitats a totes dues per la via!!! i per com ho has explicat!!!

Mingo ha dit...

Felicitats CAMPIONA

Llorenç ha dit...

Bravo!!!!
molt bona aquesta! crec que es l'espineta de molta gent! te molt bona pinta per passar un bon dia d'escalada!
Felicitats pel cop de coratge!

Ens veiem aviat!

lux ha dit...

primer que res moltes gràcies a Tots!!

Antxi, pero si tu catxarreas com una fiera!! i una mica el coco si que ha anat millorant ... a veure si consolida ;-))
i això ens veiem aviat!!! sssi!!! una abraçada!!

Jose, benvingut!!! ja vaig veure la teva Piada ;-)

A mi també m'agrada molt la placa, no crec que m'hagues posat en una via de grau similar amb un altre tipus de roca.
Realment son fantastiques les de la Postres, pero el Llarg 10 crec que el tenia massa mitificat!!

Joan
La veritat que vagi disfrutar molt posant catxarrills.. i em sorpren!!
jJj es com si m'hagues transmutat ;-)) ..
pero també em coneixeu.. vaig rebufar bastant ;-))

Lai, moltes gràcies,la questio es anar disfrutant de l'escalada i crec que "ella" t'ho torna..ja sigui amb ascensions com la de dissabte o disfrutant de nous reptes...l'important es estar aqui!!

Flx, intentare fer-te cas!!
crec que una ja esta a l'abast i l'altre... aviat ;-))
a veure si coincidim!!

eii Jaume també vaig mirar la vostra piada!! vaig fer un estudi detallat!! es que es una via força blogger i quan la fas entens perque... em va agradar molt!
i així que vas veure el Sant Llorentins?? ;-))

Gracies Gatta!! varem disfrutar molt, varem patir , riure.. plorar per sort no.. però la varem viure intensament!

Ei Mingo Gracies!!

Gracies Llorenç,
es que em sembla que es van ajuntar varies coses
li tenia ganes a la via
darrerament tenia la sensacio d'escalar comode
estava una mica farta de la meva parabolitis..
aneu -hi que disfrutareu!!
una abraçada i ens veiem!

a pc..Xavier...digues alguna cosa
;-)))
jijij i aneu pensant una via;-)

Xavi ha dit...

Ei Lu quantes emocions! Al final vas vèncer el "yuyu" i veu disfrutar d'una bona escalada...una espina menys...llàstima que no ho poguéssim celebrar tots plegats fent unes cervesetes... La nostra via començava 80 metres més amunt i, sorpresa: Quina mà d'assegurances posades! no calien tots els catxarritus (friends...) que vem dur, res a veure amb la Postres...el Joan es menjava els llargs en un plis-plas...
Doncs a seguir gaudint, fins la propera!

Der kletterer ha dit...

Mooolt i moooolt bé aquí els girg-team!! I lo que gana la paret amb aquestes noies!!

lux ha dit...

Bones Xavi!!!

si la veritat.. molt emocionant!
I una pena no compartir una bona cervesa al Tahussa, pero ja varem veure que anaveu a tota velocitat!!!

Els deures per Orlu els porteu millor que jo ;-)
però també estic esperant que hi marxi la poqueta neu d'aquest any...alla vaig rapelar del llarg 8 ;-))

a reveure!!

Carlos!!
fieraaa!!!.. fem el que podem per aquestes parets ;-) pero ja ho veus ens ho passem be!!

Clara ha dit...

Ei Lu!!!! M'ha encantat la piada de la via! Moltes gràcies pels ànims en els moments de yuyu! I felicitats pels llargs que et vas currar, quin gust veure't pujar!!! Fins la propera ;-)
Clara

Pekas ha dit...

Molt bé..molt bé... !!!!!!

Peaso de machines que esteu fetes...!!!!!!!!!

Aquesta primavera em tinc que escapar a fer unes cuantes d'aquestes vies..

Mol bona la piadeta.. :-)))) fins i tot estic jo suant :-))))))

Un petó ple de muntanyes...!!!!

lux ha dit...

Clara! compiiii!!
Gracies a tu per la Jornada!
el yuyu també va ser mano a mano com la via!!
una abraçada i ens veiem aviat!!

EII!
Superpekas!!
segur que tu hi disfrutaries!!
Tan aqui com als collars es respira un ambient molt ferestec..
val la pena arribar-s'hi!
un petó!!

Albert Masó ha dit...

Sí senyora, una Lux més autèntica! Rumb clar i seguretat en quin port es vol arribar. Felicitats!

Una grandiosa abraçada!

lux ha dit...

Booones Albert!!!
Si ara tinc clar el port que voldria arribar...
pero per mi com Ulisses;-) el cami es llarg...
a vegades defallexeis, a vegades t'oblides, et distreus...el perds...renuncies...
pero quan tens el rumb clar i navegues amb seguretat sents que es alla.. aprop... i si més no voleees!

una abraçada i gràcies!!

saumi ha dit...

Felicitats per la via las mujeres al poder :-) l'haurem de ficar a la llista, el relat és emocionant intueixo en les paraules, que és un d'aquells dies en els quals un quan baixa sent un no se que a dins seu, com si hagues fet la seva pròpia "directa americana", en definitiva et fa sentir el rei del mambo; i t'omple d'il·lusió per continuar escalant.
Felicitats

Pekas ha dit...

uuuisssssssssssssssss.... com costa d'escriure... !!!!!

:-))))))))))

Un petó... "intens"... :-))))

Pekas ha dit...

pero como.... aún seguimos disfrutando de los postres..???

Ayyssssssssss... :-))))

Tot bé...????

Petons intensos... :-)))))))

Raquel ha dit...

Però buenoooo!!! Ni sé si no escolto, si és que realment estic més desconnectada dels blogs del que em pensava o... o és que ets la discreció en persona!!
Je, je... total, que fins ara mateix no m'acabo d'assabentar que has fet la Postres de Músic!!
Nenaaaaa, que estàs feta una crack!! Això sí que és superar un repte... en tots els sentits!! Vendre la pell al diable a vegades és bo i tot!!

M'ha fet molta il·lusió que recordessis els meus ànims vers tu a la paret... ja ho saps Lu, sempre he pensat que pots fer mooolt més del que tu creu que ets capaç!!

Una abraçadota!! I... felicitaaaaats!!

lux ha dit...

Pekas!!
si si que costa a vegades escriure...
però espero poder fer-ho ben aviat ..
un abraçada!! ben forta!!

Saumi, Raquel...
si a vegades una se sent petita veient altres blogs...
pero teniu rao en que la grandesa de l'escalada, crec sincerament, és que ...
la massima vibrazzione del Kletterer ;-)
pot ser en un 6c o en un IV+ i nomes depen de l'entusiasme i la il.lusio de l'escalador/a en allò que fa.

una abraçada!!!!!