Una de les millors sensacions: treure't el gats després d'un dia d'escalada i poder posar els peus nus sobre la gespa. Sentir-te lliure i alhora tocant de peus a terra, per una somniadora dues sensacions una mica contradictòries... en aquest moment en pau.
Us deixo algunes fotos dels meus darrers dies d'escalada, la veritat tinc la sensació de no haver parat... he disfrutat moltissim!!
però potser cal que de tant en tant em tregui les peus, i toqui més de peus a terra...
encara que sigui per poder fer el blog!
10 comentaris:
Uiisssssssssssss.. aqui hay un "poutpurri" de lugares...nooo..????? :-)))
esa sensación... de la que hablas.. indescriptible... :-))))
Un petó intens... :-))))))))
Bienvenida de nuevo a la "blogesfera"... :-)))))))))
Ostres!! si en formo part!!!!ep!! parlemne!! que no s'enteri l'Antxi!je j eje
Es que reina....t'estàs patejant els millors llocs de catalunya!
bona reflexió!
Ei Lu bones fotos! Compte on et treus els peus de gat que hi ha molta oruga jeje...el Llorenç té raó, els millors llocs de Catalunya...a veure si penges la crònica de setmana santa...
Records!!!
Eii Pekas!!
... doncs ara acabo de posar una mica mes de pupurri de setmana santa ;-)
gracies a la col.laboracio de la raquel.. que com sempre la meva camara va tenir vida propia aquests dies ;-)
gracies per la benvinguda!
Un peto!!
LLorenç.. és que estavem molt wuapos amb aquesta foto ;-)))
segur que l'Antxi ho sap apreciar...
La veritat un privilegi recorrer aquestes parets amb tan bona companyia!!
Xavi,
Jajaja..ui si les oruges!!! yuyu-yuyu kina picor!!
i un munt de dies.... que em va donar la tabarra el tema...
No se si fare cronica de semana Santa.. ara que he afegit algunes footillos ;-) anar a escalar amb nens és una activitat massa extrema!!!
Aveur si algun dia t'animes ;-))
A on és tot aixó tan guapo?
m'ha agradat el teu post!!!
"tot és en tot", l'aire, el terra, les roques, els somnis... tot són il·lusions vibrant a diferents freqüències!!!
una abraçada
Si que hi ha un bon popurri, si, fins i tot hi surt una foto del meu Cingle....
La veritat és que mai hauria que, precisament a tu, et fes falta de tocar més de peus a terra.
Però les dones, ja se sap....
albert,
Bones!! si hi ha una mica de tot, els Ports, Rodellar, Alquezar, el Cingle de la To, el tossal de la feixa...
uff... es que n'hi ha tantes de parets xules... i les que em queden!!
Gatta, espero que les vibracions siguin positives!!
una abraçada!!
Joan,
si fins i tot el Cingle, quin lloc tan xulo!!
ke hi hagi moltes coses que em lliguin a la terra no vol dir que a vegades m'hi trobi massa assentada... Sovint sento com si perseguis ilusions massa llunyanes, cims massa alts, o fites massa dificils... portada nomes pel meu entusiasme!
i de repent..semblo necessitar posar el peus a terra... i carai si hi ha gespa...esta molt be!!
Ostres Lu, m'ha encantat el teu post... poques paraules, però amb tant significat...!!!
Jo també hauré de treure'm els gats i tocar de peus a terra (bé, ara sols amb un, ja saps)... però les il·lusions sempre han de ser allà, per què les il·lusions són el que ens fa llevar-nos amb un somriure cada dia!!
I pensa, que tant amb els gats posats, com amb els peus nus sobre la gespa, com tancant els ulls i somniant, sempre tindràs una mà amiga al teu costat!!
Una abraçadota!!
Moltes gracies Raquel!!
i quanta rao..!!
si...son les il.lusions les que ens mouen!!
i sobretot saber que tenim bons amics amb qui compartir-les!!!
cuida't moltissim, fes molta bondat!
ke ja et tinc preparats alguns llargs xungoooos... ;-)))
que t'encantaran..;-)
una abraçada ben gran!!!
Publica un comentari a l'entrada