28.4.08

un dia tranquil


Dissabte tenia aquell sentiment una mica contradictori de quan tens ganes d’escalar, però no tens gens de ganes de patir, ni de estressar-te i tan sols de disfrutar de l’entorn i de l’escalada....sense haver de forçar la maquina.
Amb aquesta premissa m’era difícil trobar una via que em crides...
O eren massa difícils, o massa desequipades, o massa llargues o massa curtes...

Vaig mirar la meva llista i ..carai no hi tinc res fàcil a la llista....????
La llista de la meva companya de cordada... encara és mes xungaaaa....
la Gam al Bisbe haurà d'esperar ;-))
Moments de crisis....
Fins que al final va venir la inspiració...!!
La via Anglada Guillamon a la Cadireta!! Fa molt de temps que li tenia ganes .. de fet sempre que vaig a Montserrat..
A la Clara li sembla perfecte....bien!!

En resum que dissabte al matí estem allà sota d’aquell immens sostre..
Em començo a plantejar que el meu concepte d’escalada tranquil·la... es una mica estrany...
El primer llarg ja te dos passets que tenen el seu que, de fet em sembla que no és el llarg original de la via.. però sempre m'he fet una mica d'embolic .

I nosaltres de a1e ja passem a a1 ... però la Clara com una campiona.. se’l va traient...
Pel que fa a les assegurances alterna material nou i antic i encara que algun burilillu fa una mica de impressió el fet de estar així alternats...dona una bona sensació..

El següent em toca a mi... i la Clara ja m’avisa que hi ha petat un burí...
Kxxxxx...les xapes recuperables de les dues.... estan còmodament dormint al cotxe!!!

Vaja montserratines!!!
O sigui que operacion cordinillo.. definitivament... Bé com a mínim portem cordinillo...
Pujo fins allà i puc treballar còmodament muntar un apanyo que sembla prou resistent..i segueixo.
La resta del llarg es deixa fer molt bé i ja som sota el magnífic sostre de la cadireta...
Per sort tots els seguros del sostre es veuen en un estat impecable.. perquè tela la impressió que fa aquest sostre!!

Comença la Clara..xino xano...i en un plis ja esta pujant...ben aviat la sento renegar que hi ha petat un altre buri... Però no hi ha res com estar forta que en lloc del cordinillo opte pel lliure...
Segueixo sentint les andances.. sobre burils una mica precaris.. fins que sento reunió!!!

Bufff... això vol dir que ja em toca...
em miro el sostre.... i allà voy....

mentre estic allà penjada com un xoriço no puc més que pensar en les batelletes del meu pare de no se qui penjat al sostre i que no anava endavant ni enrera... i la feinada que varen tenir a treure'l... glups...
clar que eren altres temps...
i jo vaig progressant tot xino xano també, fins que ben aviat ja soc a la zona més vertical... i arribo a la reunió sense massa problemes...

Ja estem les dues a la r i mirem el següent llarg: ve el tram d'a2e sobre 2 burils bastant ronyosos i dos petats...
o sigui que he de partir el cordinillo que abans ja m'ha semblat justet per fer l' a1????
...i fer dos passos d'a2???... bufffffffffff.... i fer els apanyus sobre aquella plaqueta fineta rovellada de moviments gràcils ??...
aquí el meu concepte d'escalada tranquil.la...ja se'ns revela definitivament...avui no és el dia...
ja tinc una excusa per tornar-hi...aquell sostre s'ha de fer de primera ;-)

En resum.. . a Montserrat mai oblidar les plaquetes, que encara em falta experiència en l'apartat de burils ronyosos, confiança en els cordinillos.... sempre hi ha tant per aprendre!!...
i que la Cadireta és una bona via per tornar-hi, perquè la sensació del sostre...s'ha de repetir!

i la de rapel.... !!!

18 comentaris:

Anònim ha dit...

jo t'acompanyo!!!!!!!!!!
un petó
antxi

PGB ha dit...

Brutal la foto del sostre. Mmmm una altra via a la llarga llista! :P

Mola el rollo de no patir, disfrutar de les vistes, dia tranquil... heheh :)

Salut Lux!

Unknown ha dit...

Ei pgb, enlloc d'allargar la llista pordries començar a escurçar-la!

Ei luuuuuuuu, quina maskina i després aguantant el dancing in the night!! Impresionant.

Au, una abraçada d'un q s'en va al "infierno"

Unknown ha dit...

ei xiqueta!!!! m'encanten les teves piades! sí sí, cal tornar-hi amb recuperables i a obrir el sostre de primera. Gràcies pel cuset avançat de progressió en sostre ;-)

Llorenç ha dit...

Visca la tranquilitat!

nosaltres no vam fer ni els sostre en el primer intent...el vent era insoportable!

a veure si podem tornar!!!

Kleterrer! ...al l'infern sols van els nens dolents i les dones de mala vida!!! tu que ets? je je je!!

ets un fiera!! vull veure les teves fotos al infierno de cobardes!
Lu, el proper cop avisa que ens hi veiem!

Goita Goita ha dit...

Guapes les fotos, llàstima que no s'obrin. I curiós aquest concepte de vies fàcils i equipades per no patir !!!!!!

A vegades, amb uns quants tascons per escanyar els burils, no es passa tanta por com amb els cordinillus.

Raquel ha dit...

Ei guapíssima!!!

Quines fotos més xul·les!! Crec que veu fer els llargs més bonics de la via... però ja saps que no tothom pensa el mateix!!

Una abraçada campiona!!

Mingo ha dit...

Ostres Lu, alucino mandonguilles. Una escaladeta tranquila, i anem a fer la cadireta. I una merda de tranquila res de res, la GAM del bisbe no és ni la meitat d'exigent físicament que la que vàreu fer. A més la gam tu te la fas sense patir. No t'ho dic per animar-te creu-t'ho. Et recomano l'Anglada a la boleta foradada és una petita joia, personalment penso que és de les més maques de Frares.
VINGA SALUT I ROCA

lux ha dit...

Antxi!!
doncs res... nomes hem de posar una data!!

una abraçada!!

PGB,
ja he vist la teva excursio ;-) per agulles m'alegra de veure que disfrutessis!!!
NO hi ha res com la via llarga!!

GURU kletterer ;-))
que vagi molt be..que no en tinc cap dubte!! i disfruteu molt!!
no maltracteu molt al diable en les vostres andances ;-))

Clara! ets un crak total.. ara que no hi ha millor lloc per un curseteee;-)) mil gracies!!!

LLorenç fet!!!
que ens ho passarem la mar de bé!!

Goita Goitaaaaa
ostres .. no s'obren es veritat!!
tinc una guerra amb això i no se ben be perque em passa ...
i els tascons... si ho varem pensar!!
....pero tampoc en portavem.
Ja em veig la propera vegada amb un munt de ferralla, per si...

Raquel!!
ostres perque soc prudent...
pero una mica mes i poso la pota fins al fons...;-)))

Mingo, si ..
no se .. va sortir així...
despres quan estava alla.. no pensava ben be el mateix...;-))
La Gam al Bisbe és un bon objectiu, realment diu escalaaaamm... d'aqui poc! Gràcies ;-)
I em miro aquesta via que dius, m'encanta la zona de frares!!

Una abraçada ben forta per tots!!!

Anònim ha dit...

Brutal la foto del sostre!
Recordo varies intents teus a la via.... i al final ha caigut!
Felicitats!!!
Cony... si ke ho domines això de l'artifo.... a kina escola has anat???? .... je je je
Molts petunitus!

Xavi ha dit...

Eiiii Lu quin concepte d'escalada-relax més estrany, perquè el sostre aquest amb burilillus és per passar una mica de nervis, no?
Impressionants les afotos!
Adeeeeu (i records des dels Piris),

mchesa ha dit...

Hola Lu!!!
m'agrada aquest concepte de "tranquilitat" jaja!. Molt bones les fotos!!!
enhorabona a totes dues!!!! endavant!!!

flx ha dit...

ben curios aquest concepte de tranquilitat...ho tindré en conte per si de cas! ;-p

una abraçada

Anònim ha dit...

pedazo de via os habeis hecho es preciosisisma vaya maquinones tais hechas ufff ,a seguir así. Enhorabona. aps jo te puedo acompañar;) y hacer de saco de patatas muy bien jejeje.
Petons wapa

lux ha dit...

eii Pere!! Mestre!!!
doncs si..
es curios que a vegades no ens adonem pero anem progressant...
encara que sigui molt lentament...
o potser perque hi ha un "algo" que ens fa sempre mirar mes enllà... a la seguent fita... i no adonar-nos de la que acavem d'assolir!!

La meva sooltura en els sostres nomes te un culpable ;-))

MOltes gracies Xavi!
crec que en el fons el que ens mou es la ilusio... i a vegades la resta te la fas venir bé ;-)))

Gatta,gracies a verue quan tornem a coincidir!! una abraçada!!

flx,
et veig molt fort darrerament!! tant d'esportiva ;-)
a veure quan cau una via de la llista!!

MOntse!!
res... aqui caic .. aqui m'aixeco..;-)) res mes...
a veure quan coincidim.. ara que ve el bon temps .. alguna coseta més al Nord faria no??

Pekas ha dit...

si..si...
tú concepto d la tranquilitat y el mío...
como que no tienen mucho que ver...
:-))))))))

Peró bueno... cómo ya te han dicho por aqui...
en vez de añadir.. a ver si comienzas a restar... :-))))))

Una abraçada i un petó "tranquil"
;-)))))))))))

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Lu, felicitats per l'aventura, jo d'aquesta via ja m'hi he baixat...va faltar motivació.
Quina marxa que porteu! Chapeau.

lux ha dit...

Jaume!!
ben tornat..
a veure quan tornes a la roca i podem seguir les teves aventures

una abraçada!