kollegats, Collegats

Amb una mica de retard penjo el post del cap de setmana passada...

Darrerament em té bastant encuriosida el fet de com arribo a escalar una via...

quin és el procés.. entre que "apareix" una via en l'horitzó i acabo escalant-la.

Òbviament els blogs, el plaer de l'escalada, el llibre del Soldevila...potser són per ordre els culpables màxims de les aparicions...

També la cerveseta després de l'escalada recordant vies fetes dels companys o els projectes pendents... fan que et piqui la curiositat per alguna via de la que després buscaràs referències...

això si consegueixes recordar el nom entre aquell batibull de vies que a vegades et porta la conversa!

En resum que en la darrera estada a Collegats va aparèixer la Kollegats.....

bé puc deduir que en el quart supòsit perquè no és ni una via massa blogger, ni apareix en cap dels dos llibres...

i coses d'aquelles que passen que malgrat que jo fa dos anys que vull fer la Tanger...

ja he fet la Cosmos, la Sossis i Patissants, intentat la Passage i ara als quasi 15 dies d'apareixer... la Kollegats!!

Potser perquè un altre element important en aquest camí...

és que l'escalada és una activitat de consens... en que cal sumar interessos i esforços, on els companys de cordada són una part vital per aconseguir l'exit de l'ascensió.

i per mi èxit ... no es sols fer la via, el cim sinó que tothom gaudeixi... pateixi;-) ... i senti aquella sensació de que quan ja estàs a un metre del cotxe... et dius ...

avui ha estat un bon dia d'escalada!!

Collegats. Kollegats 11.00 peu de via...

Fa molta calor... les restes putrefactes d'una cabra estan esparcides arreu impregnant d'encant els moment inicials...

Pujen la cordada Blai LLorenç.. rauda i veloz...

L'Antxi i jo anem després... he triat jo: comença l'Antxi...

La ressenya de la via la podreu trobar magníficament detallada en el blog dels LLorenc i l'Antxi

Per part meva afegiria que per mi la via té dos trams clarament diferenciats...

Els tres primer llargs són els més equipats de tota la via i malgrat ja s'intueix un caràcter... les assegurances estan allà on hi ha dificultats.. no allunyen excessivament...

A destacar..

el pas clau de la via: el sostre de 6a - 6b (segons ressenya) del segon llarg, per mi més de V+ obligat... i que un estrep miraculosament abandonat.... em va salvar de haver de començar a fer inventillus diversus de resultat incert

i l'espectacular flanqueig del tercer llac on el més complicat és entrar i sortir-ne...

A partir d'aquí la via es torna una mica més discontinua, i és on realment comences a notar l'alegria entre seguros... i tampoc és que diguéssim es torni molt fàcil...

Si que els passos durs estan ben protegits... però desprès hi ha boniques i alegres excursions..

Per sort el fet d'una cordada amiga davant sempre ajuda...

Un altre a dada a tenir present és que els llargs són molt llargs... la via té uns 340 metres que fas en 7 llargs... quasi tots ells de 50 metres...per tant va bé portar cintes llargues perque les panxes són abundoses i segons com augmenten considerablement el fregament....

La baixada, com sempre pels cables on sempre recordo com em va sorprendre la primera vegada que vaig escalar a Collegats i on tampoc et pots relaxar massa..

això si un cop arribes al collet ..ja pots començar a fruir de la sensació....

avui ha estat un bon dia d'escalada!!