Joan Marc al Gorro friky

Hola! Soc el Màrius. Avui la mama em deixa fer el post perquè és la meva primera via llarga!!
El Dissabte ja teniem pensat fer via llarga a Montserrat. A mi em feia molta ilusió!
Primerament la Vicky ens va recollir i varem anar cap el Monestir i em vaig marejar un munt (hi ha tantes curves) . Varem agafar el funicular i vem començar a caminar fins que varem arribar a un camí molt estret, on ens varem posar l'arnes i el casc, feia molta pujada. Hi havia una paret amb una cadena enganxada per poder continuar amunt. Mentre pujava per la cadena pensava que tot el camí seria així. Després arribava una pujada plena de fulles i relliscava un munt!!! Més d'una vegada vaig pensar que cauria de morros, però al final m'acabava agafant a un arbre. La mama i la Vicky no paraven de dir... Marius!! vigila! no fiquis els peus a la balala

Aviat varem arribar al coll i una altre baixada molt forta per arribar a peu de via.
Quan estavem davant de la paret , varem veure dos nois preparats per pujar i ens varen dir que tots els llargs estaven ocupats. Jo en aquell moment pensava que ja no hi hauria via llarga, quin rotllo. Ens varem esperar una mica fins que els nois van pujar el primer llarg, llavores la mama va sortir, la Vicky assegurava i jo esperava i treia els nusos de la corda ( que per cert estava molt liada). Quan la mama ja va arribar a la reunio ens va cridar pel walkie. Els walkies eren nous i els portavem per provar-los.

Ja em tocava a mi. En aquell moment tots pensareu ... estaves cagat de por i no volies pujar...
una mica si.. pero vaig pujar! Per mi era tot nou allò, encara que ja havia escalat..
Quan vaig arribar a la reunio vaig veure a la paret una munt de mosquetons i cintes enganxades. La mama més o menys em va explicar perque servia cada cosa.. llavors la Vicky va començar a pujar per fer el segon llarg, despres nosaltres, despres la mama i així...
Pero el tercer llarg vaig tindre la tonta idea de mirar cap abaix... quina impressio!! semblava que anes amb avio.. i axi fins al cim
Despres d'haver menjat una mica ( ja tocava!) varem mirar les fotos i en varem fer fotos a la creu. Em va fer molta il.lusio arribar al cim.

Alhora de baixar va ser el més difícil!! varem fer tres rapels, primer baixava la Vicky, després la mama i jo.. però d'una manera més estranya !! ... jo estava una mica nervios... els peus m'anaven cap l'altre canto i amb la mama ens anavem trepitjant, pero baixavem rapid si no fos per recollir, estirar les cordes...desfer els nusos, deixar passar la gent...
quan varem acabar els rapels varem fer un flanqueig amb una cadena i per baixar una cadena que no arribava al terra!!! per sort la vicky va baixar primera i em va agafar...

Llavores varem tornar a baixar per tot aquella part dificil fins que varem arribar al camí.
Varem tornar cap el monestir passant pel pas dels francesos.
Quan ja varem arribar jo estava agotadissim i em feia mal tot!
varem sortir amb el cotxe i varem tornar cap a casa.

m'ho vaig pasar molt be i espero fer-ne mes!!..punt .. alaaa