26.10.08

Joan Marc al Gorro friky

Hola! Soc el Màrius. Avui la mama em deixa fer el post perquè és la meva primera via llarga!!
El Dissabte ja teniem pensat fer via llarga a Montserrat. A mi em feia molta ilusió!
Primerament la Vicky ens va recollir i varem anar cap el Monestir i em vaig marejar un munt (hi ha tantes curves) . Varem agafar el funicular i vem començar a caminar fins que varem arribar a un camí molt estret, on ens varem posar l'arnes i el casc, feia molta pujada. Hi havia una paret amb una cadena enganxada per poder continuar amunt. Mentre pujava per la cadena pensava que tot el camí seria així. Després arribava una pujada plena de fulles i relliscava un munt!!! Més d'una vegada vaig pensar que cauria de morros, però al final m'acabava agafant a un arbre. La mama i la Vicky no paraven de dir... Marius!! vigila! no fiquis els peus a la balala

Aviat varem arribar al coll i una altre baixada molt forta per arribar a peu de via.
Quan estavem davant de la paret , varem veure dos nois preparats per pujar i ens varen dir que tots els llargs estaven ocupats. Jo en aquell moment pensava que ja no hi hauria via llarga, quin rotllo. Ens varem esperar una mica fins que els nois van pujar el primer llarg, llavores la mama va sortir, la Vicky assegurava i jo esperava i treia els nusos de la corda ( que per cert estava molt liada). Quan la mama ja va arribar a la reunio ens va cridar pel walkie. Els walkies eren nous i els portavem per provar-los.

Ja em tocava a mi. En aquell moment tots pensareu ... estaves cagat de por i no volies pujar...
una mica si.. pero vaig pujar! Per mi era tot nou allò, encara que ja havia escalat..
Quan vaig arribar a la reunio vaig veure a la paret una munt de mosquetons i cintes enganxades. La mama més o menys em va explicar perque servia cada cosa.. llavors la Vicky va començar a pujar per fer el segon llarg, despres nosaltres, despres la mama i així...
Pero el tercer llarg vaig tindre la tonta idea de mirar cap abaix... quina impressio!! semblava que anes amb avio.. i axi fins al cim
Despres d'haver menjat una mica ( ja tocava!) varem mirar les fotos i en varem fer fotos a la creu. Em va fer molta il.lusio arribar al cim.

Alhora de baixar va ser el més difícil!! varem fer tres rapels, primer baixava la Vicky, després la mama i jo.. però d'una manera més estranya !! ... jo estava una mica nervios... els peus m'anaven cap l'altre canto i amb la mama ens anavem trepitjant, pero baixavem rapid si no fos per recollir, estirar les cordes...desfer els nusos, deixar passar la gent...
quan varem acabar els rapels varem fer un flanqueig amb una cadena i per baixar una cadena que no arribava al terra!!! per sort la vicky va baixar primera i em va agafar...

Llavores varem tornar a baixar per tot aquella part dificil fins que varem arribar al camí.
Varem tornar cap el monestir passant pel pas dels francesos.
Quan ja varem arribar jo estava agotadissim i em feia mal tot!
varem sortir amb el cotxe i varem tornar cap a casa.

m'ho vaig pasar molt be i espero fer-ne mes!!..punt .. alaaa

22 comentaris:

Raquel ha dit...

FELICITAAAAAAATS MÀRIUS!!
Per la via i per la piada!! Ei, que se m'ha posat la pell de gallina llegint-te!! No sé si dir-te que fins i tot els ulls em brillaven... sí, ja sé Màrius, xuminades de les mares... je, je... però és que és tan increïble que t'hagis estrenat en via llarga, i amb la Lu!! (una companya de cordada de les millors, i una mare de la que aprenc un munt, una bona amiga...). Ostres Màrius, no sé si ets conscient de la sort que tens!!

I Lu, FELICITATS!! Quin gran dia... com t'envejo!! Com m'hagués agradat ser-hi per compartir-ho amb vosaltres dos... ei, ho repetirem, no?
I d'aquí uns anys... ho podrem repetir amb en Fèlix? Mmmm... nena, quina il·lusió!! Demà li llegiré la piada a en Fèlix... fliparà!!

Res, que com diria en Màrius, ja estic fotent el rotllo... je, je!!

Un petonàs ben gran als dos!!

lux ha dit...

Felicitats Marius!
ho vas fer molt be!!

ara que això de la foto... quan t'enganxi... ja veuras...!!!

Raquel!! gracies!!!! , si molt emocionanat, pero amb la feinada i el patiment ;))), esta per tot... queda com per despres...
I tant que ho repetirem!! i ostres la il.lusio que fara portar al Felix... segur que ja ho podra fer el Marius mateix...;)))

La sensacio que ha començat una nova etapa ;))

Isidre Escorihuela ha dit...

Moltes felicitats als dos. Per l'escalada, per compartir experiències i per compartir-ho amb nosaltres.
Es genial anar amb el fill fent cordada.

Anònim ha dit...

Felicitats campió.
Veig que estàs fet un homenet!
La propera vegada que coincideixis amb la Laia t'hauré de vigilar de molt a prop!
Un petonet per a tu i per a la mama!

flx ha dit...

Moltes felicitats Marius!!!
Una estrena ben maca en via llarga...saps? la meva primera via també va ser al gorro frigi, però tot i estar molt agrait a qui em va portar a Montserrat per primer cop, reconec que tu has tingut més sort i has anat amb les millors mestres.
Lu, que dir... es emocionant. Moltes felicitats a tu també.

Mohawk ha dit...

Ei Marius!, molt bé fiera!

Però li has d'estirar les orelles a la teva mare perquè està deixant els vells costums. Al cim sortiu tots de vermell menys la Lu!!

On són les Women in red!!!!

A tibar-li!

Unknown ha dit...

Moltíssimes felicitats als dos!! A mí també se m'ha posat la pell de gallina, sobretot amb la foto dels dos a la reunió!
Els dos sou MOLT valents. Enhorabona!!!!!!!!

mchesa ha dit...

Enhorabona! felicitats a tots dos, aquesta tarda també els hi ensenyaré la piada a la Sílvia i el Gerard!

Mingo ha dit...

Felicitats Marius, estas fet un campió. Amb lo de baixar et dono tota la rao, jo quan ho vaig fer per primer cop em tremolavem les cames.
Ah, Marius una última cosa, paciència amb la mare, aviat seras tu el que li digues vigila mare.
Adeu Marius, esperem amb moltes ganes la propera aventura.

Gatsaule ha dit...

Molt bé, Màrius, estàs fet tot un crack, no és fàcil anar a escalar amb tan bona companyia i poder-se concentrar....

A més, el Gorro Frigi és un cim de veritat ! M'ha agradat veure't tan content penjat de la creu del cim !

Anònim ha dit...

Marineti "peque" ;-)))
que estic molt contenta d'haver disfrutat d'aquesta ascensió amb tu i amb la mama ji ji....
segueix disfrutant de la muntanya amb il.lusió.
Una enorme abraçada campió!

Vicky

Jaumegrimp ha dit...

Bona estrena Màrius!! quina sort poder fer cim tan ben guiat, ara quan la mare t'expliqui les seves aventures, les entendràs millor!

Anònim ha dit...

Moltes gràcies a tothom!
no m'esperava que tants contestessiu al post...
mmmm... no se que dir...grasies pels anims!! i fins aviat...
pd(ho sento que la resposta sigui tant petita.. es que nose que dir més)

lux ha dit...

Isidre,
moltes gràcies. Tu ets un bon exemple a seguir!

Pere, Gracies. fa temps que no veig a la Laia, pero segur que també deu estar supergran!!

Flx,
es que el gorro frigi m'agrada especialment i sembla un bon cim on començar... encara que la baixada no es de les mes facils per fer amb nens..
va guanyar el fet de saber que impressiona i que segur que es un bon record ...per sempre. Moltes gràcies!

Mohawk.. jo encara recordo la teva foto al cim ;-)
Bé , l'autentica woman in red es la Vicky... com es pot veure ;)))

Clara,
guapiii!!! jiji
doncs es una mena diferent .. diria de patiment o superar les pors... però.. crec que si...
que també hi ha una lluita, pero com sempre quan vences la recompensa es genial!

Gracies, Gatta
ja saps que veure disfrutar als peques fent allo que t'agrades val molt la pena!

Mingo,
gracies...jo també espero que un dia m'ho digui ;)

Gatsaule,
si es important per on començar...
i per mi no hi ha com l'escalada que et porta al cim!
aviat!

Vicky!!
mil mil gracies!!
va ser un plaer compartir el dia amb tu i m'alegro molt de veure't tant contenta a la paret!!
avant!!!!

Jaume,
si em sembla que és el millor... compartir..!

Màrius,
no em puc creure que t'hagin deixat sense paraules!!!

TRanki ha dit...

Ei Bow,

Que no sé... que és un post diferent, bonic, senzill, sincer i molt, molt refrescant...

Que segueixis fent moltes escalades i creixent entre gent tant i tant maca...

Pekas ha dit...

FELICITATS MARIUS....!!!!!

Vaja trio... :-)))))))))

Una bona experiencia.. sens dubte... per tots plegats...
:-)))))))

Anònim ha dit...

Felicitats Marius per la via!!
Jo no m'atreviria a fer això que has fet tu per què jo tinc molta por.
Era guai el cementiri?
Ja tinc ganes de veure't!! Quan coincidirem els caps de setmana amb les mamis?

FÈLIX

Llorenç ha dit...

Ostres!!! Marius!!! felicitats!!! ets un crack!!! aguantar a la mare i la viki per estes parets!
no en tens prou d'aguantar-la a casa que tens que acompanyar-la per escalar!!

Molt bona feina noi! la primera escalada sempre es recorda amb il.lusió!

Felicitats! a tu i la teva mare i la viki!

espero la propera piada teva!!!

lux ha dit...

Molte gracies Tranki, Pekas
i Felix!!! pero Felix .... que no és un cementiri...que les creus estan alla per fer bonic....mmm..??
a veure si ens veiem aviat!

Llorenç...:-))) jajaja.... kina gracia...jijij
i...FI

lux ha dit...

EEEEEEEEEEEEE QUE SOC EL MARIUS QUI HA DIT TOT AQUEST ROLLO

FINS AVIAT
ALAAA!

Andreu ha dit...

Moltes felicitats, Marius. No saps la sort que tens de que la mare et porti a escalar. Ets un privilegiat !

haurem de clonar a les mares com la Lu

Salut

Xavi ha dit...

Molt bé Màrius, quina il·lusió poder fer activitats com aquestes en família. A seguir creixent i gaudint de les parets.
Records!