
Lavaredo
Potser és el grup que queda més lluny, però qui pot resistir-se a no acostar-s'hi.
Deixem el cotxe al refugi ( pagament abusiu inclòs) i ens arribem caminant a la cara nord.


Marmolada: cara nord- cara sud

La Marmolada, junt amb el gran Vernel domina el paisatge de Canazei així que la visita a la més alta de les dolomites és obligada.
Per pujar a veure el glaciar de la cara nord agafem aquest horrorós telefèric, si n'hi ha algun de bonic, però que fa les delícies dels peques. Una visita ràpida perquè la pujada als peus del glaciar no té cap gracia per un camí ple de restes de la guerra i seguint les pilones de les instal.lacions.


Lagazuoi
La visita a la Lagazuoi es potser el moment per conèixer un part de la historia recent de les dolomites de les que sempre en trobem nombroses restes : les dolomites com a camp de batalla de la primera guerra mundial.
Podem baixar per les galeries construïdes sota la muntanya ( imprescindible casc i frontal i potser budrier pels més petits) o per l'exterior. Nosaltres ens varem decantar per l'exterior amb unes molt bones vistes sobre la esplèndida Tofana de Rozes.

Il Giro di Sassolungo

El giro de Sassolungo, si se n'ha d'escollir una, és l'excursió imprescindible, això si, és també la més llarga. Nosaltres varem agafar el telehuevo que puja fins el Toni Medetz per assegurar-nos no patir massa. Després de que els troglodites s'alimentessin...





de la Marmolada


i escaladors al sostre de la mítica Itàlia

Piz Boé (3152m)
Agafem el telefèric de Sass Pordoi (2950) i a la sortida ja es pot apreciar l'objectiu, encara que no s'aprecia gaire bé el desnivell ja que hem de baixar una vall per tornar a pujar. La pujada final comporta alguna grimpada ben equipada, (potser un budrier pel més petits no sobra, especialment per la baixada), però el principal problema són les aglomeracions. En aquesta excursió és especialment important evitar el cap de setmana.



i per acabar unes bones vistes de la val de Fassa amb Canazei en primer terme

2 comentaris:
Mmm... el que em vaig perdre!!!
I quines parets... i quins somriures dels nanos... mmmm... i quines fotos!!!
Raquel Guapisssima!!
Les Dolomites sempre estaran allà .. que a més t'esperen! ;))
una super abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada