24.5.09

Aneto




L'Aneto és un cim que li tinc una especial estimació i no es casual. Com em passa amb altres cims massificats no em venia gens de gust pujar-hi... fins que l'oportunitat de fer el corredor Estasen amb la Vicky quan tot just començavem a fer muntanya hivernal va significar una ascensió molt viscuda i un bon repte per fer honor al cim més alt dels Pirineus.

Per això quan parlàvem d'acabar aquesta fantàstica temporada de esqui fent l'Aneto, em venia de gust retrobar-me amb la muntanya i la seva ruta normal.... i les muntanyes sempre són agraïdes... perquè ens ha donat un cap de setmana formidable de muntanya.





Les previsions de la meteo eren tan nefastes com sempre, però quan arribem a l'Hospital de Benasc llueix un bon sol. Preparem les motxilles...juntament amb el temps les grans protagonistes de l'ascensió.

La neu ha retrocedit molt i no ens podem calçar els esquis fins una mica amunt del parking, però el paisatge és esplendit, la primavera esclata arreu.
Seguint amb les nostres costums, mentre acabem de completar l'ascensió fins la Renclusa... comença a tapar-se i al cap de poca estona esta plovent de valent.

El Refugi esta força buit, de fet nosaltres tenim plaça degut a les cancel·lacions...
Però a l'hora d'esmorzar encara hi ha tres o quatre grupets d'esquiadors...
El cel esta tapat i els núvols són ben negres, però a aquestes alçades de la temporada....
seguim pujant sense inquietar-nos. Avui el ritme és bo...
El altres esquiadors encaren les Maladetes o cims més propers , nosaltres som els únics que trenquem cap el Portillo.
Des d'allà ja podem veure tot el glaciar de l'Aneto i ni una anima. No m'ho puc creure, això si que és un regal...




El Portillo esta delicat... desgrimpem amb cura i en un moment ja som al Glaciar, i un llarg i inacabable flanqueig fins arribar al Coll de Corones.
Tot just al Coll comença a ploure una mica... el dia ha empitjorat, si és possible.. però la visibilitat encara és bona i ens queda tant poquet... i afrontem la pala final.
Ens creuem amb dos alpinistes que venen de l'Estasen, ens diuen que eren els unics i que estava fantastic...contents fins i tot de trobar-nos algu per allà dalt!

Les condicions de la neu en el darrer tram són dolentes, esta gelada i molt trepitjada, avancem amb cura però aviat som dalt...
Un fort vent, més la neuaigua.. ens fans desistir del pas..... tots ja hem fet cim altres vegades.
Saludem a la creu, i trèiem foques abans no volem i ràpid cap abaix.

El primer tram és bastant inesquiable.. neu molt dura i molt traçada per esquiadors i raquetes.
Després és va allisant fins a Corones i va millorant, però ara la pluja aumenta.

Quan arribem al coll enfilem cap a Aigualluts i aquí la nostra gran sorpresa. Ha plogut sobre la neu i esta marronosa, compacta i endurida, sense traces però l'alta temperatura i a la vegada la manca de sol fa que no sigui un mirall sinó que... esta sorprenentment bona.. molt bona!! fins i tot d'aquella per prendre mal ..rapida i que et permet jugar..

Això fa que tinguem algun ensurt...però la baixada per Aigualluts és de somni!
Al tros final momés queda esquivar algunes pedres, alguns forats, rierols amb força...
Quina pala per acabar la temporada!!

Arribem al riu... ens treiem els esquis....

Ara queda..
muntar la motxilla... i altre cop a carregar-la una bona baixada fins el cotxe.. però el paisatge no deixa de sorprendre'm: la força de l'aigua, la neu trencant-se, la zona de meandres , la cascada i el forat d'aigualluts.. la pluja va i ve...una completa sol.litud, creuem rius, la motxilla pesa i ja portem unes quantes hores en dança...

Apareixen unes clarianes de cel blau, el sol i comencem a creuar-nos turistes que van a Aigualluts....i em sento contenta perquè sento aquella sensació de gran cim!... avui l'Aneto ha estat un gran cim, aconseguit amb ganes i que a canvi ens ha regalat moments únics.


15 comentaris:

Jordi O ha dit...

bon final!

PGB ha dit...

Carai, malgrat la manca de neu m'ha deixat molt bon regust de boca la piada de la sortida!
Enhorabona ;)

Pekas ha dit...

Molt be.. no...????

Juerrrrrrr... aquesta faceta teva de esquiadora no me la pensava pas.. :-))))))

Ara.. a canviar les tables per els gats... :-)))))

Un petó amb aroma de Oporto...:-))

Anònim ha dit...

Xikiiiiii!!!
M'has fet recordar aquells moments viscuts amb tanta intensitat ;-)).....quantes experiències noves desde aquella ascensió!!
Ja saps.... any de neus... any de peus... ji ji ji
La roca t'espera!

Saludillos!

Vicky

Raquel ha dit...

Felicitats campiona!!!
I... per fi s'ha acabat la temporada!!! Jijiji... Això sí, de la millor manera i com una reina!

Una forta abraçada!

Anònim ha dit...

Felicitats!
Ara a torrar-se a la rocaaaaaaaaaaa!

PERE

lux ha dit...

Jordi,
realment quasi no m'ho creia... estava convençuda que aquest cop, com diu un dels compis...
aquest cop pillavem...!

Però "la suerte es de quien la persigue"... o alguna cosa així ... no??

Pgb, gràcies... si ha sigut un molt bon fi de festa!!
i es que realment aquest any l'esqui ha estat tot una autèntica festa!!

Pekas, i tant que si!!
Doncs la neu amb uns skis al peus ...potser és on estic més comode. Aquest any he recuperat moltes de les meves antigues sensacions i amb un entorn que llavores no havia ni sommiat!!
i ostres quants camins per fer..

i com saps ...que portavem un reforç amb aquest material ???;))

Si, quins records!!! obviament hi vaig pensar durant l'ascensió...i és que va ser molt emotiu jajajja....i si ja ha nevat una mica... però això si sempre amb intensitat!!

Raquel, gracies guapissima!!
si ha estat un fi de temporada... un areveure dolç...
sabent que m'espera la roca, que els grans cims segueixen allà
amb les seves belles parets....mmmm....

Pere, gracies!
doncs.... em te preocupada el tema...jajajja.. que jo no he patit cap dia de calor...
que vindre a escalar amb el plumes i el gore... ;)

Jaumegrimp ha dit...

Ep Lu! bona sortida, en la meva època d'esquiador era obligada, anàvem a dormir amb tendes al prat sobre el forat d'aigualluts i llavors enfilàvem la glacera de barrancs fins l'Aneto, darrerament, però i davant la cua que hi havia al pas de mahoma, anàvem al Pic del Mig i eld e Corones, solitaris i maquíssims.
Jo encara no descarto anar-hi aquesta temporada, que el braç amb els esquís no es queixa.

lux ha dit...

Jaume!
la veritat que em feia il.lusió fer la gran clàssica de final de temporada...i comptant que nomes havia conegut l'Aneto per Corones!
volia conèixer els noms mítics ... Portillons, Renclusa, Aigualluts... però m'agobiava pensar en les gentades..
o sigui que va ser un somni trobar la muntanya amb aquell ambient tan alpí, tan de descoberta ...

i com va el braç? ja has provat de fer alguna coseta d'escalada? ja et deu quedar poc...
que enyoro les teves referències.. sempre m'anaven molt be! ;)

Xavi ha dit...

Caram Lu, quin final de temporada! Paradiso, Vallée Blanche, Aneto...canela fina. Ja te'n recordaràs d'enfilar-te per les parets???
Un petó des del Pirineu!
(ja no queda neu....a tibaaaaaar!!!)

Clara ha dit...

ei lu! enhorabona! quina colla de cracks! això sí que és arriscar-se i encertar ;-)
i ara...a treure la pols als gats, que et trobem a faltar a les parets!
un petonàs

lux ha dit...

Xavi!
doncs tinc els meus dubtes... ;)
i si, després d'aquest final de temporada, tot just ho comentava també l'altra dia, que estic segura que em costarà situar-me per trobar en l'escalada, com ho diria... el mateix nivell de repte, disfrutada ;), patiment, alegria... ha estat molt intens!

Però tot es posar-s'hi ;)
Una abraçada Xavi!!

Clara guapiii!!
doncs ja tens rao ...SÓN uns Cracks! perquè uns companys sempre entusiastes i disposats a liarla ;) amb un somriure! són un tresor!

i ara a cercar nous objectius que tenim molt que compartir per les parets!

una abraçada molt forta.. que stic entrenant ..ehh ;)

Becki ha dit...

Felicitats!!! Jo aquest encara el tinc pendent, una mica pel què deies... la massificació! Em sento més còmoda en cims més tranquils... Una abraçada! :)

lux ha dit...

ei Becki!
sí, realment passa això, però carai quan aconsegueixes donar-hi la volta...
t'adones que són cims que valen la pena per ells matiexos....i la sensació de descoberta potser igual d'interessant i estimulant!

a por el ;)

Becki ha dit...

Aviam si enguany es deixa "fer"... :) a per totes, Lu!!!! :P