Aneto

L'Aneto és un cim que li tinc una especial estimació i no es casual. Com em passa amb altres cims massificats no em venia gens de gust pujar-hi... fins que l'oportunitat de fer el corredor Estasen amb la Vicky quan tot just començavem a fer muntanya hivernal va significar una ascensió molt viscuda i un bon repte per fer honor al cim més alt dels Pirineus.

Per això quan parlàvem d'acabar aquesta fantàstica temporada de esqui fent l'Aneto, em venia de gust retrobar-me amb la muntanya i la seva ruta normal.... i les muntanyes sempre són agraïdes... perquè ens ha donat un cap de setmana formidable de muntanya.

Les previsions de la meteo eren tan nefastes com sempre, però quan arribem a l'Hospital de Benasc llueix un bon sol. Preparem les motxilles...juntament amb el temps les grans protagonistes de l'ascensió.

La neu ha retrocedit molt i no ens podem calçar els esquis fins una mica amunt del parking, però el paisatge és esplendit, la primavera esclata arreu.
Seguint amb les nostres costums, mentre acabem de completar l'ascensió fins la Renclusa... comença a tapar-se i al cap de poca estona esta plovent de valent.

El Refugi esta força buit, de fet nosaltres tenim plaça degut a les cancel·lacions...
Però a l'hora d'esmorzar encara hi ha tres o quatre grupets d'esquiadors...
El cel esta tapat i els núvols són ben negres, però a aquestes alçades de la temporada....
seguim pujant sense inquietar-nos. Avui el ritme és bo...
El altres esquiadors encaren les Maladetes o cims més propers , nosaltres som els únics que trenquem cap el Portillo.
Des d'allà ja podem veure tot el glaciar de l'Aneto i ni una anima. No m'ho puc creure, això si que és un regal...




El Portillo esta delicat... desgrimpem amb cura i en un moment ja som al Glaciar, i un llarg i inacabable flanqueig fins arribar al Coll de Corones.
Tot just al Coll comença a ploure una mica... el dia ha empitjorat, si és possible.. però la visibilitat encara és bona i ens queda tant poquet... i afrontem la pala final.
Ens creuem amb dos alpinistes que venen de l'Estasen, ens diuen que eren els unics i que estava fantastic...contents fins i tot de trobar-nos algu per allà dalt!

Les condicions de la neu en el darrer tram són dolentes, esta gelada i molt trepitjada, avancem amb cura però aviat som dalt...
Un fort vent, més la neuaigua.. ens fans desistir del pas..... tots ja hem fet cim altres vegades.
Saludem a la creu, i trèiem foques abans no volem i ràpid cap abaix.

El primer tram és bastant inesquiable.. neu molt dura i molt traçada per esquiadors i raquetes.
Després és va allisant fins a Corones i va millorant, però ara la pluja aumenta.

Quan arribem al coll enfilem cap a Aigualluts i aquí la nostra gran sorpresa. Ha plogut sobre la neu i esta marronosa, compacta i endurida, sense traces però l'alta temperatura i a la vegada la manca de sol fa que no sigui un mirall sinó que... esta sorprenentment bona.. molt bona!! fins i tot d'aquella per prendre mal ..rapida i que et permet jugar..

Això fa que tinguem algun ensurt...però la baixada per Aigualluts és de somni!
Al tros final momés queda esquivar algunes pedres, alguns forats, rierols amb força...
Quina pala per acabar la temporada!!

Arribem al riu... ens treiem els esquis....

Ara queda..
muntar la motxilla... i altre cop a carregar-la una bona baixada fins el cotxe.. però el paisatge no deixa de sorprendre'm: la força de l'aigua, la neu trencant-se, la zona de meandres , la cascada i el forat d'aigualluts.. la pluja va i ve...una completa sol.litud, creuem rius, la motxilla pesa i ja portem unes quantes hores en dança...

Apareixen unes clarianes de cel blau, el sol i comencem a creuar-nos turistes que van a Aigualluts....i em sento contenta perquè sento aquella sensació de gran cim!... avui l'Aneto ha estat un gran cim, aconseguit amb ganes i que a canvi ens ha regalat moments únics.