Avui tornava a tocar una jornada d'escalada infantil montserratina, però després de la malapassada dels peus de gat la última vegada.. Aquest cop la Vicky triava la via i l'escollida era la via Daniel sa a la Miranda de les Bohigues. Ara feia tants dies que no anavem a agulles que ens ha costat una mica més del normal trobar el peu de via d'una agulla que ja havia fet algunes vegades. Agulles, això si estava tan fantàstic com sempre.
L1. IV 20 m. La via comença amb un flanqueig de IV. Hi havia una reunió d'inici que ha estat desmuntada. Tampoc m'ha semblat que sobres tant en una via d'inicació com aquesta. Veient la foto sembla que el flanqueig quedi sobre pla abans de xapar, però allà escalant no tenies aquesta sensació. Per la resta un flanqueig còmode d'anar fent.
L2. V 20 m. Després continua per un llarg de V ben assegurat, però no com les altres vies que havíem fins el moment.... és un llarg vertical amb bona pressa i un passet més finet al acabar.
L3. IV o IV+ 30m El seguent llarg puja fins el cim amb bona presa, continuo.. i amb els parabolts més allunyats però sense patir. Un llarg bonic amb tota la vista sobre agulles.La baixada que jo recordava fàcil, no ho és tant si vas amb un nen que quan es treu els peus de gat sembla un submarinista amb aletes: ensopegant per tot arreu... Primer pots evitar la desgrimpada de la Miranda amb un ràpel d'un espit i la segona d'una sabina petita però ferma.
Després ja al camí d'agulles encara queda un tros distret per anar practicant..
9 comentaris:
Jajaja...!! Un submarinista amb aletes? Pobre Màrius!!! Jejeje... Tu cuida'l que d'aquí molts anys ens hauràs de portar ell a nosaltres!!
Una forta abraçada guapíssima!!
Tingues mare per que et diguin això. Màrius, jo estic amb tu!
ep!!! així m'agrada! que portis els peus de gat a les vies!!!! je je je!!! una via rapida i que et deixa amb bon sabor i bones vistes! petonassos a les dues!
Ei Marius molt bé aquesta es més difícil que la del Gorro. Felicitats als tres,una opció per no patir, és rapelar l'aresta Brucs. Una abraçada
Raquel , ja em queda poc...
i de moment com a mi, això de l'esportiva no li agrada gaire..però la via llarga... bé no protesta gaires ;))
peto ben gran!
Jordi jaja...
algun dia ja veuràs...i el fart de patir que fa...!!
LLorenç.... jajaj es que tant esquiar una s'oblida de les coses bàsiques...
Mingo, si si es va notar.. però més nosaltres que ell...
encara no m'he acostumat gaire a escalar amb ell i em costa una mica..pateixo massa. Mica en mica...
ostres! i no ho varem pensar rapelar la brucs!. Gracies .. segur que altres ocasions també serveix.
una abraçada a tots i gràcies per la visit!
Lu! ....
.... sortint de la zona de confort ;-))).... quines coses que passen!! ji ji ji
Una abraçada compi!!
Vickynga
xikyyyyy!!
tu ves mentanlitzant-te...;)
que la semana que ve .... s'ha acabat el .... broquil!!!
potser que comenci jo també....;)))
una abraçada i gràcies!
Oléééééé... !!!!!
Que regalazo.... vuelvo de mi periplo por la piel de toro... y no sólo me encuentro con tu retorno... ( m'ha encantat tornar a llegir-te... ) sino que además te veo haciendo "gestas alpinas"...
:-)))))))
Que hermosos son los Alpes...
Gracias por volver... por pasearte por mi rincón... gracias...
Un abrazo con aromas de reencuentro... :-)))) ( encara corres per l'edifici Mediapro..??? Haig d'anar un día de la setmana que ve... ;-())))))
Gràcies a tu per seguir per aqui;)
i si et passes per allà ...
fes-me un truc i petem una estona la xerrada!
una abraçada!:)
Publica un comentari a l'entrada