paradis Paradiso

La sortida per pujar al Gran Paradiso es realitza des de Pont, tot arribant-hi seguint un trencall que trobarem a la carretera nacional que va de Courmayer a Aosta indicada com l'entrada al Parc Nacional de Gran Paradiso. La Carretera s'endinsa en una vall a merce de potents allaus, que et van encongint el cor, però quan arribes al pàrquing i contemples l'amplitud de les muntanyes aquesta sensació sencillament desapareix.
La pujada comença per unes pistes d'esqui de fons plenes de neu, però ja tancades fins arribar a una zona de bosc on tot fent nombroses zigazagues pugem un fort desnivell. Després una sèrie de pales-repla ens fan seguir pujant fins que quan ja has perdut l'esperança... al fons apareix el Refugi. Just en aquell moment comença a ploure.
El refugi Vittorio Emanuel II a 2735 metres és força confortable i acollidor, un bon lloc on veure que mentre sopem la pluja s'ha convertit en nevada.

L'endemà la diana és a les 5 del matí . No correm, no volem haver d'obrir traça i tant no correr acabem sortint els ultims. El cel, el nostre gran maldecap es veu força tapat. El trajecte comença per un gran flanqueig a l'esquerra rera el refugi i que ens porta una gran vall, aquí la traça es bifurca: una puja un turonet i l'altra ressegueix la vall. Nosaltres enfilem pel turonet que té una bonica aresta. Aquí amb les primeres pujades ja veig que suarè per trobar el ritme, mentre vaig barallant-me per intentar-ho, començar a nevar amb força i tot sembla ensorar-se....
Però deixo de mirar endavant, em giro com si quelcom em crides rera i allà on tot semblava gris, hi ha un bon troç de cel blau!

Segueixo la pujada amb la meva lluita fins el fons de la vall, ara un immensa pala, com tot aquí als alps, sembla barrar-nos el pas. Una bona filera d'esquiadors pugen per les seves immenses zigazagues que ens porten a on s'inicia el glàciar. D'aquí avancem una mica i al aixecar al cap reconec a l'esquerra el cim, el coll, l'espero rocós i fins i tot la petita Madonna emmarcats ara ja per un cel blau i un sol radiant!
Per primera vegada em crec que ho aconseguiré.

Un llarg flanqueig a la dreta sota uns bonics serracs amb una pujada suau fins una pala que ja ens condueix al flanqueig a l'esquerra que ens dura al coll. Els meus companys ja fa estona que han arribat, i els últims m'esperen per fer cim.

Parlem de l'alçada ja devem ser a 4000, a mi em costa igual que a baix...tot té les seves avantatges ;)

Ens calcem els grampons i enfilem cap a l'espero rocós. Ens pocs metres som allà i ens trobem l'altre part dels companys que estan desfent ja el famós pas per arribar a la Madonna. El tram està equipat amb uns parablots i un passamà i en si no és difícil, nomes que la sortida a la cara oposada d'on has pujat fa la seva impressió, la corda fa que el puguis disfrutar sense cap angoixa. Uns 10 metres d'aeri flanqueig i ja som a tocar la Madonna.

A dalt fa fred, som els últims de la colla i no volem entretenir-nos massa. Desfem el camí i ens calcem els esquis plenament conscients de que ara bé el millor. La neu és pols, 10 o 15 centímetres de neu nova espectacular. Les pales que abans veia immenses ara se'm fan curtes, en un no res som a la vall i la neu comença a transformar, el dia es va cobrint...
Parem el refugi, sabent que ens espera una dura baixada, prenem alguna cosa i cap avall que el temps sembla que comença a empitjorar de veritat. La neu esta molt transformada, pesadíssima, per les pales es deixa anar fent, però quan arribem al bosc, dubtem.... havíem vist una canal de possible descens dreta i rapida, però les condicions de la neu i les purgues constants a la pared de davant ens aconsellen el bosc...mig encigalats ens descalcem una estona, comença a tronar i aviat a ploure, però en un no res ja som abaix. Desfer les pistes d'esqui sota la pluja.. conscients que el temps ens ha regalat el cim.. feliços!


Nota 1. L'espectacular última foto és d'en Blai.