11.5.09

paradis Paradiso


La sortida per pujar al Gran Paradiso es realitza des de Pont, tot arribant-hi seguint un trencall que trobarem a la carretera nacional que va de Courmayer a Aosta indicada com l'entrada al Parc Nacional de Gran Paradiso. La Carretera s'endinsa en una vall a merce de potents allaus, que et van encongint el cor, però quan arribes al pàrquing i contemples l'amplitud de les muntanyes aquesta sensació sencillament desapareix.
La pujada comença per unes pistes d'esqui de fons plenes de neu, però ja tancades fins arribar a una zona de bosc on tot fent nombroses zigazagues pugem un fort desnivell. Després una sèrie de pales-repla ens fan seguir pujant fins que quan ja has perdut l'esperança... al fons apareix el Refugi. Just en aquell moment comença a ploure.
El refugi Vittorio Emanuel II a 2735 metres és força confortable i acollidor, un bon lloc on veure que mentre sopem la pluja s'ha convertit en nevada.

L'endemà la diana és a les 5 del matí . No correm, no volem haver d'obrir traça i tant no correr acabem sortint els ultims. El cel, el nostre gran maldecap es veu força tapat. El trajecte comença per un gran flanqueig a l'esquerra rera el refugi i que ens porta una gran vall, aquí la traça es bifurca: una puja un turonet i l'altra ressegueix la vall. Nosaltres enfilem pel turonet que té una bonica aresta. Aquí amb les primeres pujades ja veig que suarè per trobar el ritme, mentre vaig barallant-me per intentar-ho, començar a nevar amb força i tot sembla ensorar-se....
Però deixo de mirar endavant, em giro com si quelcom em crides rera i allà on tot semblava gris, hi ha un bon troç de cel blau!

Segueixo la pujada amb la meva lluita fins el fons de la vall, ara un immensa pala, com tot aquí als alps, sembla barrar-nos el pas. Una bona filera d'esquiadors pugen per les seves immenses zigazagues que ens porten a on s'inicia el glàciar. D'aquí avancem una mica i al aixecar al cap reconec a l'esquerra el cim, el coll, l'espero rocós i fins i tot la petita Madonna emmarcats ara ja per un cel blau i un sol radiant!
Per primera vegada em crec que ho aconseguiré.

Un llarg flanqueig a la dreta sota uns bonics serracs amb una pujada suau fins una pala que ja ens condueix al flanqueig a l'esquerra que ens dura al coll. Els meus companys ja fa estona que han arribat, i els últims m'esperen per fer cim.

Parlem de l'alçada ja devem ser a 4000, a mi em costa igual que a baix...tot té les seves avantatges ;)

Ens calcem els grampons i enfilem cap a l'espero rocós. Ens pocs metres som allà i ens trobem l'altre part dels companys que estan desfent ja el famós pas per arribar a la Madonna. El tram està equipat amb uns parablots i un passamà i en si no és difícil, nomes que la sortida a la cara oposada d'on has pujat fa la seva impressió, la corda fa que el puguis disfrutar sense cap angoixa. Uns 10 metres d'aeri flanqueig i ja som a tocar la Madonna.


A dalt fa fred, som els últims de la colla i no volem entretenir-nos massa. Desfem el camí i ens calcem els esquis plenament conscients de que ara bé el millor. La neu és pols, 10 o 15 centímetres de neu nova espectacular. Les pales que abans veia immenses ara se'm fan curtes, en un no res som a la vall i la neu comença a transformar, el dia es va cobrint...
Parem el refugi, sabent que ens espera una dura baixada, prenem alguna cosa i cap avall que el temps sembla que comença a empitjorar de veritat. La neu esta molt transformada, pesadíssima, per les pales es deixa anar fent, però quan arribem al bosc, dubtem.... havíem vist una canal de possible descens dreta i rapida, però les condicions de la neu i les purgues constants a la pared de davant ens aconsellen el bosc...mig encigalats ens descalcem una estona, comença a tronar i aviat a ploure, però en un no res ja som abaix. Desfer les pistes d'esqui sota la pluja.. conscients que el temps ens ha regalat el cim.. feliços!


Nota 1. L'espectacular última foto és d'en Blai.

10 comentaris:

Llorenç ha dit...

eeiiii!!!!!!!!!!!!!

felicitats!!! a tots!!! però sobretot a tu i al Blai que pel que se ja li tenia ganes feia temps a aquest cim!!! molt guapes les fotos!

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats!! és un cim que no deixa indiferent, quan jo el vaig fer al pas de la Madonna no hi havia el passamà, i amb les botes d'esquí, tenia la seva gràcia!
Una gran ascensió, de les que com dius, deixen content.

Raquel ha dit...

Campionaaaaa!!!! Mmmm... quina il·lusió!!! I quina impressió aquesta última foto... Por Diós! jejeje...
I... així la neu pols existeix????
Guapa, guapíssima, campiona, lluitadora, somniadora... mmmm!!! crak, més que crak!!!

Una abraçada ben, ben forta!!!

Jordi O ha dit...

Enhorabona...
I qui diu que no s'ha de tenir fe? quin cel blau que et van regalar els de dalt, veritat?

lux ha dit...

Gràcies Llorenç! va ser molt emotiu i és que ens feia a tots molta il.lusió! i tota la preparació i el patiment pel temps fins l'últim moment va fer que ho compartissim molt!

Jaume, si realment no deixa indiferent, i això que no pots dir que és un cim molt tècnic o difícil... però suposo que la immensitat del Alps fa el seu efecte!

Doncs varem tenir sort amb el passamà ;) perque a l'estiu em van dir que tampoc hi era... i amb la neu recien caiguda... estava com per mirar-s'ho bastant!

ei Raquel, moltes gràcies guapissima!
ja ho saps que faig el que puc.. això si intento que sigui molt;)), i lluitar a vegades no serveix de res, però a vegades...
consegueixes arribar a un cim que has somiat i l'alegria si és gran!!

ahh i sembla que si que no es un mite o una falacia dels esquiadors d'entre setmana.. ;)
moltes gràcies Raquel!!!!

Jordi,
doncs potser si que m'ho haure de replantejar... ;))
Perquè si al Paradiso va ser ajustat al dia següent ja va ser la chiripa màxima!!!
Va ser un regal molt i molt agrait!!

PGB ha dit...

Enhorabona pel cim Lux! Un amic meu el va fer fa 2 anys a l'estiu.
Ha de cundir més poder-lo fer amb skis, sobretot per labaixada! ;D

Boníssimes les fotos! :)

flx ha dit...

Moltes felicitats Lu! un cim ben maco.
El tenía ben preparat en unes vacances d'estiu de fa uns anys que s'ens van anar a norris abans de sortir.
Com diu en Jaume, lo del pasamà es nou ¿no?

una abraçada

lux ha dit...

PgB!
gracies! Espero que ahir tot anes be!!! faras una cronica ,no? fotos.. ;)
El Paradiso és un cim perfecte pels esquis...
t'estalvies tota una pallisa!!!
a veure quan t'animes ;)

Felix!
doncs ara que estas tant fort d'aerobic el fas en un plis!!
De fet vaig trobar que és un cim massa ràpid per mi... ;)

i del passamà, el Jordi ens va comentar que a l'estiu no hi era, igual el posen només a l'hivern o igual algun grup o guia s'ho va deixar... perquè de fet era un cordinillo.. això si molt útil!! :)

una abraçada i gracies!!

GEAMM ha dit...

Sense paraules. Brutal.
Un petó.


PERE

lux ha dit...

Pere si, pel que és realment el Gran Paradiso és un cim agrait!