6.7.09

Montserrat. via 98 octanos a la Magdalena superior i Stromberg al Gorro Frigi.

Avui era un dia especial, després d'un bon susto i dos mesos de repos la Clara podia tornar a escalar! Durant tota la setmana havíem pensat que fer i només em venia al cap Gorros, per la seva curta aproximació (escalar sí, però encara poc caminar ;) , baixades senzilles i vies super recomenades en tots els blogs. Després de triar i remenar pels blogs dels Kutres, Gatsaule, Mingo i Eduard ja tenia feta la llista de prioritats tot contant amb la gent que sempre hi ha a Gorros, la calor i l'ombra!

La primera de la Llista era la 98 octanos a la Magadalena superior, sempre que havia fet el Gorro frigi me l'havia mirat com impressiona aquella cara tan dreta i ombrivola

L1.III+ llarg de placa de III + tipic montserratí, lleugerament rentat.
L2 . IV+ llarg molt similar a l'anterior, una mica més dret i de bon canto.

L3. 6a. El llarg estrella de la via un 6a ben dret primer, una mica desplomat més tard i de presa bona però a trobar... amb un estil impecable ;) soluciono la part més dreta amb uns quants a0 .. molt poc obligat.
La Clara com una campiona demostra que dos mesos no son res i se'l treu en un plis en lliure.

L4. IV+ encara que IV+ es veu força dretot, aqui la Clara em pregunta..
aquest era IV no?...
doncs tiro jo....
Iugguuu!! Un pas a trobar la sol.lució correcte amb bon canto i després ja més evident fins el cim. Aeri i espectacular.

Al cim toca el sol pero ve de gust estar una estona allà petant la xerrada amb l'airet fresquet, relaxadament amb la sensacio d'estar disfrutant del moment.

... què? un altre? som-hi!!!

la segona de la llista era la Stromberg al Gorro Frigi. I en aquesta via vaig "patir" el que podria denominar-se blogitis aguda...

L1. V 30 m. Es veu un llarg precios ben dret.. amb un munt de seguros, començo i sí, una preciositat .. anar buscant peus, mans i trobes i mentre vaig recordant
...un passet fi i delicat abans de la R...Kxxx! Tot just acabava de llegir el post del Mingo, ha dit que era un pas fi a uns 10 metres.... uff..si ho ha de ser... i el Joan ha dit que els seguros allunyaven... kxxx...
però vaig fent ... potser si aqui ..no, no més endavant...
Clara que paro un moment i miro on soc
... Paro miro ... i res laR esta allà....a tocar...

L2. IV 25m. Aquí la Clara ja esta llançada i el esplendid mar de patates li toca a ella. Un llarg dels de perquè m'agrada escalar.

L3. V+ 35m Segons el comentaris pas de V+ i després potser un altre de més delicat... Arribo al V+ m'ho miro no trobo el canto, he llegit que a la dreta o l'esquerra... o era abaix... m'ho torno a mirar i m'acabo enfadant i ale guarrejat i cap amunt...
Amb la rabia que tenia m'oblido que hi havia un passet fi.. i arribo a la reunio sense ni trobar-lo. La Clara tot arribant , m'explica el canto que ni he vist ... mentre em pregunta i perqui per on has tirat... suposo que el passet...

L4 IV. 20m. un altre magnific llarg de relajo perque la Clara vagi exercitant el cocu perque de la lesió al peu... no diu ni mu!
L5.6a. 25 m.. si el de V+ no m'ha sortit aquest ni el provo.. tramfulleries diverses i cap amunt: un passet i despres un IV que et deixa al cim del Gorro ben contenta.

La Clara se'l treu en lliure i en un plis es dalt ... altre cop una mica d'aigua i gaudir de les vistes de Montserrat i d'aquella sensacio d'haver gaudit d'un dia d'escalada per disfrutar.

Nou llargs i quasi 300 metres de via ..no esta gens malament per una reentre!

10 comentaris:

Andreu ha dit...

mooolt bona via, i molt millor cordada !!

llembresku ha dit...

Carai, ens acabes de donar una gran idea. Una combinació genial de dues vies que no tinc al sac, i que les deixen de collons a tots els blogs. Quan tornem per Gorros ho haurem de provar, almenys una!!! Moltes felicitats!!!!!

Mingo ha dit...

Lu estas feta una free climbing, ja ho veig vas sobrada. Quan hi vau anar?.
Felicitats a les dues

Eduard ha dit...

Una jornada molt complerta!! Saps que la 98 octans no l'he fet? Sempre que hi he volgut anar passa alguna cosa... I li tinc unes ganes!!!

Jaumegrimp ha dit...

Renoi, quina marxa lu! dues d'una tacada...les tinc pendent les dues, a veure si m'animo a pujar-hi! Bon entrenament pel diumenge eh?

lux ha dit...

ei Andreu!
si varem disfrutar molt! gracies!

Llembresku!
moltes gràcies.. doncs la veritat que la combinació esta força bé! com que l'entorn..es agradable, vas sumant metres i ni te n'adones!Aprofita a fer les dues però sense estress que cada una mereix la seva dedicació!

Mingo!
jaja que va!! aquest final de setmana la roca m'ha passat un examen... he aprovat placa fins i tot amb un bé, artifo i tranfulleries diria que també bé, però he suspès en desploms i he tret un ZERO patateruuu en diedres i xemeneies! encara cou...
però això a la propera piada ;)

Eduard!! no podia creure quan la buscava pel teu blog...T'agradarà clar que despres d'alguna que n'estas fent la trobaràs molt fàcil!

Jaume,
buscat un dia relaxat per disfrutar-les perque són vies per fer sense preses...de gaudir!
Bé crec que diumenge vaig patir de sobreentrenament....

una abraçada!

Clara ha dit...

Lu guapíssima! va ser un dia fantàstic...fluint, compartint i somrient!
Gràcies per la bona elecció de les vies, i per obrir pràcticament tots els llargs de primera! vaja ritme que portes...ja tinc ganes de llegir la piada de diumenge! Nena, no hi ha qui et pari...amb festeta dissabte a la nit inclosa! jajaja
petons i més petons!

Blai ha dit...

Quines dones més valentes!!!
i que guapes!!!
;-)

Raquel ha dit...

Guapíssimes!!!
Quina il·lusió veure la reentréé de la Clara amb la millor companyia del món!!!
I quin somriure el del cim... m'encanta!!!

Un petonàs per les dues, craks, més que craks!!!

lux ha dit...

Clara !
va ser un dia per recordar
gaudint de l'escalada sense preses, amb tranquil.litat, intentant trobar aquella serenor que tantes vegades ens costa ... sobre tot a les que som una mica inquietes;)

jaja que va! de forta res! si sempre que vaig de festa ultimament tinc complexe de ventafocs.. a les 12 cap a casa ...mira que som raros els escaladors !!

un petonas!!

Blai!!
jajaja sort que ja ens coneixes!!
i saps tota la veritat ;)
cuida't molt!! i una abrçada!


Raquel!
et varem trobar molt a faltar!
ja ho saps! com que també hi eres!
però ben avait ja compartirem :-))

una abraçada!!