Montserrat. via 98 octanos a la Magdalena superior i Stromberg al Gorro Frigi.

Avui era un dia especial, després d'un bon susto i dos mesos de repos la Clara podia tornar a escalar! Durant tota la setmana havíem pensat que fer i només em venia al cap Gorros, per la seva curta aproximació (escalar sí, però encara poc caminar ;) , baixades senzilles i vies super recomenades en tots els blogs. Després de triar i remenar pels blogs dels Kutres, Gatsaule, Mingo i Eduard ja tenia feta la llista de prioritats tot contant amb la gent que sempre hi ha a Gorros, la calor i l'ombra!

La primera de la Llista era la 98 octanos a la Magadalena superior, sempre que havia fet el Gorro frigi me l'havia mirat com impressiona aquella cara tan dreta i ombrivola

L1.III+ llarg de placa de III + tipic montserratí, lleugerament rentat.
L2 . IV+ llarg molt similar a l'anterior, una mica més dret i de bon canto.

L3. 6a. El llarg estrella de la via un 6a ben dret primer, una mica desplomat més tard i de presa bona però a trobar... amb un estil impecable ;) soluciono la part més dreta amb uns quants a0 .. molt poc obligat.
La Clara com una campiona demostra que dos mesos no son res i se'l treu en un plis en lliure.

L4. IV+ encara que IV+ es veu força dretot, aqui la Clara em pregunta..
aquest era IV no?...
doncs tiro jo....
Iugguuu!! Un pas a trobar la sol.lució correcte amb bon canto i després ja més evident fins el cim. Aeri i espectacular.

Al cim toca el sol pero ve de gust estar una estona allà petant la xerrada amb l'airet fresquet, relaxadament amb la sensacio d'estar disfrutant del moment.

... què? un altre? som-hi!!!

la segona de la llista era la Stromberg al Gorro Frigi. I en aquesta via vaig "patir" el que podria denominar-se blogitis aguda...

L1. V 30 m. Es veu un llarg precios ben dret.. amb un munt de seguros, començo i sí, una preciositat .. anar buscant peus, mans i trobes i mentre vaig recordant
...un passet fi i delicat abans de la R...Kxxx! Tot just acabava de llegir el post del Mingo, ha dit que era un pas fi a uns 10 metres.... uff..si ho ha de ser... i el Joan ha dit que els seguros allunyaven... kxxx...
però vaig fent ... potser si aqui ..no, no més endavant...
Clara que paro un moment i miro on soc... Paro miro ... i res laR esta allà....a tocar...

L2. IV 25m. Aquí la Clara ja esta llançada i el esplendid mar de patates li toca a ella. Un llarg dels de perquè m'agrada escalar.

L3. V+ 35m Segons el comentaris pas de V+ i després potser un altre de més delicat... Arribo al V+ m'ho miro no trobo el canto, he llegit que a la dreta o l'esquerra... o era abaix... m'ho torno a mirar i m'acabo enfadant i ale guarrejat i cap amunt...
Amb la rabia que tenia m'oblido que hi havia un passet fi.. i arribo a la reunio sense ni trobar-lo. La Clara tot arribant , m'explica el canto que ni he vist ... mentre em pregunta i perqui per on has tirat... suposo que el passet...

L4 IV. 20m. un altre magnific llarg de relajo perque la Clara vagi exercitant el cocu perque de la lesió al peu... no diu ni mu!
L5.6a. 25 m.. si el de V+ no m'ha sortit aquest ni el provo.. tramfulleries diverses i cap amunt: un passet i despres un IV que et deixa al cim del Gorro ben contenta.

La Clara se'l treu en lliure i en un plis es dalt ... altre cop una mica d'aigua i gaudir de les vistes de Montserrat i d'aquella sensacio d'haver gaudit d'un dia d'escalada per disfrutar.

Nou llargs i quasi 300 metres de via ..no esta gens malament per una reentre!