Cocher Cochon. Clocher de Planpraz. Aiguilles Rouges. Chamonix

Després de l'aventura de la Dibona enfilem cap a Chamonix....

Allà tenim un parell d'objectius, però primer cal situar-se i comprovar l'estat de forma, per això enfilem cap a les Aiguilles Rouges.

Per mi les Aiguilles Rouges són el que la zona de Gorros a Montserrat: zona amb vies normalment ben equipades, aproximació suau, escalada agraïda, normalment molt freqüentada i amb les millors vistes.... sobre el que seria la Nord.. les magnifiques Aiguilles de Chamonix i també el Montblanc.

La via escollida és la Cocher Cochon de Planpratz (ressenya de la bíblia de l'escalada Plaisir).

Una escalada sostinguda en el V, que busca, lligant diferents plaques, pujar a una de les agulles més vistoses de la zona, per sortir de la tònica.. un llarg rostollaco dels que m'agraden per a mi... i un llarg de 6a per la Clara.

Per aproximar-se telecabina de Planpraz que van al Brevent fins a mig camí, allà dirigir-se als llac Cornu i ja veus l'agulla. Quan estàs a l'alçada, cap amunt, directa pel prat vertical i ja es va trobant un caminet. Per variar la varem liar una mica i varem pujar una mica massa...una mica més i accedim directa al segon llarg!

Nosaltres anem tard, estàvem una mica derrotades.... i tenim un munt de cordades però lluny...

L1 .4a. un esperonet ..buscant el més difícil.. per entrar en matèria.

L2.5b+. una placa amb un parell de passos una mica desplomats més finets.

L3. 5b. Una placa ben dreta però amb uns cantos espectaculars, escalada molt disfrutona. En algunes ressenyes marca el mateix que l'anterior però sembla més fàcil.

L4 5c+ una placa fàcil, per atacar una mena de diedre estrany que s'acaba pujant per l'espero, després un desplom: el plus.. algunes ressenyes li donaven 6a.

L5. 5b pujar un esperonet fins que l'agulla s'acaba i has de passar a la següent. Allà la sorpresa és que tot just al atacar el veritable pas de 5 la xapa no hi és.. un improvitzat minimerlet fa les funcions...

Un ràpel desplomat i aeri d'uns 20 metres, més una caminada et porta al següent llarg.

L6..3c un llarg de III de placa ben be 60 metres fàcil però només un sol parabolt... la ressenya diu que dos... però no el varem trobar

L7. 5b te una variant de 6a+ que no varem provar, un llarg de placa ben dreta amb canto però a col.locarse bé, l'entrada el més dificil.

L8. 5b. Segueix la tònica de la placa i després un flanqueig a la dreta per situar-nos directament sota l'agulla.

L9 6a. El llarg estrella de la via, per mi aquí seria 6a+ i malgrat la ressenya digui 5c obligat per mi el 6a obligat, encara que esta ben protegit no més que les plaques de V o sigui que s'ha d'escalar... Comença per un esperó molt aeri que has de negociar dreta, esquerra força tècnic per acabar deixant-lo amb un flanqueig a la dreta que té tela.. tant pel primer com pel segon que es juga un bon talegasso ja que la següent protecció es troba bons metres més a la dreta. ( que aprop el vaig veure ;). Quan hi arribes se superen uns blocs una mica més fàcil i penses: ja esta, doncs no...un segon espero aquest cop fi, de presa petita, vertical i continuu, sense treva fins a la r. Potser no hi ha cap pas com de 6a+ (aquest grau no és la meva especialitat...però és un llarg que exceptuant el pas dels blocs és supercontinuo...per exemple jo el vaig trobar més dur que el primer llarg de la mantecas de Roca alta)

Un ràpel aeri i vertical et deixa a una gran zona de blocs on buscant la zona més fàcil trobes el camí que flanqueja fins a Planpratz altre cop.

La via és molt xula, espectacular i assequible malgrat la duresa del darrer llarg.. però varem acabar derrotades i la conclusió va ser que ens faltava el punch per creuar la vall... un altre any...
Així que el dia següent.... i donades diferents circumstancies que ens van fer conscienciar del nostre estat... varem repetir la via!