3.9.09

Face Sud Classique. Agulla Dibona. La Berarde


La meteo, el nostre guru (meteofrance amb la previsió local està comprovat que és megafiable!!) diu que temps dubtos, però al dia seguent sol radiant!

Esta decidit... amb la calma, la Clara sortint d'una lesió i jo d'un gripasso enfilem cap el refugi Soreiller, la Dibona ens espera.

Des que vaig veure ara farà uns quatre anys la imatge de l'agulla Dibona en unVertex que em vaig enamorar. L'estiu del 2006 vaig apropar-m'hi però una inesperada nevada va frustrar totes les esperances.. després d'un anys tornem a enfilar la costeruda aproximació cap el refugi.

Ens llevem de bon matí, a les 8.00 estem a peu de via preparades. Portem 4 ressenyes! entre elles la dels mal anomenats Kutrescaladors com no i la de l'Espurner.... a més de la de l'Escalada Plaisir i la de les millors escalades d'Europa. Les quatre ens han estat molt útils o sigui que no les repetirè exhaustivament però si que es pot afegir algun detall util de la comparació.

L1. III 60 m . Un flanqueig a l'esquerra, un parabolt i a la dreta a buscar la reuió sempre pel camí més fàcil.

L2 V. El tunnel, és sencill però impressiona després una placa més fineta, algun clau i es deixa protegir una mica milor...


L3. Iv. Una placa fàcil amb un clau per anar a creuar ja a la dreta i desviar-nos de la Madier. Aquí les ressenyes dels kutres i l'Espurner divergien...Nosaltres varem fer com el LLorenç i l'Antxi: muntar reunió en els dos espits ben visibles, però crec que deu ser millor atacar la fisura i muntar la R quan tot just s'acaba.



L4. V Des de la R anar a buscar la fissura és si més no entrentingut, per això que potser el més net és atacar-la directament des del llarg de sota. La fissura que es protegueix molt bé amb el camalot del 3 ( i en portavem 2:) és força fineta però no passa de V. Després el llarg es fa fàcil fins muntar la R sobre d'un diedre que des de baix fa impressió.. però que deu ser de III.


L5 III 60 m... i algun metre més... aquí també vàrem fer cas dels nostres kulegues i varem entrar per l'apartat fàcil i esparavem que ràpid i així va ser! .no va ser un sol llarg si no dos però en un plis ja l'haviem fet i aribat a aquesta meravella de balcó.

L6 V 50m. Un passet de placa finet protegit per una expansió i després una placa a protegir, ben dreta.... però amb bons agarres.

L7 III. La famosa vira Boell amb un petit destrepe delicat. Aprofitem per comentar la jugada amb der kleterer que pujen per la Madier o més o menys ;)

L8. V. Aquí les ressenyes també variaven molt, nosaltres segur que varem agafar el diedre obert, fisura de V que comenten, perè segons l'escalada plaisir hi ha una altra opció que des de dalt vaig veure fer a la cordada que ens seguia i que és més facil: seguir pel colouir boell fins arribar a l'alçada de la R previa a les acanaladures. Aquesta R no te perdua perquè en aquest punt l'agulla es va fent estreta i totes les vies passen per allà! i segur que algu hi ha!. Un cop a l'alçada de la R un altre llarg de flanqueig fàcil et condueix a un pas una mica més complexe (IV) comú amb el nostre llarg. Com que aquest llarg li tocava a la Clara va tirar pel dret com una campiona!!


L9. V+ Les famoses acanaladures, sense perdua, recta amunt algun clau i un desplom. a l'entrar entre les dues pedres. Nosaltres varem trobar... que tenia lo seu... potser perque jo vaig entrar en estat de pajara total i la Clara més sencera estava a punt d'entrar-hi.

L10. IV II uns passets ben protegits, per escapar-te a l'esquerra per un tram ben fàcil fins a la R.

L11. IV+ un tram molt fàcil i un 5m de IV+ força drets per arribar a la vira que et condueix al cim.

L12.II la vira fins al cim, bé fins el cim no... perque hi havia un embus!!

i vàrem haver de fer un parada intermitja abans la Clara no anes a pendre posicions! Sort que jo em vaig recuperar en l'espera i la Clara va tenir temps d'entrar i sortir-ne, total que a l'hora i pico llarg per baixar les dues ja estavem recuperades !

La baixada: un destrepe aeri fins al rapel i després 2 rapels i un flanqueig ...millor fer encordats.. però no té res més que ser molt espectacular.
Després ja una baixada caminant fins al refu d'una horeta i la baixada llarga altre cop fins al cotxe!!

Comentaris...
off the record...

1. L' agulla Dibona¿¿???
és una agulla especial .. . la veus i desitjes ser al seu cim...
sembla correspondre a la cita de Rebuffat.. quan diu...
...Portar el seu cos allí on un dia els seus ulls han mirat, escalar fins a tocar el cel...
i quan la veus no pots mirar res més...
Això si el cel estava una mica ple :-)

2. La via??
és una via de buscar, d'anar sempre pel més fàcil i obvi, amb totes les ressenyes estudiades no varem dubtar gens! jaja sobre tot jo... en anar pel més fàcil! Varem disfrutar molt i sentir força comodes, la Clara va escalar com una Champion i personalment crec que la il.lusió, els nervis em van trair una mica... a vegades sento que no m'ajuden sino al contrari, potser és el dia que vaig escalar pitjor! També sent sincera ..no escalo igual equipat que desequipat . Aquí encara tinc un munt a aprendre ..i millorar! ...jajja Bé i a tot arreu!
Clara ja diràs la teva...;)))

3. fotos...
La meva càmara estava més nerviosa que jo i devia plorar d'emoció tota la via .. perquè no ha sortit una foto que no estigui tacada! les que són de lluny encara queda discret....per això les fotos de la Clara són el que són... sorry!

4. si no ho dic exploto...
si teniu pensió al refu sobretot no oblideu menjar extra!!
vaig passar molta gana!!
el sopar va ser justissim... una sopa clara de verdures i un quart de plat d'espaguetis a la bolonyesa (sense exagerar) un minitrocet de formatge i un pequepastis . Quan varem demanar repetir... ens van dir que encara esperaven gent... i que no podia ser.
Per esmorzar una llesca de pa sec, 1 mantega i mitja i una mica de mermelada.
Totalment insuficient per passar un dia a la muntanya.
Tot això pel modic preu 21.8 euros + 16 pel dormir..
qui va poder clar...perquè jo entre els nervis i la calor que feia tanta gent en aquella habitació no vaig clucar ull ;)

5. el refugi...
Tot baixant de la Dibona varem trobar l'autèntic refugi: L'hotel "La cordée" a Saint -Cristophe-en-Oisans, tenen mansarda per dormir a bon preu i un menu d' arroç salvatge amb anec confitat, abundant i mmmmm, sopa de verdura espessa repetint!, pa deliciòs, cervesa bonissíma, vi, aigua.. més esmorzar amb torrades i molta mantega i mermelada.. Tot per 16 euros.

6. Per últim ....
la cara d'espant que feiem a les 8.00




17 comentaris:

Jordi O ha dit...

enhorabona!

Mingo ha dit...

Ostres Lu quina agulla més bonica.
Enhorabona

MadVeras ha dit...

UOOOOO!!!! moltes felicitats.. aquesta es la via que voliem fer el cap de setmana de la diada, si la Irene no s'hagues cascat el peu... esta a la llista de pendents jejeje

MOLTES FELICITATS!!!

flx ha dit...

oleeeee
moltes felicitats!, que maco es fer realitats els somnis.

JB ha dit...

holaaa

ostres, es un d'aquells somnis no realitzats... espero anar hi algun dia.

moltisimes felicitats!!!

v'sss

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona! una gran via en un entorn preciós! quan pugues cap al refugi no pots deixar d'admirar i mirar l'agulla, és impressionant!!!!
Jo tan sols hi he fet la normal, per on es baixa, però no defugo tornar-hi a fer-ne alguna de la paret gran com vosaltres, valentes!

Llorenç ha dit...

Moltes felicitats!a les dues!!!! entenc els nervis!!! estar dintre d'aquesta mole de roca, i pujar per aquesta via, no deixes de pensar si ja t'has ensigalat o vas pel bon camí.....l'alçada, els metres de roca, i el poc equipament, fa que no esiguis tranquil fins que has fet els rapels!!! je je eje
M'alegro que us servís la ressenya!!!

joan asin ha dit...

Enhorabona per la via, la Dibona es una agulla molt estètica que l’has de pujar. Les dues vegades que l’he fet sempre hi tingut algun problema per trobar el itinerari donada la gran quantitat de variants i vies que es creuen. Molt guapo el passatge del túnel.

GEAMM ha dit...

Genial!
Qué content qué estic per tu!
Ja ha caigut!
Visca!

PERE

Wolfgang ha dit...

Eiiiii!
Felicitats per aquesta gran via, per fi l'has feta!
Jo estava a punt de fer cap a l'Agulla també a principis d'agost, però finalment no va poder ser.
Sou unes privilegiades!!

Raquel ha dit...

Ara qui s'ha enamorat de la Dibona soc jo!!! Mmmmm... quina passada, no? No obstant el problema que dius de les fotos...mmm, es veu una passada!!

Jejeje... m'ha fet mota gràcia el tema del menjar al refu... jijijiji... i la cara de bon matí no te preu!!!

Xavi ha dit...

Felicitats per la via. Jo també espero anar-hi algun dia, es veu molt estètica. Records!

lux ha dit...

Jordi,
gràcies

Mingo...si és una preciositat!

David, carai haura d'esperar l'any vinent,
quina peneta...però amb lo forts que esteu segur que disfruteu moltissim!!

Flx!
i tant que si!!
que són el somnis sino el motor que ens fa moure...!

Jordi!
ja se que fa temps que li vas redera...
jo he hagut d'esperar uns quants anys... i algunes intentones ...
pero tot arriba segur!!

Jaume!
gràcies!
l'emocio d'escalar-la el primer cop sigui per la via que sigui segur que es dificil de superar perque és especial, pero vies com la Madier o la Visite obligatoire ara que esta fort crec que les disfrutaries molt!! La cara sud també val una visita..

Llorenç,
la vostra ressenya ens va anar de fàbula i ens va donar molta confiança! La veritat es que quan t'acostes a la paret ...ufff ...
potser el fet de poder comentar la jugada de tant en quant amb Mr Kletterer, la Rosa i el Miguel, despres que feia un dia radiant, i que les coses anaven sortint... ens va fer mantenir una certa calma... però jo no fins els rapels sino fins al coll que no em vaig relaxar!

gracies Joan!
La veritat que sobretot al final...era una mica xou amb l'agulla fent-se estreta i tothom buscant la seva via...Però suposo que es el que té arribar amb un forat de bon temps despres de quasi una setmana de temps insegur..
I que vas fer? la Madier i la Visite... que xules que és veuen!!

Pere!
si.. ja esta... aquest cop no ha nevat ;)
jajaja ..pero ara ja tinc una altra agulla clavada...

una abraçada!

lux ha dit...

Gracies Wolfgang!
si .. aquest cop varem tenir sort...
però ja tocava!
i no diguis que el viote alpí que has fet deu n'hi do!

Raquel!!!
que dir-te...
que quan vulguis;)

Em sembla que tinc mes ganes que conexeixis les parets dels alps que tu! Es que t'encantaran!

una fortissima abraçada!!!

Xavi, que se't trobava a faltar per la blogosfera! Sí i a la que t'acostes no defrauda...
i tampoc esta tant lluny! ;)

Pekas ha dit...

Olé...olé.. y olé... !!!!!

Me rindo a sus pies...
Maese Lux...

Una abraçada plena de somriures i de nous somnis... !!!!

Clara ha dit...

Una piada genial, m'ha encantat!!! Sobretot els comentaris of the record...jejeje quin sopar tan bo a La Cordeé!
Doncs diré la meva! Lu, a veure si ara t'estarà fallant la memòria a tu...el dia que pitjor vas escalaaaaaar?? ostres tu, doncs no em vull imaginar el dia que escalis bé!!! vam fer un mano a mano increible! Vas tirar amunt en tot moment sense trontollar, col·locant trastos i superant els passos claus, almenys així ho vaig veure jo.
I la teva preparació prèvia sobre ressenyes ens va ajudar un munt a no perdre'ns ni confondre'ns d'intinerari.
I ja per últim...la pitjor pàjara va ser la meva un cop al cim, creia que no tenia forces per baixar. Sort que vas agafar el relleu pels ràpels i tota la resta ;-)
Lu, mil gràcies per compartir aquesta experiència, la meva primera als Alps, i inoblidable, en gran part gràcies a tu! a la teva experiència en aquelles muntanyes, la teva motivació i la teva força. Gràcies!!!!!!!!!!!

lux ha dit...

Pekas Gracies! ;)

si sempre nous somnis...nous reptes... no he fet una línia que ja en veig un altre.. !
que meravellòs que es descobrir!

i ehhh ..el que deies.. a veuere quan una bona escalada... de les que tambe t'agraden a tu! :-))

petons!

Clara!
que em salta la llagrimeta!!!!!
buuf que dir...que més enllà de les sensacions que un té a la paret o amb la paret, el que si tinc claríssim és que varem formar un bon equip, sempre sumant.... molt bo!!!

A més per mi la Muntanya, l'escalada és compartir... la il.lusio, l'esforç, el somni, el dubte, el viure intensament, la por, la immensitat, el cim, la plenitud d'haver-ho aconseguit, el cansament..la felicitat...
Moltes gràcies a tu!!!

i pensa que els Alps ja han descobert quan gran escaladora ets!!

un abraçada ben forta!