1.9.09

Dix-huit tentatives pour devenir un Saint-Ogradiste. Dalles de L'Encoula. La Berarde.

Després de trobar tota la caravana possible entre Barcelona i Grenoble arribem a la Berarde ja ben entrada la nit i amb previsió de mal temps...
No són massa bons auspicis per començar una setmaneta pels Alps ....
però muntem la tenda i ben aviat descobrim.. quina sorpresa... que no som les uniques catalanes a la zona....
només coincidim a l'estada de joves alpinistes!! i amb alguns bons coneguts entre ells!!

Com que la meteo és força insegura busquem en el llibre de l'Escalada Plaisir una bona via rapelable...
L'escollida és Dix-huit tentatives pour devenir un Saint-Ogradiste a las Dalles de l'Encoula: 10 llargs repartits entre una part dreta i atlètica per deixar pas a plaques variades i de granit immillorable.

El dia s'ha aixecat radiant, l'aproximació és senzilla però una mica llarga: sortir de la Berarde, també es pot sortir directament del Càmping en direcció al Glaciar de Chardon, tot seguint un camí ben fresat, quan portes uns 30 minuts ja veus unes gran plaques creuades per una bonica cascada, abans que la cascada creuí el camí, trobes una fita que et porta per un camí ben dret fins el peu de la paret. Nosaltres una mica despistades i mirant més cap als cims que al camí .. no ens adonem del trencall i anem fent animadament, fins que veiem que la nostra paret s'allunya i ens toca refer part del camí i agafar el trencall. En total una hora i mitja que deu poder reduir-se a una.



L1. 5c. llarg molt bonic, un mur recte que es va redreçant fins a desplomar lleguerament... molt bon canto i passos atlètics. Ben protegida allà on cal.

L2. 5c+. Superar petis desploms fins un passet d'adherència i fe (on tot just esta la Clara). Després un tros una mica humit i força finet...que sovint es deu trobar així perquè està generosament equipat.

L3. 5c Una bona placa fins un pas força atletic...dels que se'm donen força malament...que acabo solucionant amb un bon a0 per després haver-me de guanyar les garrofes per sortir de la mena de diedre desplomat que formava. Després ja més fàcil fins la reunió.
L4 . 5b. Aqui ja comença el festival de placa, primer més dreta i despres més fineta...

En arribar a la R el tema ja comença a estar justet: els núvols ha anat apareixen, augmentant i ennegrint-se... aviat sembla que comencen a caure les primeres gotes.. dubtem..
hem fet el tam més difícil i ens queda un disfrutada sobre plaques diuen que sempre excel.lents... el següent llarg es veu magnific...

però no volem agafar una bona remullada el primer dia d'escalada!!! La cordada que ens precedia decideix rapelar, uns que n'hi haviem vist pel costat també estan baixant..

Això ens fa decidir ..cap abaix! La pluja ens respecte i quan tot just estem fent la cervesa a la Berarde cau una bona tamborinada que s'allarga tota la nit.


13 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona per l'esclada i per haver sabut retirar-se a temps.

Llorenç ha dit...

oooooeeeee!!!!!

per fí!!! la Lu i la Clara per la Berarde!! quin perill! una bona retirada! justa i necessaria!

Veig que li vau posar morro! aquests passos de 5c+...no se quina diferència tenen d'un 6a! felicitats!

lux ha dit...

Mingo, gracies. La veritat ens va saber greu perque la via havia estat molt bonica i ens esperaven 6 llargs de placa de granit brutal no sobrepassant el Ve: una disfrutada vaja...!!
suposo que si no hagues estat el primer dia i que amb la previsio que ja donavem el dia per perdut...haguessim forçat una mica més... però que el xafec va arribar!!


Llorenç,
la veritat que això del grau és un misteri irresoluble...

El 5c+ no se jo vaig trobar més dur el pas del desplom... però un era de placa i l'altre atlètic... ;)
el que es cert es que en aquesta via el grau no tenia el plus del que em queixo a vegades! i el vaig trobar a mida :-))
Potser que un solid equipament ( tampoc abundant... ehh... si no diria que precís) que diuen els francesos fa miracles en el meu coco.

Eduard ha dit...

Uff!! Quantes vies vau fer als Alps? És per anar-me fent una idea i que no m'agafi un atac d'enveja ;) Aggh!! crec que ja comença!! :P

Unknown ha dit...

Nenaaaaaaaaaa!! JA esteu per aquí!! Ja esperava les piades ansiós. Va ser ben parit trobar-vos allí.

Apa, una abraçada!

joan asin ha dit...

Hola Lux bona tornada, tinc molt bon record de Laberarde, quan vaig anar a fer la sud de la Meije. Curiosa la carretera per arribari oih?. Suposo que amb els joves alpinistes estava l'amic Leo Vegue.
Molt maques les fotos de les flors.

lux ha dit...

Eduard! no pateixis que nomes vaig dedicar una setmaneta a l'escalada.. i tant la Clara com jo no hi anavem en la nostra millor forma ..o sigui que varem difrutar molt del paisatge!

eiii! Alpinista!!! doncs si que va ser guaiii! molt! va ser xulo poder compartir les estones al refu, i els dos pimer llargs amb vosaltres!

Joan! Gracies! la sud de la Meije! carai allò sí que es una pared!!!
Amb en Leo no se si varem coincidir... es que eren molts!!
i la Carretera ...no me'n parlis!! que ens va pasar una de bona! i la varem viure.... metre a metre....
Com que varem arribar tant tard i agobiades de tantes hores de cua no varem caure a posar betzina! i son 35 Km!!! nomes d'arribar a la berarde...
Tots els dies sense moure el cotxe i sense saber si a la tornada arribariem....

marsi ha dit...

Bones Lux,

jo també era un membre de la marabunta catalana que estavem a la carpa. Aixo dels blogs te gràcia, et vaig veure rondant per allà i la teva cara m'era familiar i al veure que Kletter i cia s'acostaven vaig confirmar-ho. jeje

Joan: el Leo Vegué no hi era. Una cosa és el CTAC (Centre Tecnificació) i l'altre les estades de joves alpinistes.

Seguirem llegint la feina que vau fer!

Salut i fins una altra!

lux ha dit...

Ei Marsi!
ostres! Es que realment ereu una bona colla!!
Vam quedar una mica atavalades de veure tanta gent alla de repent...jajaja!

Espero que pugueussiu aprofitar bé!
Una abraçada i gracies!

Unknown ha dit...

wei!!! Ostres, que guai reviure aquell dia llegint la piada! Posar-nos en marxa, el primer contacte amb aquelles parets, incertesa sore la meteo que ens esperava per la resta de dies...ja erem allà, contentes i encara descol·locades...i mica en mica tot es va anar posant a lloc ;-)))
Lu, admiro la teva memòria, vols dir que no prens apunts d'amagat després de l'escalada?

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pekas ha dit...

Guauuu.. ( de nou.. ) ;-))) que tremolin les cordades dels "garbatxs"... dues gladiadores per aquells indrets...
quina porrrrrrr.. !!!!!!!!

Llástima de la meteo.. peró... ja ho diu el refrán... "Al pan...pan... i pa la birra.. como locos... " :-))))

lux ha dit...

Clara... sisi si que feia una mica d'emoció trobar-se de repent allà!
emocio i alhora estrany...en resum que hi hem de tornar més!

Bé i la memoria ..jajaja .tots tenim els nostres defectes!
una abraçada!

Pekas!
se't trobava a faltar per aqui el jardinet!! :-)

Por per a tots ;)!! que en aquestes alçades de l'any allà hi ha de tot... un ambient molt internacional! ;)))

i aixx si no hiha res com seure tranquilament amb una bona cerveseta i comentar l'escalada!

una abraçada guapissim ;)