La Roca Narieda és una de les meves parets preferides: encara que és un tipus d’escalada poc aèria i bastant vegetal, les vies són llargueeees amb plaques perfectes on sempre he disfrutat de magnífics dies d’escalada! Per això he aprofitat aquest temps sense piular per fer dues de les vies que hi tenia pendents: La Gran Manitu i la Sal de frutas Eno. Calor i Fred.
La Gran Manitu la varem fer quan encara feia calor... quins temps aquells!
La Sal de Fruta en canvi feia força fred, varem començar una mica tard esperant que el sol escalfes la pedra...
Grans expectatives per la Manitu, dos dels millors esquiadors que conec, un equip de luxe per escalar una via a Narieda, després dels grans records a la Postres i la Cafè, copa i puro. Tot apunt per un dia memorable d’escalada! 
No vaig saber llegir el croquis de la Manitu... té tot un altre caràcter: 6 llargs, 2 bastant matojeros, distrets de buscar-te una mica la vida, un tercer llarg on mea culpa em vaig encigalar i vaig acabar arrossegant les cordes per un interessant diedre, un llarg de tràmit per arribar al llarg estrella, preciós!...
però vull més!! Aixx si... un altre... però es tant curt....!
Sens dubte la solució per tenir un dia Narieda (aquella sensació de afartar-te de meravellosa placa calcaria) és continuar per la Sal de fruta, però la calor (!) i la falta d’aigua fan donar per acabada la jornada!
Al cap de poc torno a estar al peu de la Narieda, però la temperatura és tot una altra... Companys diferents però soooobradament preparats pel que sembla que serà, avui sí una tasca més dura: la Sal de fruta ENO... segur que no se’m fa curta!
El primer llarg es veu potent...molt potent. Per mi sens dubte és el llarg crucial, ben equipat però de grau obligat. Em resulta difícil discernir que hi ha en la fred, en el fred de la roca, en el que fas més aviat i el primer, de la dificultat real... tots els altres em van semblar més fàcils, inclòs el 6b. Després el sol surt i ja esta tot preparat per disfrutar. 
Tots els llargs m’agraden, molt, potser el segon una mica més fluix, però el fet d’empalmar-lo amb el tercer li dona una mica més de caràcter. Anar treballant l’escalada en placa, encara que no exclusivament, per anar acostant-nos mica en mica a l’escut, la gran placa que comparteix amb la Manitu però aquí amb un grau més alt. L’slab de 6b és senzillament espectacular i escalant el següent descobreixes que vol dir un 6a tècnic. Uaaauuuu....Narieda en estat pur!
Tots els llargs m’agraden, molt, potser el segon una mica més fluix, però el fet d’empalmar-lo amb el tercer li dona una mica més de caràcter. Anar treballant l’escalada en placa, encara que no exclusivament, per anar acostant-nos mica en mica a l’escut, la gran placa que comparteix amb la Manitu però aquí amb un grau més alt. L’slab de 6b és senzillament espectacular i escalant el següent descobreixes que vol dir un 6a tècnic. Uaaauuuu....Narieda en estat pur!
Després d’aquest dos llargs... i de tota la via feta, la sensació d’excel·lent dia d’escalada és completa! El sol ja baixa, el fred apreta i el bar ens espera! 
Sí ... en resum encara em queden 5 llargs per fer a la Roca Narieda!!!Com a consell per a qui no n’ha fet cap diria de fer aquests llargs amb la Manitu i deixar la Sal de Frutas allà (i que no em llegeixin els aperturistes fent corta i pega!! ) ...
però que faré?
18 comentaris:
Xiiikiiii.... molts canvis oi?? ;-)))....
el retorno!
Saludillos vickyngs ;-)
pd: en negre.
Lux, jo sabia anaves escalant pq conec algun ocellet.
Aquesta via encara no l'he fet i em sembla que costarà pq el meus col.legues ja l'han feta i m'han parlat molt be, tot i que la cara sud de la Narieda no és de les q mes m'agraden, tanta adherència,....
Be a veure si et treus una mica la mandra i ens expliques les teves aventures.
Una abraçada
Ei Lux enhorabona,ja era hora de tornar a veure les teves piulades. Dues bones vies.
Lu! un plaer tornar a llegirte que es troben a faltar les teves piades
De Narieda que dir...em te el cor robat! aquestes estan a la llista i cauran
una abraçada
eiii xiikiiiiiiiiiii!!
que ja tocava un restyling...jejeje... que faltaven floretes al jardí...
i hi ha flors que floreixen al més fred de l'hivern!
Negre vols dir... ??? però si tu eres la mujer de rojo!
Mingo,
la mandra de piular no vol dir mandra de fer...;)
i amb això mica en mica sembla que han tornat les ganes d'escriure.
Si no t'agrada gaire l'adherencia realment la roca narieda ... segur que no esta a la teva llista! pero prova-ho...que són xules de veritat!
Joan, gràcies.
A veure si amb la calma.. vaig recuperant el ritme.
Flx,
gràcies!
coneixen-te ataca directament la sal de frutas que disfrutaras un munt! Els llargs durs són d'emmarcar!
com tu per aquí!!! ja tornes a trobar a faltar l'escalada? tanta neu et farà mal!
La sal de frutas la tenim que anar a fer algun dia que encara està a la llista!
M'alegro de veure't de nou!
Enhorabona! m'alegra molt llegir-te. Salutacions!!!
Ei LLorenç!
pels que ens agrada la neu ... i la roca (tambe ehhh)aquest any es fantastic:
hi ha neu a la roca i rocs a la neu!jejeje..que més podem demanar! ;)
La sal de frutas...sobretot busqueu un bon dia i xalareu a lo grande!
una abraçada i gràcies :-)
Maria Jose! moltes gracies i una abraçada!
somiant i creixent... :).
jesús
D'això es tracta, no?
que seria la vida sense somnis ni il.lusions!
gràcies ;)
Guapíssima!!!
Mmm... quantes flors!!! És que tota tu ets primavera!! M'encanta el canvi!
Guapa, més que guapa!!!
Bentrobada!!
Així m'agrada, que tornis amb ganes d'explicar-nos coses i amb re-estiling del bolg. Les dues les tinc a la llista i com diu en Fèlix, cauran! baixanr de la Cafè,copa i puro em vaig estar mirant el primer llarg de la Sal de Fruites...impressionant!! aquest per mí, que m'agrada començar! i ja puc plegar...
Content de tornar-te a llegir, ara no tradis tant per la propera eh?
Mira que és poc atractiva i vegetal el Sud de la Narieda... Però quan t'hi poses, quina adherència!!! quines plaques!!! I duren i duren!!! I quan arribes al cim la panoràmica de l'Alt Urgell t'envolta 360 graus i t'adones que paga la pena tot plegat.
A mi em falten les dues però a la que tingui una mica de temps... :P
Ben retrobada!
Qué... tinc monitora per un Curs d'esquí de Muntanya I...????
Un petonarru!
Fa dos dies et deia que perque no es movia el blog i mira per on....
M'al·legro moltìssim, m'encante llegir-ho. Gràcies.
Raquel!
El caliu dels que estimem sempre fa que sigui primavera..res més.
Una abraçada!
Jaume
moltes gràcies!
El primer llarg no te l’has de perdre....!!
I és el llarg clau de la via... després ja pots dormir..jejeje i per mi trobar la temperatura idònia és el secret...
Bé i algun altre.. però no t’espatllaré l’a vista ;)
Eduard!
Doncs em fas certa enveja..jejeje..
Tenir les dues vies a la llista...
I es que realment l’alt Urgell no te l’acabes i amb una varietat i bellesa.
m’he deixat els 5 llargs .. per tenir una excusa ;)
Ei! Pere,
Si jo només soc una fanàtica...
Fanàtica de disfrutrar fent el que faig...
Però saber per poder explicar...això ja són paraules majors!
Petons!!
Ei...sí...ja estava escrivint...jeje
Així podràs llegir les impressions de la via ;)
Gràcies!
hola sóc en Miquel Blanco i estic preparant una guia d'escalades de l'Alt Urgell.
Potser em podeu ajudar enviant-me fotillos guapes i amb qualitat a miquelnargo@hotmail.com
Moltes gràcies per endavant i a seguir trepant.
Miquel,
faig un recull i te les envio.
Si en veus alguna que t'agrada pel blog ja m'ho diràs.
Molta feina una guia de l'alt Urgell! Sens dubte serà benvinguda!
Publica un comentari a l'entrada