Després de fer la via de l'Alba i una mica més, mentres petava la xerrada tot provant els embotits a la Font de les bagases, van arribar els esquiadors, una mica més de xerrada, més embotits....i cap amunt a veure el Barça!El Diumenge seguint les recomanacions dels indígenes ens varem encaminar tots mandrosos després de la festa futbolera cap el pic del Pinetó. Quan arribem a les planes de Son veiem que esta ben pelat i que ens tocarà carretejar els esquis una bona estona. Una sensació ben estranya caminar per boscos ben primaverals amb tota la patuleia.
Seguim el camí ben marcat fins un pla des del que ja divisem el refugi del Pla de la font i on ja podem calçar-nos els esquis .
Després carenejem per la Serra de les Closes, tot en el límit del bosc per trobar bona neu fins que tenim a l'abast les vistes del pic de Mil Potros i rera el Pinetó
En aquest tram les vistes sobre el Parc natural són magnífiques
Una bona colla d'isards surten corrents en sentir-nos, quan ens encaminem a les primeres pales del Mil Potros.
Fet el primer cim ens queda carenejar i una suau pujada, on ja es noten els més de 1.000 metres de desnivell i que es fa eterna, ens condueix al Pineto propiament dit. Brutal foto de les plantes del cim...
i la baixada ens espera. Una vegada més, com totes les sortides d'aquest any ens sorpren l'absoluta soledat que ens envolta.
Els indígenes ens havien dit que al segon coll anessim a buscar una canal orientada a nord que semblava que no... però era que si..
Baixem el coll ...
i la vista de la canal ...glups.. si sembla que caurem al precipici, ens acostem dubtosos...
i si!! una perfecte ampla canal, com de somni, ben dreta amb petits abrets decorant-la
baixem primer amb precaució, arbrets petits on tots són grans, i purges ens alguns dels costats, més la inclinació de la pala... però tot sembla correcte...
i la neu que al principi sols es deixa fer va millorant a la que la canal s'aixample i es fa més humana fins ser una disfrutada total
un altre descens perfecte! superrecomanació! després ja queda intentar seguir les clapes pel mig del bosc, molt divertit! per intentar carretejar els esquis el menys possible
... i trobar el camí de tornada entre la vegetació, però els diferents dies d'esqui de muntanya van fent el seu fruit i en un tres i no res ( una mica increiblement per ser nosaltres ;) ja estem orientats i en el camí ben fresat que ens dura a les furgos altre cop
un cap de setmana fantastic!
9 comentaris:
Lurdes, un cap de setmana rodó!
Quin doblete!!!! ;D
Pere!
va ser Fantastic! si! via, bons companys!! 2 cims, partidàs..i unes pizzes i unes cerveses boníssimes! hehehehe
que envidia_sana...
Renoi, aquesta neu i aquestes fotos fan ganes d'agafar els esquís! m'imagino com haureu disfrutat i m'en deleixo.
Jesus,
bé,estem en paus...
a mi Montrebei també me'n fa... ;)
Jaume,
la veritat que va ser un dia que va començar molt mandrós i varem acabar exultants!
i que quan vulguis, ja saps :-)!
Vaja.. vaja.. apurant la neu fins a l'últim moment... tú si que saps.. ;-)))
Ei Pekas!
doncs esta donant bones esquiades aquest fi de temporada...encara queda...
petonas!
Quina pluja records Lu!!
Tant el pinetó com el mil potros, els havia pujat amb 12 0 13 anys com a molt, el primer sol, i el segon amb el meu pare durant uns dies que vem estar per allà acampats en familia. Als cims d'aquesta banda, força mes modestos em deixaven pujar tot sol, a d'altres mes seriosos els hi feia molta por, i com que ells tampoc no s'atrevien a acompanyarme, m'habia de conformar, tot i que el meu cap volaba per cims com el dels encantats, o sommiaba amb escalar a les agulles d'amitjes, mentre em comformaba escalant a algunt totxet a la vora del estany de ratera.
una abraçada
Ei Felix!
Es que és una zona molt familiar, de records d'infancia!
heheh jo tot pujant recordava una historia oposada: la rebelio que varem tenir feia tres o quatre anys, quan tots els nens cansats de tants dies seguits d'excursions es van plantar i van voler quedar-se al refugi jugant a pilota. Això si eren més petits que tu llavores...
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada