12.5.10

Dôme de Neige... a la propera.

Com l'any passat volíem fer una escapadeta ràpida els Alps i el cim escollit en aquest cas era el Dôme de Neige als Ecrins. Com l'any passat la meteo era incerta (millor que aquí) però animats ens varem decidir a intentar-ho.

Després d'intentar totes les combinacions possibles ens va tocar sortir ben tard de Barcelona i arribavem al Prat de Madam Carle o bé a la seva avantsala primaveral ben passades les 6 del matí, sota un intens aiguaneu, que ens obliga a muntar la tenda encara que sigui per poder descansar un parell d'hores.
Això si quan sortim ens saluda un bon sol.
Quina sensació sortir de la tenda i contemplar com de repent aquell paisatge apregut del no res!
El que arreglar els trastos amb les hores dormides ens costa una mica més dels que esperavem...
i quan comencem a pujar ja es comença a tapar altre cop.

Un cop atravessat el Prat amb un bon gruix de neu enfilem cap el glaciar, aquí en alguns punts hem de descalçar-nos deiverses vegades els esquis, carretejar i fins i tot una petita grimpada bastant expo que fan enlentir la marxa i que fem ja els últims metres fins arribar al refugi del Glaciar Blanc sota una intensa nevada. Encara ens queda una estona per arribar al refugi dels Ecrins i la visibilitat és molt dolenta, arrosseguem les poques hores dormides... i la temptació es massa forta....

Farem nit al Refugi del Glaciar Blanc on estem sols. El tracte es perfecte: el refugi comodíssim, el menjar excel.lent i abundant i ens sentim plenament acollits de la forta nevada que no para de caure. La decissió pel dia següent es presenta complicada: la meteo segueix irregular, la nevada és important i al refugi ens diuen que poden haver ben bé 80 cm de neu nova a la que ens acostem al cim, un grup amb guia i un parell de esquiadors més estan al Refugi dels Ecrins i si la meteo ho permet ho intentaran. Fa dies que la meteo és dolenta i no hi ha traça oberta.
Per bé que nosaltres tenim un desnivell de 1500 metres decidim intentar-ho.



Sortim en clarejar una mica, hem d'obrir la traça fins el Refugi dels Ecrins, i a bon ritme hi arribem ben aviat, el passem i tenim el nostre objectiu a la vista ben majestuos!
Observant amb detall podem veure els dos grups: dos esquiadors machines més avançats i el grup de 7 més compacte. Per un moment creiem que el farem... apretem una mica ...

Però ben aviat el somni desapareix, el grup de 7 no avança, poc després els veiem baixar, poc després les machines baixen també obrint una traça perfecte en aquella pendent de somni!

Poc després ens explicaran que la neu no tenia prou solidesa i semblava que anava a caure tot...

Quan ja anem tornant, ben aviat el temps comença altre cop a tapar-se, quan ens despedim del Dôme ja esta cobert per les boirines
i així ja deixem el Refugi dels Ecrins fins la propera...
per endinsar-nos en la boira més absoluta..
Torna a nevar amb força fins ben passat el Refugi del Glaciar Blanc, a partir d'allà més boira que es va aclarint progressivament per deixar pas a la pluja, però facilitant nos buscar el camí de baixada fent una mica d'esqui trial

i arribar altre cop al Prat ...
Les sensacions...
potser varem ser una mica conservadors, però ni arriscant més haguessim arribat gaire més lluny, per tant teniem una bona sensació d'haver pres les decisions més sensates, d'haver disfrutat amb bon humor d'aquestes Muntanyes que estaven esplendides, bellísimes i solitaries en tot el seu esplendor.

En resum, a vegades fer cim és el menys important....

15 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Lurdes, el Dome de neige amb esquís ha de ser una passada! jo l'he fet a l'estiu i vaig disfrutar molt, del coll Lory vàrem fer tota la cresta fins la Barra i baixant haguessim desitjat tenir uns esquís!!
Malgrat no haber fet cim el paisatge i la vivència hauran pagat la pena, ja hi tornaràs i el faràs segur!!

SergiC ha dit...

Quan la muntanya no ens hi vol, no ens deixa pujar.
Ens fa fora.
I millor entendre el missatge a temps.
Ben fet.

jesús ha dit...

I la de vegades que hem tornat, i possiblement encara tornarem, amb la sensació de les mans buides i els nostres somnis al fons del sac?
Però com dius, no sempre és el més important. Una imatge, uns amics, il·lusió, esforç,..., un munt de records.

Bona lluita.

Mingo ha dit...

Amb el temps vas descobrint el que realment és important. I sempre anirem aprenent.
Que xulo el lloc

flx ha dit...

De tot això t'emportes el que t'emportes, que no es poc, i de vegades val molt mes que un cim.

No sempre es fàcil aceptar les condicions que ofereix la montanya, i en aquest cas estic convençut de que veu encertar.

El somni segueix igual de viu...o mes

una abraçada Lu

Jordi O ha dit...

ja en fa mes de 19 que hi vaig ser-hi!

lux ha dit...

Ei!! Benvolguts!
Realment el Dòme i bé la Barre!! són tots uns objectius!! i el lloc el que els coneixeu ja ho sabeu, és una preciositat!

La muntanya va dir un No rotund i això potser també ens va facilitar les coses, per prender'ns amb bon humor el que podíem fer....
tenint la sensació que poder disfrutar-ho en aquella sol.litud també era realment molt especial!

Moltes gràcies per les vostres reflexions que ajuden a valorar totes les coses que fan que el que ens agrada sigui tan especial.....
molt més enlla de fer cim!

una abraçada!!

Llorenç ha dit...

Be!!! com a mínm hi vau estar! i fins al darrer moment! no serà per falta de ganes que deixareu de fer aquest cim!!!

anims!! que encara queda temporada!

lux ha dit...

Eii llorenç Gràcies!

si si que queda temporada... però crec que per mi ja de ROCA!!!

una abraçada!

Gatsaule ha dit...

Un molt bon intent, llàstima, però ja sabem que si no intentem no ho aconseguim! I vau tornar tots sencers, que en el fons, és el més important.

Ara a veure si encara recordes com és això de la roca....

joan asin ha dit...

Ei l'estampeta va fer el seu efecte però s'ha passat. Una bona excusa per tonar-hi, el lloc s'ho val. Anim.

Pekas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pekas ha dit...

aayyssssssssssssss.. ho veus.. no et pots refiar de l'estampeta... millor haver-te portat l'escut del Barça..;-)))

( es "groma"...perque a mi el futból..como que no.. )

Veo que este año se lleva el
"blanco"... ;-))) per aqui dalt es porten els verds... ;-)))

Abraçades de colors.. i a seguir gaudint de la muntanya com ho estás fent..,-))

lux ha dit...

Joan, Pekas

no deu estar acostumada a tenir tanta devocio darrerament i s'ha passat...com que una mica...
a aquestes alçades de la temporada! tanta neu ;))

Però no esn queixarem que mes val...i volem tornar ;)))

gràcies!

lux ha dit...

Eiii Joan! Gatsaule...
que amb els comentaris esborrats m'he depistat! i no havia contestat!

Doncs si, crec no s'ha de tenir por al fracàs, perquè a vegades és quan més aprens...
del que és important,
del que no has de fer..
i no t'asseguren que a la propera sí.. però potser sí que t'hi acosten una mica més.

i la roca.... mmmm