23.5.10

Fent la turista per Montrebei : Paul Lalueza

No em passa gaire sovint, però he portat unes setmanes que la feina m'ha desbordat, oblidant-me de fer plans el cap de setmana, treballar a tot hora, dormir poc, i pensar nomes en feina feina...

I això que un d'ells coincidia en un cap de setmana de tres dies, de bona previssió, de neu encara abundant, de magnífiques parets al sol i bones temperatures....

En aquest panorama, dissabte que era un dia de feina d'espera angoixant dos bons amics em recullen, i m'apunto al pla que diguin i on vulguin!!... perquè les possibilitats d'abandó a l'últim moment són altes.

Però finalment divendres amb un viatge una mica accidentat i trucades de feina perseguint-me estic dormint al prat de Montrebei!!

Si , el mític prat de Montrebei.....
quan al mati desperto i veig la paret em quedo sense ale....
Bufff.... ara entenc el sentit de la paraula vertical!!

I és que Montrebei té molt de mític per mi, des que vaig sentir per primera vegada el nom que l'associó a vies exigents, pocs equipades, de grau duríssim, compromís alt i grans i potents escaladors. Vaja tot el contrari que el tipus de vies on em trobo comode i de l'altre que dir...
l'etiqueta que mai escriuria al blog.
Però també hi ha altres maneres de coneixer llocs i si al Wolfgang i al Jesús no els importava que no tires de primera cap llarg, a mi tampoc...
Montrebei m'impressionava i el meu cap estava bastant a can pistraus amb tots els problemes de feina, un dia excel.lent per posar cara a un fantasme i gaudir de l'escalada de manera diferent.

La via escollida va ser la Paul-Lalueza, tampoc ens hem de passar..
una de les més assequibles de la paret i que en la part superior recorre una interminable xemeneia.


La via clarament té dos parts, els primers llargs en lleugera tendencia a la dreta, són menys verticals i de manera bastant comode van a buscar la xemeneia que caracteritza la via. En aquest llargs, el grau contra el que m'esperava el vaig trobar ajustat, ajustat de les grans clàssiques però no desfassat. Després d'un petit tram d'a1 sobe claus ronyosos comença la festa....

Per sort la xemeneia comença més fàcil...pots anar-te acostumant a veure quina tactica anira bé, per anar complicant-se mica en mica, convertint-se en un autèntic master en els darrers dos llargs.


L'equipament de la xemeneia ben clàssic potser un clau per llarg, posssibilitats d'assegurament... aproximadament cada 7-8 metres, sovint més....i entretant una xemenia que quan és ample voldries que fos estreta i quan és estreta voldries que fos ample...

i que quan estas en xemenia penses que hauries d'estar en diedre i quan estas en diedre que estaries millor en xemenia, que sommies en deixar i en els petits trams que l'abandones... et sents completament desprotegit...

Teoricament la xemeneia no passa de V amb la variant que varem fer nosaltres, però això serà pels que dominen el tema perquè per mi anant de segona ja era tot un repte...reptar per allà amb certa fluidesa.

En resum...

que no puc resumir ...
que gràcies als companys de cordada que es van currar una senyora via!
que va ser tota una experiència coneixer la paret, sentir-me allà, veure la paret d'Aragó, la verticalitat de les vies veïnes,
passejar per la carena de la paret,
dormir al prat,
i fer la cerveseta i el pica pica després d'escalar tot admirant la paret de les parets....moltes gràcies!
Potser algun dia...

19 comentaris:

Eduard ha dit...

Enhorabona!! Què no és bonic que de tant en tant et portin i et cuidin... I més si et porten i et cuiden a Montrebei... Jo tamé vull que em portin i em cuidin!!! :))

Mingo ha dit...

Coi amb el titol. Que et "portin", vull dir que no facis de primera, no vol dir que escalin per tu. Felicitats per la via

lux ha dit...

Ei Eduard!
hehehe ...
la veritat em va anar de fabula! Vaig fer un reset total!!!

MIngo, gracies! Si que la curres la via, però en vies com aquesta és on notes tota la diferència de compromís, d'exigència física i mental que representa fer de primer. Jo vaig sentir que comparat amb el que per mi hauria representat fer de primera allà... anava de turista! Això sí first class ;)

marc ha dit...

Felicitats per l' activitat. Realment el primer cop que passes per sota aquells esperons impressiona....i el segon, i el tercer....
Em sembla que ens hi vam veure...
salut

jesús ha dit...

Ei, però no et confonguis ...., que això funciona com tot. El primer tast és gratis, els següents els has de pagar ... (llegir treballar tu també)
Encantat d'haver compartit el dia amb vosaltres.

joan asin ha dit...

Montrebei és impressionant i recorre els seus díedres i xemeneies tot un goig de l'escalada. Enhorabona, la Paul Lalueza és la gran clàssica de la Paret de Catalunya.

Gatsaule ha dit...

Així que vas anar a la Paul-Lalueza com qui va a la font a omplir el cantir...., mira per on! És ben bé que tot es relatiu, com deia la Sara Montiel....

Enhorabona per la via, però ara que ja fas 6c, tens poques excuses per no fer de primera!

PGB ha dit...

Això no m'ho havies explicat! Bandarra!!! ;D

Doncs el dia k vai nar a Terradets, l primera opció era la Paül-Lalueza.

Jaumegrimp ha dit...

Montrebei són paraules majors!! enhorabona Lú, que aquestes tàpies impresionen només de pensar-hi!!!
De ben segur que hi tornaràs i de primera, i que és això del 6c?
felicitats, et proba això de l'esquí combinat amb l'escalada.

lux ha dit...

Marc,
i tant que impressiona....
allà al prat no podia treure els ulls de la paret!
ja vaig veure la piulada, vosaltres ereu a la paret de la dreta, no? Es que per la descripció de la travessia m'ho va semblar... però no n'estava segura. Ja li preguntare al Wolfgang si té alguna foto diria que us en varem fer alguna! Felicitats!!

Jesus, ara que ja ho conec...per poc que pugui tornare i a treballar...hehehe ...
Ara que tots els jugadors voldrien jugar a la divisió d'honor, però no tots ho aconsegueixen! Ara que quan t'agrada el que fas ...
Moltes gràcies!

Joan, bé vaig entendre el perquè...n'havia sentit parlar tant i amb tant d'entusiasme i admiració que em costava fent-me el càrrec!

Gatsaule, doncs una cosa per l'estil..hehehe
no se ..sentia com que la barrera que em separa de Montrebei tot i que és molt gran ...és molt més mental que física.
Si algun dia vull tenir hi una oportunitat ha de ser creant un bon lligam...hehehe
començant sense presions...

ah per cert...hehehe....en aquesta via hauràs de deixar la motxilla...!


Jaume, moltes gràcies!
Es que vaig experimentant perquè neu i roca es complementin
i encara que no és fàcil he anat aprenet alguns truquis en els dos darrers anys....

Pere!
es que la setmana passada encara estava però que ben liada amb la feina!!! no podia quasi dir ni MUUUU ;)) i amb les ganes que tenia de pasar el parte!!

ahhh.. se m'oblidava... hehehe...6c hehehe encara no, l'any que ve ;)

Wolfgang ha dit...

Ei, la piulada t'ha quedat genial! M'ha agradat molt, ben currada. I com diu en Jesús: això només és el principi...
Salut i molts metres de via llarga!

lux ha dit...

Ei Wolfgang!
doncs em va costar una mica que va ser un dia especial!
hi havia moltes coses a transmetre!
i bé...
que mes voldria!! :)

una abraçada i moltes gràcies!

Llorenç ha dit...

si, si, molt turista però estàs molt forta!!! mecatxis! tant rondinar i després et fas els llargs com qui no vol!!! la propera de Montrebei de primera! i a veure si pu estar jo l'altre extrem de la corda....je ej eje!

lux ha dit...

Ei Llorenç!!
exagerat!
però no ho diguis que amb el que riem quan anem els tres ... faig el que faci falta!
hehehe
me'n vaig a entrenar ;))

Xavi ha dit...

Enhorabona, ara si que, com els herois que entren al jardí de les Hespèrides, has pujat per la tàpia del regne dels immortals. Això ja no hi ha qui ho pari....(potser el Diedre Gris la propera?).

Felicitats!

lux ha dit...

Ei Xavi! si que és la tapia sí, ho entès.
i... ja m'he mirat alguna ressenya...heheheh...
però soc lenta.

heheh com un refrany xinès que m'han explica't avui que m'ha quedat

el bou és lent, però la terra es pacient...

Pekas ha dit...

Una vía molt maca per coneixer aquest paradís de roca... i un gustassu anar llegin-te entre hores... mentres continuo el meu particular roadtrip per terres d'espanya.. ;-)))

Una abraçada...

Pekas ha dit...

jejeje...per cert...la ximenea dalt de tot... quins records...

lux ha dit...

Eiii! Nomada!
m'alegro de veure't per aqui...i no m'oblido ehhh...
quan tornis en tenim una de pendent!!

Bon viatge!